Etiqueta: Escòcia

Sentit horari

Abans de sortir de casa tenia claríssim que seguiria la N500 en sentit horari. La raó era clara. Aniria amb la meva furgoneta, amb el volant a l’esquerra (oi, que és així?), i com que anava sola, sempre tindria millors vistes mentre anava fent km.

Una vegada allà vaig seguir amb la mateixa idea. Tant és així que vaig pujar cap a Escòcia per la M6. Obres i més obres, i algun peatge. I la travessa de Londres, tot i que es fa per les rondes, un mal de cap.

Desprès de les nits a Beckfoot (prop de Carlisle) i Dalness (Glencoe), la primera nit oficial de la meva particular NC500 va ser a la Illa d’Skye (9/8) i desprès ja vaig enfilar cap a Ullapool, i anar fent. Fins arribar a Cromarty (16/8).

Arriba la crisi

El dies 15- 16 vaig tenir una crisi… Una crisi personal important! Estava com mig enfadada amb mi mateixa per com havia anat el viatge.

A l’altra costa, l’oest, vas amb la boca oberta contínuament. Els paisatges són increïbles. Et sorprèn cada racó. I ho havia fet massa ràpid! El fet d’haver estat en alguns llocs fa anys, i baixar de l’Stac Polladh tardet i trobar-me amb una posta de sol molt bonica també hi va influir. Les mateixes ganes de veure més coses em feien fer més km seguits… 3 nits en aquesta costa sol. Imperdonable!

La costa nord, tot i que el tens ja va acompanyar menys me les vaig prendre amb més calma. Agafava tots els trencalls que hi havia cap a banda de mar, i algun cap a l’interior, sempre que fossin carreteretes petites. A vegades tenia premi, a vegades no hi havia res d’interessant.

La costa est ja no et fa tenir la boca tant oberta. La obres, però, sol de tant en tant. Això sí, el poder veure les foques i els dofins és increïble. Els pobles són més pobles. Hi ha ports de pescadors més monos, més difícil per trobar llocs guais per dormir…

Havia arribat a Cromarty, molt a prop d’Inverness. Massa ràpid! Havia d’haver destinat molts més dies al principi!!!

La decisió

Què havia de fer? Anar cap a Edinburgh? Aparcar a les afores, festival, gent…. Buf! Tenia més ganes de natura.

Au, cap a Skye, i desprès potser 2 ferris, Mull i baixar… Però de fet va acabar sent 3 dies a Skye i començar la tornada.

Si tornés a repetir

Desprès d’uns dies d’haver tornat i haver-ho paït tot una mica, crec que la tornaria a fer igual, d’Oest a Est, però destinaria molts més dies a cada una de les etapes… Si t’agrada un lloc, no facis tants km. Fes les etapes molt més curtes.

Una de les obligacions que tens cada dia és buscar lloc per dormir. La meva intenció és sempre buscar un lloc legal, bonic, segur i tranquil. Ha de ser més o menys pla, i, si és possible, poso la furgo de forma que l’endemà pugui obrir la porta i tenir bones vistes.

No sempre és possible, però es fa el que es pot.

Una app molt recomanable

Faig servir una aplicació molt popular i que va molt bé que és Park4night. No tinc la versió pro, així que cal estar connectat a Internet i posar el GPS. Serveix per buscar llocs per dormir, però també altres coses, per exemple, dutxes. És una aplicació col·laborativa que va molt i molt bé.

La meva icona preferida és l’arbre, però a vegades són llocs molt solitaris, llavors em passo als parkings o a les àrees d’autocaravanes (sobretot si estic en llocs poblats).

Cal dir que a Escòcia és fàcil dormir. Amb arbres i parkings fas. I els parkings, encara que estiguin al costat de la carretera són molt tranquils.  A Anglaterra buscar lloc per dormir és complicat i ho he evitat. I a França, si t’agrada la civilització i estar entre jubilats, no hi ha cap mena de problemes. Pràcticament tots els pobles tenen la seva àrea d’autocaravanes gratuïta, cosa que s’agraeix molt!

Els llocs concrets

Fotos

Del dia 4 al 25 d’agost. De Sort fins al punt més al nord d’Escòcia i tornar, 6.654 km, 21 nit de “wild camping” i una rentadora. Si recomencés el viatge canviaria algunes coses, però la veritat és que ha sigut un molt bon viatge.

NC500

L’objectiu era fer la carretera que volteja el nord d’Escòcia per la costa. Fa un temps que la venen com la ruta 66 d’Escòcia i el nom que li han posat és North Coast 500. Jo l’he fet al meu aire començant per la costa oest (si la tornés a fer, la faria al revés. [editat] Potser no….). De fet en acabar la part de l’est, vaig tornar cap a la illa d’Skye pq em vaig quedar amb ganes de més…

Crec que l’explicació seria que per la costa oest vas amb la boca oberta contínuament, per la costa est, la obres, i bastant, però de tant en tant. No ho he vist tot ni molt menys, però la sensació que he tingut ha sigut aquesta.

Viatjar sol

Anar sol et permet observar molt i m’encanta! La gent, ja siguin els autòctons o els altres viatgers, les cases o els vehicles en els que viatgen, la natura, els rastres que va deixant la gent per allà on passa, la fauna, la vegetació… Algunes coses les pots captar amb la càmera de fer fotos, d’altres et queden a la memòria interna per sempre.

Viatjar sol no significa avorrir-se ni molt menys. Fas bricolatge, tens la furgo endreçada, llegeixes, escrius, vas preparant la ruta sobre la marxa, et fas el menjar, fregues plats, parles amb la gent que et ve de gust, etc…

També significa prendre decisions. A vegades més encertades, a vegades menys, a vegades amb conseqüències més greus, a vegades, menys. Però amb ganes, tot es pot disfrutar i acaba sent enriquidor :D

Bons pròposits

Pel proper viatge llarg que faci, però, he de solucionar una cosa!!! He d’aprendre a gestionar millor la durada de cada etapa… No pot ser que en acabar la ruta pensis que havies d’haver destinat molt més temps a allò que has fet al principi. N’aprendré…

A veure si a la tercera va la vençuda. On serà? Començo a pensar! Accepto propostes.

La ruta