Fi de temporada


L’entrada de casa quedarà una mica més endreçada a partir d’ara. Avui els dos grans han acabat els entrenaments.

Quan he comentat que demà endreçaríem tot el material que està pel mig, ja m’han dit que no calia, que han d’anar als alps al juny!

Porten esquiant des de principis de desembre, tots els caps de setmana i totes les vacances escolars, fent el port de la bonaigua 2 vegades com a mínim cada vegada ( i n’hi ha un que es ja es mareja sol pensar en el cotxe), aixecant-se a les 7 (una hora mitja més d’hora que els dies de cole!), passant fred (han arribat a esquiar a -24ºC aquest any)… i encara en tenen més ganes!

Aquests dos últims dies el gran ha fet Telemark. Diu que és molt guai, i vol que ho provem tota la família… Ho deixarem per l’any que ve, que el proper dissabte comencen la natació a Talarn!

Tieta altra vegada!

Al voltant de les tres de la matinada ha nascut l’Abril (nom de telenovel·la). És la cinquena neboda. Tant la meua mare com la meua germana m’han dit que és idèntica a l’Henar. Igual que ha passat amb els meus.

A diferència del primer, aquest part ha anat bé i ràpid. Això si que em fa enveja (sana). Tornaria a passar pels parts tantes vegades com fés falta. Sempre ho he passat molt bé. Però bueno, s’ha acabat!

A veure quan pujen!

L’Hug pot dormir a qualsevol lloc

L'Hug pot dormir a qualsevol lloc

La foto és de l’agost passat, però fins ara no havia vist les fotos…

6 anys!


6 anyets!!!

A les 14:16 d’avui ha fet 6 anys que va neixer l’Hug. El primer que vaig pensar en veure’l sortir va ser que era una barreja de l’Ian i l’Aleix. Els ulls del primer, els morritos del segon.

Va ser un part ràpid, sense punts i divertit. L’Aleix (pare) va dir: venga, el pròxim la nena!

A les 10 del matí del dia següent em donàven l’alta però no em vaig atrevir a marxar de la clínica. No havia vist ni el ginecòleg, encara! L’endemà vaig sortir de la clínica i vam tornar a casa. Va començar la vida normal.

Em sap greu no passar per més parts, però està clar que s’han acabat! :)

Adeu als imans

Dilluns una operació, de 9 a 15 hores. Col·locació dels electrodes al cervell. Conscient tota l’estona, per poder avaluar si tot anava bé.

Dimarts una altra operació. de 8 a 10.30 hores. Col·locació dels cables i la bateria i connexió. Anestèsia general. A les 17 hores berenar: café amb llet i pastes. Umm, que bó!

Dimecres migidia. Treuen la sonda, i a caminar!

Dijous no surt perquè li han donat massa passtilla de dormir a la nit, i no es despeja fins el migdia.

A veure demà!

Ara cal que s’acostumi a caminar bé, a parlar millor, i no poder estar prop d’imans. És una llàstima perquè a ell li agraden molt. Però el primer és el primer.

Primer dia al Clínic

Ja sóc a BCN, al clínic, per la operació del meu pare. L’habitació és molt mini, o sigui que passo bastantes estones al passadís, que en aquest cas és un terrat. Interessant, si més no curiós!

Quan arribavem, encara al carrer, ens hem creuat una parella que ens ha cridat l’atenció. Molt espitosos. Hem agafat l’ascensor i estàven allí. Surto al terrat, i també. Estàven amb un pacient d’una altra planta, amb via col·locada al braç i amb la bossa de la sonda penjada. S’ha fet un porro, i se l’ha fumat tranquil·lament.

S’ha mort un pacient, no sé de quina “galeria”. Una família de tropecientos mil, alguns gitanos, altres semblava que no. Plors, desespero. Portaven un nen amb una trena fins el cul, més dolent que el pebre. Pegava la seua mare.

A primera hora de la tarda tocava molt el sol, al terrat. En un banc una malalta de la galeria (suposo que oncològica), s’ha estirat, amb “bikini” i ensenyant les natges, s’ha posat crema protectora, i au, a prendre el sol. Com si estigués a la barceloneta. Tres segurates, al cap d’un moment l’hi han vigut a cridar l’atenció.

I moltl més…

A veure demà!