El primer dia a Eslovènia

L’entrada a Eslovènia la faig per Stupizza (Itàlia) a primera hora del matí, sense haver esmorzat i sense haver recollit el llit. Paro en un primer pàrking, al costat d’un riu, però no em sembla prou bonic i el lavabo que hi havia no està gens net i veig un rètol que posa que s’ha de pagar (em crida l’atenció). Segueixo uns kms. Passo Kobarid i Bovec, sense entretenir-m’hi gens ni mica, i a cegues, pq no tinc cap mapa en paper. Arribo al Soča. I el trobo senzillament espectacular.

El Soča

Feia molts anys que tenia aquest riu posat al cap. El color de l’aigua que havia vist a les fotos era espectacular i sabia que tenia trams fàcils per poder remar.

Remar? Però si fa mil anys que no remo! I la última vegada va ser un fracàs… vaig ser incapaç de sortir de la contra! Ja m’agradaria tornar a agafar una mica de confiança i que, per art de màgia, em sortís l’esquimo… De totes formes, sempre tinc l’hidro.

Total, que quan veig el color de l’aigua en directe flipo… Quina aigua tan turquesa! Quina aigua tan transparent! Què bonic! I cada dos per tres hi ha parkings i entrades senyalitzades d’embarcament, un camp d’eslàlom, croquis del riu amb graus i explicacions, wc portàtils a tot arreu, taules de picinc, contenidors de reciclatge, tot molt net, cotxes i remolcs amb kayaks, rafts i altres enginys capaços de baixar pel riu! Fua! Què ben organitzat i què bonic!

El color de l’aigua impressionant. No veus on hi ha aigua i on no… És fàcil mullar-te la bamba…

Mapes i guia

Esmorço i recullo i vaig a l’oficina de turisme de Trenta. Compro un mapa de carreteres i una guia d’Eslovènia, i agafo una espècie de diari que hi ha del Parc Nacional del Triglav, amb un mapa genial i que m’anirà molt bé.

 

Vršič Pass

Segueixo fins el Vršič Pass, un port de muntanya que té 25 corbes per cada costat i que arriba als 1611 metres. A dalt em quedo parada de la quantitat de gent que hi ha. El parking a tope! Gent caminant per tot arreu! Un noi amb bicicleta i xaleco reflectant cobrant a tot el que estaciona… Buf! M’agobio amb tant personal. El paisatge és molt bonic, no fa cap mica de calor, però dono mitja volta i refaig les 25 corbes altra vegada.

Soška pot

Al fulletó del parc llegeixo que hi ha un sender (Soška pot) que va pel costat del riu des d’aquí el naixement fins prop de Bovec (25 km, unes 7 hores). Pujant ja n’he vist algun tram i sembla xulo. Així que decideixo entrar a la carretereta que porta al naixement del riu, Izvir Soča, per valorar si val la pena fer-lo tot sencer, o puc fer un tram més curt i espectacular. I decideixo que no val la pena…

Més abaix però, sí que paro i començo a caminar… Tinc la bona sort d’anar a parar a un dels trams més espectaculars que hi ha. De fet trobo una parella de Cerdanyola i em diuen que estaven buscant aquell lloc per fer la foto que havien vist per Internet. És com si m’hagués tocat la loteria!

La part del Soča més bonica

Soča estret

Cases a la vora del Soča

No camino massa, pq el peu em fa mal… La fascitis plantar aquesta que tinc em martiritza bastant!

Descans

A mitja tarda vaig fins a Log Pod Mangartom, i desprès cap a Bavšica. Hi paro una estona i fins i tot m’estiro a l’hamaca durant una estona. S’hi està molt tranquil, fresquet i bé!

Descansant

Arriba l’hora de buscar lloc per dormir… Serà un dels “drames” diaris durant tot el viatge. A Eslovènia està prohibit dormir a qualsevol lloc.

Desprès de comprar alguna cosa en un Merkator de Bovec (i fer una cua immensa per pagar) vaig a l’àrea d’AC de Bovec. Ens reunim 3 furgos i 1 AC (Manresa, Barcelona i San Sebastian) per parlar d’on passar la nit. Preguntem preus i ens demanen 15€ per 12 hores… No hi ha ni wc, ni dutxa, o sigui que no val la pena. La parella catalana ens expliquen que estan un càmping que costa 9.5€ per persona, taxa inclosa, i decideixo anar amb ells. Però el càmping està ple. Full. I el del davant també. Tot full. Total, que acabo sopant al trencall de Zadnjica i dormint al parking del darrera de la oficina d’informació de Trenta. Passo la nit tranquil·la i bé.

