Ja sóc a BCN, al clínic, per la operació del meu pare. L’habitació és molt mini, o sigui que passo bastantes estones al passadís, que en aquest cas és un terrat. Interessant, si més no curiós!
Quan arribavem, encara al carrer, ens hem creuat una parella que ens ha cridat l’atenció. Molt espitosos. Hem agafat l’ascensor i estàven allí. Surto al terrat, i també. Estàven amb un pacient d’una altra planta, amb via col·locada al braç i amb la bossa de la sonda penjada. S’ha fet un porro, i se l’ha fumat tranquil·lament.
S’ha mort un pacient, no sé de quina “galeria”. Una família de tropecientos mil, alguns gitanos, altres semblava que no. Plors, desespero. Portaven un nen amb una trena fins el cul, més dolent que el pebre. Pegava la seua mare.
A primera hora de la tarda tocava molt el sol, al terrat. En un banc una malalta de la galeria (suposo que oncològica), s’ha estirat, amb “bikini” i ensenyant les natges, s’ha posat crema protectora, i au, a prendre el sol. Com si estigués a la barceloneta. Tres segurates, al cap d’un moment l’hi han vigut a cridar l’atenció.
I moltl més…
A veure demà!