Les veus del desert de Marlo Morgan

Com sempre vaig anar a la biblioteca a buscar un llibre per llegir. Els llibres sempre em duren molt. Sovint he de demanar pròrrogues perquè em falta temps. Sóc molt mal llegidora, i els llibres que demano al Rosendo o que trio solen ser amb capítols curts o històries curtes, amb lletra gran i gens gruixuts.
Aquesta vegada Rosendo me’n va donar un, dient-me que la gent que l’havia agafat els havia agradat molt.
Doncs mira, dec coincidir amb molts d’ells. A mi és un llibre que m’ha agradat moltíssim, tant que penso que me’l compraré per tornar-me’l a llegir d’aquí a un temps, i si potser més seguit que el que he fet ara.
Penso que la vivència que ha tingut l’escriptora l’hauríem de passar tots en algun moment o altra. Segur que el món aniria molt millor.

[Editat] Estava buscant un enllaç per posar al llibre i he llegit que tot és ficció. Vaja!!! Ara ja no sé si me’l compraré.

Dos fragments:

Els membres de la tribu no somien de nit, tret que cridin el somni. Per a ells el son és un moment essencial per descansar i reparar el cos. No creuen que sigui el moment de dividir l’energia entre diversos projectes. Pensen que la causa per la qual els mutants somiem durant la nit és que a la nostra societat no ens és permès de somiar durant el dia, i somiar amb els ulls oberts, especialment, és una cosa que no s’entén gens.

Defineixen els mutants per les seves característiques específiques. En primer lloc, els mutants ja no poden sobreviure en un entorn obert. La majoria moren sense saber què se sent quan s’està nu sota la pluja. Passen la major part del temps dins d’edificis amb calor i fred artificials i, a l’exterior, agafen insolacions a temperatures normals.

La Rosa i el Llibre

Avui l’Aleix m’ha regalat una rosa blava. Crec que és la primera vegada que no és vermella. Però és molt i molt bonica.
I de llibre… M’he comprat el segon llibre de contes en pallarès: Un dia amb l’Àssua. És un conte per nens, el segon de la col·lecció Cambuleta.

39+1+1


Pel meu anniversari em vaig autoregalar el llibre 39+1+1 de la Sílvia Soler. A Catalunya Radio n’estàven emetent una adaptació radiofònica. Cada migdia en feven 1 capítol, però molts dies no el podia sentir amb atenció, ja que els usuaris del Telecentre entraven i sortien. Llavors l’endemà al matí o a la nit, ja a casa, i sense interrupcions escoltava el podcasting (gran invent!)

39+1 és l’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa. Ho diu l’Ília, aquesta dona-mare-treballadora amb la qual s’han identificat tantes catalanes. Ella i les seves amigues protagonitzaran la radionovel·la d’aquest estiu a Catalunya Ràdio. Les seves angoixes, les seves confidències, els seus fills, els marits, les sogres, la feina, el ginecòleg… i sobretot, les seves rialles, que se sentiran per tot arreu.

Ja ho he dit altres vegades, sóc molt mala lectora. Però aquest llibre m’ha entrat la mar de bé. És ràpid de llegir, i el que més m’ha agradat, tal com diuen els de Catalunya Ràdio, m’hi he sentit molt identificada. És com si fós un llibre escrit a mida. Ben bé per les que aquest any fem els 41.

Aïna

aïna f Qualsevol utensili de cuina, que serveixi per contenir líquids

Aquesta no l’havia sentit mai!

Algunes de les que fem servir a casa habitualment: Tolla, borrufa, brom, fogony, gibrada, draga, sangatalla, moixó, pulça, tocino fer, catxar, popar, nyaupir, pernear, xurrupar, trapa, mangala, carallot, carnús, furro, goiat, gormand, orc, torracollons, escarramar-se, fargar, orxegar, pantegar, tampanada, xollar…

No sé si se m’ha passat però no hi he trobat expressions tipus el fantàstic mai tant.

Tot això bé perquè ha sortit publicat el Vocabulari temàtic del dialecte pallarès: Aïna. Crec que encara no l’han posat a la venta, però espero que ho facin perquè el trobo molt interessant!

Fe d’errates

De petita m’agradava fer fotos i quan vaig poder em vaig comprar una reflex. Però no en feia masses perquè tot el tema de revelat sortia car. Des de que tinc càmara digital en faig moltes més, i la veritat és que m’agrada molt.


Tinc moltes fotos en paper per classificar, estan en caixes, esperant que em jubili (abans no crec que pugui) i les pugui posar en àlbums, o les pugui escanejar i guardar en un format digital. Les d’ara les vaig guardant en CD’s o DVD’s, i les que m’agraden més les penjo al Flickr o les poso aquí al bloc.
Però hi ha algunes de les meues fotos que han anat un pèl més enllà. Unes estan a les webs que vaig fent, d’altres en alguna revista local i algunes més en un parell de llibres.


No fa massa, el Marc Sans, company de feina, em va demanar alguna foto per la guia que estava preparant i no vaig dubtar en dir-li que si. En total 6 fotos. Va voler posar la referència a la pàgina que sortia cada una d’elles, però a la impremta han repaginat, i les pàgines no es corresponen. Les fotos que he cedit són les dels crèdits, els agraïments, i les de les pàgines 105, 174, 182 i la 186.