Això pinta que…

  • Hi ha molta més gent del que em pensava
  • Serà difícil trobar llocs per dormir

Un solo a Eslovènia

Ja fa temps vaig anar un cap de setmana sola en furgo aquí a la Cerdanya Francesa. Per setmana santa vaig anar fins a Cabo de Gata, i aquest agost, com que tots els nens treballen i ja són prou autònoms, he aprofitat per fer un viatge més llarg i més lluny.
Em va costar decidir-me. La cosa estava entre les Highlands i Eslovènia. Al final va ser Eslovènia. Estava més a prop i no ho coneixia gens ni mica. Era anar més a l’aventura.

Viatge d’anada

Per anar vaig estar 2 nits. Vaig fer més km del compte, pq la meua intenció era dormir per la platja. Vaig parar a la Camarga, en un lloc bastant idíl·lic. Vaig sopar, però feia tal calor, que em vaig agobiar i vaig decidir muntar el llit, i anar a dormir a Briançon. Segur que s’hi estava més fresc! Vaig acabar dormint al costat del llac de Savina lo Lac.

L’endemà tenia previst fer tot Itàlia i ja dormir a Eslovènia, entrant per Stupizza, per anar a parar a la muntanya directe. Però a última hora hi havia una tormenta brutal, d’aigua i llamps, uns llamps espectaculars, i vaig preferir dormir a Gorizia mateix.

Eslovènia

En resum, podria dir que he fet 2 voltes al Parc Nacional del Triglav, he voltat pels Alps de Kamnik i de la Savinja, i he estat a la capital: Ljubljana (Ara que ja he tornat, començo a saber-ho escriure).

En línies generals es pot dir que la majoria del què he vist és com un jardí molt ben cuidat. Les cases estan al seu lloc, plenes de flors de colors, l’herba de tot arreu impecable, els llenyers envejables…

Al cap de poc de ser-hi em vaig agobiar una mica… Hi havia moltíssima gent (era principis d’agost, o sigui que comprensible) i a tot arreu feven pagar. Poc, però feven pagar! Pàrkings, gorges, cascades, wc… Total, que vaig aprendre que als llocs més massificats s’hi havia d’anar cap al migdia-tarda-vespre. Els eslovens i els europeus porten un horari molt diferent del nostre i s’ha d’aprofitar. I l’altra era anar a l’aventura. Agafar carreteretes petites i descobrir llocs no tan turístics. Suposo que si hagués portat el viatge ben planificat hagués fet molts menys kms, però no és lo meu…

Viatge de tornada

Vaig dormir a Itàlia. Vaig fer un intent de dormir a Palmanova, un poble que pintava molt guai (queda pendent), però al lloc que indicava el Park4night estava molt buit, i vaig tirar fins a Codroipo. Aquella nit també va ploure fort. L’endemà a primera hora vaig enfilar cap a la zona de Briançon. M’havien recomanat pujar a un glaciar. Molt bonic. També queda pendent tornar-hi! La segona nit a la zona la vaig passar al pàrking de l’estació d’esquí Réallon. I desprès ja cap a Sort.

18 dies i 4.419 km

Tenia previst estar-hi més dies, però la veritat és que l’atemptat de Barcelona em va descol·locar bastant. Ho vaig saber al moment. Vaig passar males nits… i tothom que trobava comentava el mateix… Tothom estava bastant afectat. Suposo que si hagués anat en companyia hagués sigut diferent.

De fet, vaig evitar al màxim mirar les informacions que anaven publicant, i tampoc tenia ganes de penjar fotos… Amb aquell follón i jo penjant fotos de llocs bucòlics i dient mira tot que bonic.

Aniré posant entrades del viatge, més que res, pq a mi em serveix de memòria (que en tinc poca) i sempre pot servir d’inspiració a algú.

Ruta per Eslovènia

Waynabox, viatge sorpresa!

Per Nadal, a l’Hug, li vaig regalar un mini necesser, amb unes ampolletes de viatge, amb uns papers a dins. Junts, i degudament, ordenats, formaven un codi i una url d’una web.

Desprès de bastanta estona, i amb l’ajuda de tots plegats, va resoldre l’enigma. Era un viatge a destí desconegut d’un cap de setmana per a 2 persones (ell i jo, era un regal comunitari ;). L’únic que havia de fer ell, era triar les dates.

