Diumenge de referèndum

Podria explicar fil per randa el que vam estar fent diumenge, el diumenge del referèndum, però no cal, em deixaria tantes coses… Del diumenge em quedo amb l’organització i la col·laboració de tot el poble i tota la comarca per poder fer realitat una votació. Cada ú va tenir el seu paper. Uns es van dedicar a fer menjar, altres a “defensar” el casal d’avis, els ramaders a posar els seus tractors, alguns a tocar (algun es podria haver estalviat de venir. No era el dia!). També ens vam dedicar a identificar infiltrats, el que va provocar alguna anècdota divertida. Tothom, tothom, es sentia una petita peça d’un engranatge que havia de funcionar a la perfecció. Tot liderat per l’alcalde, el Raimon, al que li vull agrair tot el que ha fet, està fent i farà. Poc s’ho imaginava ell que passaria tot això quan va pensar en presentar-se.

Per votar vam tenir de fer una cua immensa, que riu-te’n de les de la loteria… Allò sí que era una cua d’hores i hores… I ningú es va queixar.

Al matí ja vaig dir que era un dia divertit i que semblava una festa i molt guai, però que en veritat, estàvem vivint un moment molt important…

Va ser un dia de contradiccions… Va ser un dia en que es veia una cohesió social al·lucinant i un dia molt i molt trist, veient tot el que estava passant a altres llocs… Les osties que veiem als mòbils eren increïbles. A mi em provocaven una tremolor incontrolable.

Vaig marxar a les 3 cap a Barcelona per obligació. El viatge de tornada me’l vaig passar mirant si pujava policia o guardia civil per poder avisar, i escoltant la radio. Els testimonis i tot el que explicaven era increïble. De tant en tant posava radios espanyoles i era per al·lucinar… Hagués parat més d’una vegada a plorar, però havia d’arribar al clínic el més aviat possible.

En arribar a Barcelona, el carrer Urgell tallat. Hi havia molta gent davant del cole Sagrada família i l’Escola Industrial. També algun cotxe de mossos. Al tornar cap a casa el carrer gran tallat. A Via Augusta, tot de furgonetes sortint i antiabalots amb escut, porres i armes… Em va venir la tremolor i la por.

Vaig arribar a casa i vaig poder dormir. Portava molts dies dormint poc i malament. Sort! pq sinó m’hagués costat molt!

Neteja

Ahir al matí van començar… La última vegada que vaig veure fer-ho va ser fa temps, i gent del carrer Major. Ara ho fa l’Ajuntament!

Treure els xiclets d’un a un i netejar el carrer amb aigua a pressió. La veritat és que queda molt bé!

Quan menges xiclet, que costa embolicar-lo en un paperet i tirar-lo a la paperera?

Neteja Carrer Major Sort

Treure xiclets un a un. Carrer Major de Sort

Copa d’Espanya d’estil lliure

Aquest cap de setmana hi ha hagut Copa d’Espanya d’Estil Lliure a Sort. Les puntuacions no han sigut massa altes i és que el rulo, amb el nivell d’aigua que baixava, no estava massa bé.

Els gegants de Sort

La meva neboda m’ha trucat per si sabia els noms dels gegants de Sort. Aquesta informació havia estat a la web de l’Ajuntament. Ara hauria d’estar a la web de turisme, però penso que no encara no hi és (o no ho hem sapigut trobar). Així que ho penjo aquí per si algú més ho necessita.

lascara

Làscara de Ventimiglia i de Làscaris

(Ventimiglia-Itàlia- 1265 – Barcelona 1314)

Filla del comte Guglielmo Pietro de Ventimiglia i de la princesa Eudoxia Làscaris, princesa bizantina i, per tant, néta de l’emperador de Nicea, Teodor II Làscaris.
Durant la segona meitat del segle XIII vingué amb la seva mare a Catalunya on trobà la protecció dels reis del casal català.
Fou la segona esposa del comte de Pallars, Arnau Roger I, amb qui es casà molt jove el 1281 i de qui tingué tres filles, Sibil·la, Beatriu i Violant, que garantiren la successió del comtat.
Enviudà l’any 1288 i lluità aferrissadament per la defensa dels drets de la seva filla Sibil·la I del Pallars contra les pretensions dels comtes de Comenge pel domini del comtat.
Amb el matrimoni de la primogènita amb el comte Hug de Mataplana marxà del Pallars i els darrers anys del segle XIII, governà els territoris de Mataplana a la comarca del Berguedà, residint al castell de Mataplana, fins el 1304 en què fou desposseïda de la governació.
Posteriorment s’instal·là a Barcelona i el 1307 ingressà al monestir de Jonqueres, de l’ordre militar de Santiago, dit de les Ucleses.
Alguns autors expliquen el seu ingrés al monestir obligada per Jaume II, arran dels escàndols oferts a la Cort per la seva relació sentimental amb l’almirall Bernat de Sarrià, però sembla ser que aquesta relació no té cap base històrica.

