Els ciborgs del Sense Ficció i el de casa

Ahir em vaig mirar el Sense Ficció de TV3: Cíborgs entre nosaltres

El tema és curiós i no et deixa indiferent, gens! A on s’arribarà? La cosa ja està en marxa ja fa temps… Tot el que és a nivell mèdic està ben vist. El que està a dirigit a millorar o canviar capacitats ja no tant. Si més no fa més cosa…

Veient el programa, i en general, sempre que es parla d’aquests temes, recordo el cas del meu pare: Parkinson des de jove (com jo ara), arribant a un extrem en que no podia cordar-se ni els pantalons, ni menjar sol, ni conduir, ni caminar….

El portaven al Clínic, i els doctors (que per cert un d’ells va sortir ahir al programa, el Dr Valldeuriola) van decidir que l’operarien i li van posar els electrodes al cervell…. Tot tal qual com van explicar ahir… Com la dona que va sortir ahir al programa també.

Recordo que per mi va ser súper impactant i molt emocionant… Espectacular tot plegat! Veure entrar una persona al quiròfan, fet caldo, i veure’l sortir parlant, amb la motricitat fina recuperada, i sense haver passat per una anestèsia general, va ser increïble. La conversa amb un dels metges posterior també.

  • No li donaré el comandament a distància al teu pare, pq no pararia de fer-lo anar i esgotaria les piles en un no res…

De tot plegat en vam fer un blog:  Un cas particular de parkinson

 

El primer que va fer a l’arribar a casa va ser posar-se a l’ordinador. Ja podia fer servir el ratolí com tothom… Abans de l’operació l’havia d’aguantar amb l’altre mà.

7 anys

Sóc fatal per recordar dates.

Un exemple: Sóc incapaç de recordar les dates de naixement dels nens, i encara ara, desprès de 23 anys, les he de deduir. El primer va néixer al setembre, que és el mes 9 (va desprès de l’agost, que és el meu i és el 8), per tant és del dia 18 (el 8 és 1 menys que el 9). O sigui que els altres van néixer al mes següent, octubre (que és el mes 10 pq va desprès del 9). El segon és l’últim, per tant, 1 dia abans que el primer, o sigui, el dia 17. Llavors el tercer és del dia 4 d’octubre. Del 4 me’n recordo. No el dedueixo! I pels anys és més fàcil. O em ve al cap el 93 o el 99, que és un menys que el 2000, i llavors és cada 3, amunt o avall…

Bé, això venia pq deia que sóc fatal per recordar dates,entre altres coses.

Avui Google m’ha passat un recordatori de fotos, i ves per on m’ha tret fotos del cap d’any (avançat) de fa 7 anys. Va ser l’últim Nadal del meu pare.

Als que el cervell ens funciona diferent, ens va bé tenir blog i tenir penjades fotos i aquestes coses!

Sopa 3, 2, 1

L’Aleix, l’Ian i l’Hug em van regalar entrades pel Concert de Sopa de Cambrils. Una bona manera d’estrenar els 49!

La idea era baixar al concert i passar la nit allí, però feia una calor insuportable i al final vam fer un pujar i baixar… Una mica esgotador però el concert va valer la pena.

Sopa 3,2,1 Cambrils

Sopa 3,2,1 Cambrils

Sopa 3,2,1 Cambrils

 

1a de sènior

Avui hi ha hagut les eliminatòries de la 1a Copa d’Espanya de Freestyle a Sort. L’Ian s’ha estrenat en categoria sènior. Com deia el pare de l’Ander, s’estan fent grans. Fa quatre dies eren uns pequenyajos dins un kayak.

Feia dies que no feia fotos de Kayak. He de practicar molt amb aquesta càmara!

Demà les finals.
[Editat]
I resulta que a les finals, va i queda primer! Moltes felicitats!