Waynabox

Com que sempre tenim les agendes plenes, la data triada va ser finals de juny, i a més a més, se’ns van afegir 2 persones més. Quan vam fer la reserva ens van comunicar els 12 destins que ens podien tocar, i vam aprofitar per descartar-ne un (es pot fer de forma gratuïta), pq fa poc temps que hi havíem estat.

Els destins que ens podien tocar eren: Berlin, Paris, Munich, Milan, Bruseles, Oporto, Roma, Ginebra, Lyon, Manchester i Turin. La descartada va ser Londres.

4 dies abans de la data de sortida vam rebre un mail amb un compte enrera i una pista per posar una mica més d’emoció a l’assumpte…

2 dies abans, amb puntualitat extrema, va arribar el mail clau… Vaig retransmetre en directe per Instagram el moment, pq l’Hug era a Sort, jo a Barcelona i les altres dues viatgeres a Molins. A part del nom de la destinació, hi havia la informació dels vols, la del hotel i una guia de la ciutat. Tot molt complert :D

A l’hora de fer el check-in vaig tenir problemes amb el de tornada i vaig trucar a Waynabox. Em van atendre de seguida i solucionar-ho la mar de bé. Molt bé l’atenció telefònica.

El viatge en sí. Destinació: Milan

De casa a l’aereoport i tornar: metro i tren. Bé i econòmic!

Vols: Puntuals els dos i sense problemes. A la tornada em va tocar un veí de seient conegut del Pallars :)

Hotel: Un Ibis, super cèntric. A poca distància del tren de l’aereoport, amb un supermercat al costat, tramvia i metro. La única pega que li vaig trobar és que a les tauletes de nit no tenia endolls…

Transport públic: Tren, tramvia i metro. Vam comprar un bitllet familiar per anar i tornar de l’aereoport, i una targeta de 24 hores pel dissabte i matí de diumenge.

Menjars: Esmorzars a l’hotel, dinars i sopars a fora. Pizza, pasta, xinès, snacks, Mc Donald’s i Food Truck.

Llocs visitats: Cuadrilátero de la moda de nit i de dia, Barrio de los Navigli i Fiera di Singaglia, Castillo Sforzesco, Barrio de La Maggiolina, Chinatown, Cimitero Monumentale i Como.

Preus: Tot bastant car, la cervesa el que més. Els preus del Cuadrilátero, de sonats!

Passejant pel barri de Naviglio vaig tenir una sorpresa. Vaig veure la Cagiva que tenia abans de la Suzuki! Des de que me la vaig vendre, crec que no n’havia vist mai cap.

Milan

 

Conclusió

M’agrada el format Waynabox. Sorpresa i sobre la marxa. Ideal per anar amb un grupet d’amics. Suficient el format 3 dies, 2 nits, pq a mi el turisme de ciutat no em fa massa el pes.

 

Problemes amb l’Esta

Un dels meus fills se’n va als Estats Units d’aquí uns dies i per tant s’ha de fer l’Esta. L’Esta és un sistema electrònic per l’autorització de viatge als Estats Units. Si vols anar-hi, l’has de tramitar per Internet sí o sí. Et fan unes preguntes estàndard i demanen les dades personals del sol·licitant. Si te l’accepten entres, sinó, no.

Bé doncs, resulta que hi ha algunes pàgines per Internet, ben posicionades a Google, que surten en primer lloc. Si no saps ben bé de què va, fas el tràmit i et cobren molt més del que val en realitat. En aquest moment amb ells pagues els 74 dòlars i si ho fas des de la pàgina oficial són 14 dòlars.

És bo saber, però, que si la pifies, si demanes l’ESTA a través d’ells i te n’adones abans dels 7 dies hàbils, pots enviar-los un mail dient que t’ho reemborsin i no et posen ni una pega… Et retornen els diners i fins i tot són tant amables d’avisar-te que l’ESTA tramitat queda anul·lat i que ho has de tornar a fer.

No ho consideraria una estafa, ni un timo, però si algo enganyós. Crec que la lletra petita no hauria d’estar al peu de la pàgina, sinó que al principi de la pàgina, i en mida normal. Ben clar!

Penso que hi deu haver bastant gent que no arriba a clicar a la pàgina de Términos y condiciones per veure això del retorn dels 7 dies.

