Diumenge de referèndum

Podria explicar fil per randa el que vam estar fent diumenge, el diumenge del referèndum, però no cal, em deixaria tantes coses… Del diumenge em quedo amb l’organització i la col·laboració de tot el poble i tota la comarca per poder fer realitat una votació. Cada ú va tenir el seu paper. Uns es van dedicar a fer menjar, altres a “defensar” el casal d’avis, els ramaders a posar els seus tractors, alguns a tocar (algun es podria haver estalviat de venir. No era el dia!). També ens vam dedicar a identificar infiltrats, el que va provocar alguna anècdota divertida. Tothom, tothom, es sentia una petita peça d’un engranatge que havia de funcionar a la perfecció. Tot liderat per l’alcalde, el Raimon, al que li vull agrair tot el que ha fet, està fent i farà. Poc s’ho imaginava ell que passaria tot això quan va pensar en presentar-se.

Per votar vam tenir de fer una cua immensa, que riu-te’n de les de la loteria… Allò sí que era una cua d’hores i hores… I ningú es va queixar.

Al matí ja vaig dir que era un dia divertit i que semblava una festa i molt guai, però que en veritat, estàvem vivint un moment molt important…

Va ser un dia de contradiccions… Va ser un dia en que es veia una cohesió social al·lucinant i un dia molt i molt trist, veient tot el que estava passant a altres llocs… Les osties que veiem als mòbils eren increïbles. A mi em provocaven una tremolor incontrolable.

Vaig marxar a les 3 cap a Barcelona per obligació. El viatge de tornada me’l vaig passar mirant si pujava policia o guardia civil per poder avisar, i escoltant la radio. Els testimonis i tot el que explicaven era increïble. De tant en tant posava radios espanyoles i era per al·lucinar… Hagués parat més d’una vegada a plorar, però havia d’arribar al clínic el més aviat possible.

En arribar a Barcelona, el carrer Urgell tallat. Hi havia molta gent davant del cole Sagrada família i l’Escola Industrial. També algun cotxe de mossos. Al tornar cap a casa el carrer gran tallat. A Via Augusta, tot de furgonetes sortint i antiabalots amb escut, porres i armes… Em va venir la tremolor i la por.

Vaig arribar a casa i vaig poder dormir. Portava molts dies dormint poc i malament. Sort! pq sinó m’hagués costat molt!