Podria explicar fil per randa el que vam estar fent diumenge, el diumenge del referèndum, però no cal, em deixaria tantes coses… Del diumenge em quedo amb l’organització i la col·laboració de tot el poble i tota la comarca per poder fer realitat una votació. Cada ú va tenir el seu paper. Uns es van dedicar a fer menjar, altres a “defensar” el casal d’avis, els ramaders a posar els seus tractors, alguns a tocar (algun es podria haver estalviat de venir. No era el dia!). També ens vam dedicar a identificar infiltrats, el que va provocar alguna anècdota divertida. Tothom, tothom, es sentia una petita peça d’un engranatge que havia de funcionar a la perfecció. Tot liderat per l’alcalde, el Raimon, al que li vull agrair tot el que ha fet, està fent i farà. Poc s’ho imaginava ell que passaria tot això quan va pensar en presentar-se.

Per votar vam tenir de fer una cua immensa, que riu-te’n de les de la loteria… Allò sí que era una cua d’hores i hores… I ningú es va queixar.

Al matí ja vaig dir que era un dia divertit i que semblava una festa i molt guai, però que en veritat, estàvem vivint un moment molt important…

Va ser un dia de contradiccions… Va ser un dia en que es veia una cohesió social al·lucinant i un dia molt i molt trist, veient tot el que estava passant a altres llocs… Les osties que veiem als mòbils eren increïbles. A mi em provocaven una tremolor incontrolable.

Vaig marxar a les 3 cap a Barcelona per obligació. El viatge de tornada me’l vaig passar mirant si pujava policia o guardia civil per poder avisar, i escoltant la radio. Els testimonis i tot el que explicaven era increïble. De tant en tant posava radios espanyoles i era per al·lucinar… Hagués parat més d’una vegada a plorar, però havia d’arribar al clínic el més aviat possible.

En arribar a Barcelona, el carrer Urgell tallat. Hi havia molta gent davant del cole Sagrada família i l’Escola Industrial. També algun cotxe de mossos. Al tornar cap a casa el carrer gran tallat. A Via Augusta, tot de furgonetes sortint i antiabalots amb escut, porres i armes… Em va venir la tremolor i la por.

Vaig arribar a casa i vaig poder dormir. Portava molts dies dormint poc i malament. Sort! pq sinó m’hagués costat molt!