Si heu de tramitar l’Esta, feu-ho des de la Pàgina oficial per tramitar l’Esta

Cabo de gata

Feia molt de temps que tenia ganes d’anar a Cabo de Gata. També feia molt de temps que volia fer un viatget sola en la furgo. I ja està… Les dues coses fetes. A més a més, he anat treballant pel camí, tot i que s’ha de dir que no gaire. Per poder ser nòmada digital en serio, necessito moltes més dades i un millor ordinador.

Etapes

  1. Sort – Delta de l’Ebre
  2. Delta de l’Ebre – Las negras
  3. Las negras (caminada a la platja Sant Pedro) – Platja de l’Elefante (Mojácar)
  4. Platja de l’Elefante
  5. Platja de l’Elefante –  La Vila – Espadilla
  6. Espadilla (pujada a Penya Saganta) – Delta de l’Ebre
  7. Delta de l’Ebre – Barcelona

Km: 2054

Les nits

Al Delta de l’Ebre, he acabat dormint a la zona de la Punta de la Banya les dues vegades. La primera nit tranquil·litat total, allà a l’escola de Kitesurf. La última, més accidentada la cosa… Van venir uns fiesteros i es van muntar la rave allà al costat, o sigui que va tocar canviar de lloc.

A Las Negras, vaig estar en un parking del poble, la mar de bé.

A la platja de l’Elefante, perfecte! Hi havia poc pla, però jo em vaig poder col·locar prou bé, i a la cala del costat, la del Sombrerico, hi havia dutxa. Freda però amb pressió. Molt guai!

A Espadilla, em van obligar a dormir en un llit normal, just a sota del campanar.

Paisatges

De baixada no vaig agafar cap autopista, i xino xano, vaig anar observant el paisatge.

Del Delta em va cridar l’atenció que està tot sec en aquesta època. Quina diferència amb l’última vegada que hi vaig estar… M’agrada molt més quan està tot verd i inundat.

A Almeria les extensions de plàstic són impressionants!

El Parc Natural del Cabo de Gata, bé. Em va agradar. M’ha quedat una part per veure, però Monsul, Genoveses, Escullos, Media Luna y San Pedro em van agradar. Ah, i em va sorprendre, pq estava tot molt net! Queda pendent tornar-hi, i fer més canyes per allí.

Una de les coses que més em va agradar van ser les dues sortides de lluna a la Platja de l’Elefante. Senzillament espectacular!

Anar sola

Bé, bona experiència! Repetiré segur. Tinc la sensació de que m’ha faltat temps… Està bé pq t’organitzes com vols, coneixes gent, tens temps de fer tot el que et ve de gust… bé, bé…

La gent que vaig conèixer bé! Les “VanGirls” divertides :D

El llibre

Jo no llegeixo llibres quasi bé mai. Tinc un problema i és que m’adormo… Han de ser coses curtes, amb una lletra gran, i que m’enganxin molt. Quan vaig en furgo aprofito per fer-ho. Aquesta vegada he llegit Haru, de Flavia Company. Me’l van recomanar abans de Nadal, i la veritat, és que m’ha agradat molt. Gràcies Clara ;)

La música

Ha sigut el viatge d’Equilibri de Blaumut.

Les imatges

Viatge a Croàcia

Aquest any, a principis d’octubre he estat a Croàcia. Un viatge diferent als que acostumo a fer i als que tinc a la llista de pendents.

Desplaçaments

L’anada i tornada la vam fer en avió, amb Vueling. De Barcelona a Split són 2 hores de viatge que passen ràpid. Cal dir que l’aereoport d’Split és d’aquells que semblen de joguina, pq surts de l’avió caminant.

Just arribar vam recollir la furgoneta que havíem llogat a Rentalcars. Va resultar ser una Renault Trafic de 9 places que anava molt bé, la veritat. Ah! i sort que vaig agafar el GPS! Ho vam trobar tot bastant fàcil.

Visites

El temps ens ha respectat molt i hem pogut anar a tots els llocs que teníem previstos. El fet de tenir l’allotjament fix ens vam centrar en tot el que hi havia més a la vora.

Trogir

Està situat just al sortir de l’aereoport, així que vam aprofitar la tarda del primer dia. La part emmurallada de la ciutat ens va agradar molt. Els carrers són molt estrets i distribuïts d’una forma bastant caòtica… Res a veure amb l’eixample! A algunes del grup els va sobtar molt la roba estesa en cordes mòbils a través de corrioles, estacades a cases diferents.