arnauroger

Arnau Roger I

(? v 1236 – ? 1288)

Fill de Roger II i Sibil·la de Saga. Comte de Pallars (Sobirà) 1267-1288.
Quan va morir Roger el 1267 el va succeir el seu fill Arnau Roger.
El 1275 Arnau Roger fou nomenat per Jaume I tutor dels petits Ermengol i Àlvar d’Urgell. Aquesta circumstància va donar-li peu a intervenir intensament en les lluites nobiliàries que varen commoure els darrers anys del regnat d’aquest sobirà i els primers del seu successor Pere II.
Arnau Roger va ser una de les principals figures de les rebel·lions dels anys 1275 i 1280. En aquesta darrera fou capturat a Balaguer amb els altres barons aliats i després d’un any de presó fou, com tots, exceptuant el comte de Foix, perdonat pel rei Pere. Des d’aquell moment el comte de Pallars es converteix en un dels més fidels col·laboradors de la monarquia i hom el veu prendre part tot seguit en l’expedició a Tunis (1282), on el comte, que era un home fort i valent, va realitzar prodigis lluitant contra els sarraïns; després va combatre també a Sicília.
De retorn al seu comtat fou inquietat pel seu nebot Arnau d’Espanya, que pretenia tenir drets successoris al Pallars, però Arnau Roger va poder rebutjar-lo fàcilment (1283). Aquestes preocupacions del comte coincidiren amb l’afer del cèlebre desafiament de Bordeus, i Arnau fou un dels quaranta cavallers elegits pel rei per fer fiança del compliment dels pactes convinguts respecte a la batalla. Més endavant, en tenir lloc la invasió francesa de 1285, el comte figurava entre els consellers del rei en la defensa de l’Empordà i ell fou el prohom que en l’acció de Perelada va salvar l’infant Alfons de cometre una temeritat que segurament hauria pagat molt cara.
La fidelitat i el patriotisme del comte de Pallars no varen minvar durant el regnat d’Alfons el Franc. Arnau Roger és un dels magnats que acudeix a Amposta a rebre el novell sobirà per prestar-li homenatge i acompanyar-lo a Santes Creus i a Barcelona. Més endavant el comte actuaria com a mitjancer entre el rei i els nobles aragonesos de la Unió i seria un dels tres prohoms oferts com a ostatges en l’afer de l’alliberament del príncep de Salern.
Arnau Roger morí el 1288, a uns 52 anys, i deixà, de la seva esposa, la princesa grega Làscara, tres filles molt joves: Sibil·la, Violant i Beatriu.

Informació extreta del llibre Els barons de Catalunya de Santiago Sobrequés.

El vent fa por

Aquest matí a les 7.30 havia nevet i al Carrer Major no es notava ni gota de vent.  Ara, a les 8.30, quan hem sortit de casa, la cosa ha canviat. I anant cap a Sorre, hem vist clar que avui a pistes no calia anar a fer-hi res.

Al tornar a casa he volgut anar a donar un volt per fer fotos, però aquest vent fa molta por. Així que, a casa! Sol he fet fotos des del cotxe.

Fogony-Nord

Un dels meus somnis és anar a fer una ruta llarga a cavall per un Parc Nacional de Canadà, dormint en cabanes i veient paisatges meravellosos i inmensos. No sé d’on em ve la idea la veritat, algun reportatge de la tele que devia veure de petita…

Però els cavalls no és que em facin massa gràcia. Això de que no tinguin gas i si tinguin cervell no m’acaba de convèncer.  Crec que hi havia pujat 2 vegades comptades: 1 al parc de la infància, 1 a Rialp, amb l’Hug entre les cames. El Víctor de tant en tant ens diu per anar a donar una volta o fer sortides de més d’un dia, però mai havia trobat el moment.

Però avui sí, hem estrenat la ruta Fogony – Nord. Crec que ha sigut una bona estrena. He portat el “Putxo”, el més calmat de tots! Només apretava a còrrer quan sentia que l’Alba obria la boca. Hem pujat, hem baixat, hem trotat, hem galopat… Hem passat per raconets bonics, alguns que encara no havia vist mai. Ha sigut una bona experiència.

Hem acabat davant la caserna dels mossos fent-nos una foto fent “Teu” o “Deu”, el saludo de Gran Nord ;)