Logarska Dolina i Velika Planina em van agradar. Crec que són dos llocs que s’han de veure o, més ben dit, caminar. Molt contenta d’haver deixat la furgo per unes hores. Imprescindibles si vas a Eslovènia.
Logarska Dolina
És una vall amb peatge. Per entrar-hi amb vehicle motoritzat has de pagar, però no amb bici o a peu. Jo vaig decidir anar-hi de bon matí i fer-la a peu. És una vall bastant recta, amb un riu i un sender senyalitzat que va de punta a punta. La meua idea era caminar de pujada, menjar en algun restaurant d’un dels poblets que trobés i tornar a baixar. Però resulta, que no hi ha poblets! Hi ha granges pel camí, on sí fan menjar, però al final vaig acabar no menjant.
El sender és bastant ombrívol pq va per dintre el bosc. Em va recordar una mica el camí que va des del parking de l’entrada al Parc Nacional d’Espot fins a Sant Maurici. De tant en tant trobes cartells que t’expliquen el bosc, la fauna, la flora i la vida dels autòctons. Acaba en una cascada, Rinka falls. Senzillament espectacular. Em va sorprendre. Va valer la pena pujar-hi!
Velika Planina
Ui Velika Planina! Això sí que em va agradar! Havia fet fotos i ja em va semblar espectacular, però in situ, la veritat és que em va agradar molt més. Tantes cabanes repartides per allí, vaques per tot arreu, verd, muntanyes espectaculars, dispensadors de sal per les vaques… Impressionant! Hi tornaria.
Atemptat de Barcelona
Entre aquestes dues excursions hi va haver l’atemptat de Barcelona. Baixant de Logarska Dolina vaig parar al parking de l’oficina de turisme de Solčava per agafar wifi. Em connecto i ja ho vaig saber… Acabava de passar. Quin patac!!! Va canviar el viatge. A partir de llavors era el tema de conversa amb tota la gent que parlava, no vaig pujar gaires més fotos, i em costava dormir a la nit. Va ser un determinant per a que el viatge durés menys del que tenia previst en un principi.