Illa de Pag

L’Illa de Pag la teníem ben a la vora. És una illa allargada molt curiosa. Hi ha diferents tipus de paisatge. Una part és molt àrida. Sembla que estiguis en un desert. En canvi a l’extrem, és bastant verda, amb unes oliveres impressionants.

Plitvicka jezera

Un parc on les cascades prenen tot el protagonisme. Vam optar per seguir l’itinerari H, i tot i que va anar de pèls, vam veure la “Big Waterfall” per acabar. La zona en sí és molt espectacular, però em molesta enormement tanta artificialitat per tot arreu: passarel·les de fusta per tot arreu, vaixells, zones de bar – pic-nic – botigues de regals, etc. Moltíssima gent i grups de turistes molt nombrosos… No em vull ni imaginar com està en plena temporada alta.

Kornati

Aquest dia vam agafar un viatge organitzat en vaixell per poder veure aquest grup d’illes. Una activitat per fer una vegada i mai més, per jo… Ens van donar un xupito de Grappa, sol començar, unes pastetes per picar i un entrepà de formatge i “salami” mentre ens hi acostàvem i estàvem esperant que pugés la temperatura exterior. Desprès de passejar-nos entre les illes, vam desembarcar per dinar en un bareto amb un lavabo de dones impracticable. El dinar consistia en un plat de col amanida, i un plat amb un tros de carn, puré de patates i un peixot i postres, tot regat amb aigua i vi de la casa. El dinar va ser ràpid pq feia un fred que pelava. Desprès vam una mica més d’1 hora i mitja per anar a veure un llac salat i els penya-segats de la zona. Part de la tornada, algunes, la vam passar dormint a la coberta aprofitant el solet i la brisa. Desprès vam parar en un poblet de pescadors…. Una experiència més…

Zadar

Vam passejar per la part emmurallada. A destacar el mercat. Tot cobert amb toldos, amb passadissos super estrets, paradetes de fusta, i molts colors. El terra, com a tots els pobles que vam visitar, està molt gastat, suposo que del pas de la gent… Quan plou rellisca bastant.

I l’altra cosa que em va “flipar” va ser l’orgue de mar. Impressionant! Em va encantar. Estirar-te allí, al solet, amb el so de l’orgue al ritme de les onades…. Una molt bona migdiada!

Krka

Un parc també amb algunes cascades. Molt menys espectacular que el de Plitvicka, però amb un ecomuseu interessant. El vaig trobar massa preparat també. Passarel·les, escales, miradors, baranes…. I moltíssima gent. I molts obsessionats per banyar-se (de fet vam veure banyar-se gent per tot arreu).

Biograd

No hi vam estar massa estona i a més a més plovia, però ens va cridar molt l’atenció les terrasses dels bars que hi havia a primera fila de mar. Molt originals totes elles.

Paklenica

Un parc que per comparar-ho amb algo, seria com Collegats. Pleníssim de vies d’escalada i amb un caminet pel mig d’una fageda… a destacar uns túnels rehabilitats que s’havien fet per amagar la gent del govern durant la guerra de Iugoslàvia.

Menjar

Quasi bé cada dia vam fer una de les menjades en el algun restaurant. La veritat és que a tots els que vam anar la carta era molt similar. El que més menjar italià. Pasta, pizzes, amanides, carn i algo de peix. A l’hora de triar bastant complicat pq no dominàvem el vocabulari gastronòmic en cap dels idiomes en que estaven les cartes. En general, però tot molt bo!

Ah! i allí encara es pot fumar als bars… Ens molestava bastant, ja no hi estem gens acostumats.

Idioma

Buf el croat!!!  Moltes consonants…. Però bé, entre signes, algo d’anglès, algo d’italià, ens vam entendre a tot arreu. En un bar de poble on no entenien l’anglès pràcticament gens, un home, que parlava italià per qüestions familiar, va preguntar que en què parlàvem, pq no ens acabava d’identificar. Li vaig explicar que parlàvem català, que veníem dels Pirineus de Catalunya. Llavors, un del darrera, que no entenia ni anglès, ni italià, salta i diu en croat, que Catalunya no era Espanya, Referèndum….  Divertida la conversa entre tots plegats!

Moneda

La moneda de Croàcia és la Kuna. Vam decidir canviar directament a les ciutats o pobles. Havia llegit que sortia millor que canviar al banc i a l’aereoport, i així va ser. El millor canvi que vam aconseguir va ser 7.44

Un agraïment molt especial a la propietària de la casa on ens vam estar, per la casa i la informació ;)