2n misteri resolt

Quan era joveneta em van passar dues coses que tenia per resoldre. Llavors no vaig investigar…. Ara, gràcies a Internet ja els tinc resolts.

Un era el del soroll aquell no identificat i ja en vaig parlar fa temps.

L’altre, i del qual no n’havia parlat mai, eren unes boletes fluorescents que vam veure en una platja una nit de lluna plena. Vam dubtar de si posar-nos a l’aigua i tot. Però ens hi vam posar i no va passar res. Ahir, xafardeant pel Facebook, vaig descobrir de què es tracta. És plancton fluorescent!!

Foto i més informació: http://www.veoverde.com/2014/01/el-hermosos-espectaculo-de-la-fluorescencia-en-el-mar/

Quina boda!

Ja fa setmanes que l’Ian em va dir que el Pringle s’havia casat. M’ha fet gràcia trobar-me el bloc amb les fotografies… Quin fart de menjar fruita que es devia fer!

Qui encertarà?

Aquests dies tothom parla de la siberiana que està a punt d’arribar. Aquí al Pallars ja estem pendent del temps sempre, per la neu, per l’aigua del riu… i ara, és clar, també.
Jo tinc curiositat de saber a quan arribarem i vaig mirant les prediccions. I no sé qui l’encertarà!

Meteocat


tutiempo.net

Wandergesellen auf der Walz

Quina cosa més rara, no? És alemany.

Avui, quan ja havíem acabat la jornada d’e-comerç i l’oficina de turisme ja havia tancat ha aparegut un “turista” curiós.

La seva vestimenta no era gens normal. Pantalons de pana acampanats, xaleco també de pana amb grans botons, camisa blanca sense coll i amb molts botons, sombrero d’ala, botes de cuir i mitjons de llana. D’equipatge portava una corretja de cuir amb uns farcells de roba ben petits, la jaqueta de pana negra i un bastó tot recargolat.

Aquesta és la pinta que fan:

He agafat la foto d’Internet, pq quan he anat a fer-la resulta que no tenia bateria.

L’hi hem preguntat de tot i ens ha explicat qui era i què feia. Ho he trobat molt interessant. He buscat informació:

Shhh

Ja són casualitats… ja!
La setmana passada vaig anar a parar a una web amb navegació diferent molt diferent a l’habitual que es deia Motel Shhh, situat a Onda, prop del poble d’una amiga.
Dissabte a la nit, aquesta amiga, seguint una recomanació que va sortir a la revista Time Out, em va portar a un garito de Gràcia que, ves per on, també té el Shhh al seu nom. Es tracta de Shhh… no se lo digas a nadie (Vaig agafar una targeta i veig que no tenen web).

Resulta que fan el “millor” entrepà de Barcelona. I realment, no sé si és el millor, perquè evidentment no els he provat tots, però està boníssim i penso repetir! És un bar de porta petita, fosc i semi-sotarrat. De fet quan hi treus el cap no donaries ni un duro ;) Però val la pena entrar-hi!

1 Sssh… no se lo digas a nadie: PERNIL SALAT I XAMPINYONS
Òbviament, el capdamunt d’aquesta –subjectiva– classificació no podia correspondre a un entrepà qualsevol. Aquest combina força elements meritoris: el pa és perfecte, ben torrat, tots els components són de qualitat, la ració és escaient i la combinació de sabors ens satisfà d’allò més: bon pernil, xampinyons saltats, ceba toveta, un xic d’all i maionesa per amorosir. Se serveix calent i té un nom càlid: Fuego. De fet, els entrepans que se serveixen en aquest local de Gràcia –i les amanides, l’altre punt fort de l’oferta culinària, juntament amb els pastissos casolans–, tenen els noms dels elements (un altre exemple: el batejat amb el nom d’Aire conté ruca, salsa pesto i formatge de cabra). Això sí, cal menjar-los asseguts en butaques i pufs, en una ambientació etnicomoderna que evoca un món natural i de bon rotllo; un planeta utòpic que convidaria a menjar-se la vida a queixalades i on, de ben segur, regnarien uns entrepans com aquest. Definitivament, un secret per compartir.
4 €
Torrijos, 53 (Gràcia) Telf.: 93 566 28 93

Vist i no vist

La setmana passada vaig veure en diferit el Vist i no vist. Havia llegit un twitt que en parlava, però vaig arribar tard. Avui me n’he enrecordat i ho estic mirant, figura que en directe.

Per qui no sàpiga que és, bé, de fet no sé si ho sabré definir, i menys de forma que ho pugui entendre tothom. (he posat un minidiccionari al final de l’entrada)

És un programa en directe que es fa al Fad, amb públic presencial i virtual. Hi ha un streaming i el públic va comentant i penjant fotos i demès a través de la xarxa, fent servir el hashtag #vistinovist .

Part dels continguts del programa es deuen preparar a partir de les aportacions, preguntes i peticions de somnis que fan els seguidors a través del twitter, del Facebook i de la web (no sé pq em sembla que jo no la visualitzo bé des del Firefox amb Ubuntu).

Una mica complicat, sobre tot per qui no està familiaritzat amb totes aquestes eines i la web 2.0. De fet, l’Albert Om la setmana passada deia que no sabia si acabava d’entendre el que feien però que creia que li agradava, avui els ex-Teatre de Guerrilla deien que no entenien res… Tot de gent amb iPads, iPhones…

Llàstima que el desfase entre l’streaming i el twitter i per tant la realitat és enorme. Seguir-ho així no té tanta gràcia. Un cap de setmana que baixi a Bcn ho vull anar a veure en directe!

Twitter: aplicació web que consisteix en enviar missatges de 140 caràcters com a màxim
Streaming: emissió de vídeo en directe per Internet
Hashtag: etiqueta que es posa als missatges del twitter a tots els twitts que toquen el mateix tema
Facebook: xarxa social genèrica
Firefox: Navegador de pàgines web molt més recomanable que l’Internet Explorer
Ubuntu: Sistema operatiu lliure
Ipad: Espècie d’ordinador que ha tret Apple no fa massa. No va amb ratolí. És tàctil.
Iphone: Espècie de mòbil, que més que un mòbil és un mini-ordinador de butxaca.

M’hauré explicat suficient?