Falles d’Alins

Més de 25 anys pel Pallars i encara no havia anat a cap Falles! Aquest any, però, sí! He anat a les d’Alins, a la Vall Ferrera. Em fa especial il·lusió que siguin aquestes pq a Alins i Àreu hi havia donat classes de natació als estius. Sempre m’agrada veure totes aquelles nenes i nens, que ja no ho són gens… S’han fet molt grans! Alguns ja tenen crios i tot!

S’ho han muntat molt bé a Alins. Bastants mesos abans comencen els preparatius per tenir-ho tot llest la nit de Sant Joan. Una feinada de por!

Quan arribes a Alins et trobes la falla gran plantada a la plaça del poble. Els fallaires autèntics es fan la foto de rigor abans de tirar cap al barranc del Botanal. La resta agafa la seva falla i fa temps, tot menjant i bebent alguna cosa.

Quant arriba l’hora, desprès d’uns focs artificials i els trets dels trabucaires, comença el descens pel Botanal. Des de Sant Quirc es veu com va descendint poc a poc. Ja tenen mèrit, pq no és una baixada fàcil… Si l’has vist de dia impressiona.

Els més petits i els turistes s’enfilen cap a l’ermita de Sant Quirc, i s’espera el torn per encendre la falla i començar a baixar. És una espera emocionant..

S’intenta que els dos grups de fallaires arribin a l’hora a la gran falla, que crema gran part de la nit.  desprès ball, fins a les tantes…

Falles d'Alins 2017

Fotos: Marta Lluvich, Pepucho i Olga

Anècdota del dia: Trobar-me el meu cosí de Mallorca!

Del futbol a l’hidrospeed i la furgo

Un dia, desprès d’algun partit, va sortir la idea de pujar al Pallars a fer hidrospeed. N’hi ha que els hi va la marxa i jo contenta!!! Vam obrir convocatòria i a l’hora de la veritat només érem 4.

El planning podia ser fer hidro, menjar bé i veure l’entorn.

  • Hidro: estava clar. Aníriem a Rubber River, pq hi ha l’Ian fent-hi de guia.
  • Menjar bé: Casa Kiko a Llessui. Claríssim.
  • Veure l’entorn: Fer ruta, de Llessui a Espot. Al mes de juny hi ha possibilitats de que el temps i la temperatura aguanti i s’hi podria fer bivac.

A la meva furgo sol hi cabem 3, però a última hora vam disposar d’una altra furgo, gens camperitzada, però per 2 nits, suficient!

Va arribar el cap de setmana i cap al Pallars! I la veritat, és que tot plegat va ser un èxit! Jo diria que vam disfrutar amb cada una de les coses que vam menjar, vam fer i vam veure.

La furgo que van deixar ja s’està camperitzant i de ben segur que farem més sortides :D

Matinant per anar a fer hidro

Dissabte vam aixecar-nos d’hora, sense plorar, desprès d’una nit curta.

L’Alba, la Txell i l’Esther no havien fet mai hidrospeed. Una experiència inolvidable per elles, i per mi, un alegria tornar al riu. A més a més acompanyades per l’Ian i el Xavi de Rubber River ;) A la rentadora no hi havia l’Alberto, però hi havia el Titín i també és una alegria veure’l allí! Gràcies per les fotos Aixa, Aika i Titín!

 

El dinar al Kiko, com no podia ser d’una altra manera, un èxit. L’all i oli de codony va agradar molt!

El Kiko de Llessui

 

De Llessui al parking de Mainera va ser espectacular… Estava tot tant verd!!! Les vaques i les eqües acabaven de pujar… Un regal! La Txell es va quedar sense carret en un moment… I això que va amb un Iphone!

M’encanta despertar-me allí dalt.

Habitació amb vistes

Amb tota la calma del món vam enfilar cap a Espot. La Txell va aprofitar per fer fotos per Kinobs i a Espot per baixar una vermella…

Mainera

La idea era dinar al Burgerplatz, però sóc molt gafe! Feien vacances. La pròxima vegada els trucaré abans de decidir dates!

Llavorsí

Ja podem anar maquinant la pròxima!

El PaP o Porta a Porta

Fa uns mesos, passejant per la Vall d’Àssua vaig oferir-me per formar part d’un equip de treball que s’encarregueria d’una petita part d’un enorme projecte, el Porta a Porta al Pallars Sobirà.

El projecte en sí em feia plantejar mil·lions de preguntes. Si he de ser sincera , no ho veia gens clar, però sí que m’interessava l’experiència.

I ara ja hem acabat. Hem sigut un equip d’11 persones que ens hem encarregat de la distribució de cubells, tant a particulars com a grans productors (comerços, hosteleria, empreses, etc) i de la informació del funcionament. La campanya ha durat un mes. Ha sigut molt intens i molt interessant, a estones divertit, a estones estressant. Treballar en equip, informar a gent, veure les reaccions, els comentaris, les accions… Treballar des de la furgo, viure la deixalleria, tornar a tenir contacte proper amb el Consell Comarcal, voltar per la comarca… Ha valgut molt la pena, ha sigut molt enriquidor a tots nivells.

Molt contenta de que Montanyanes hagi confiat en mi per formar part de l’equip. Gràcies.

I per cert, personalment, estic molt contenta amb el Porta a Porta ara mateix ;)

 

Vall d’Àssua

Una vegada, fa molts anys, vaig poder veure la Vall d’Àssua com ho fa un voltor. També estava nevat, també hi havia boira i es va despejar…

boira

dalt

sorre_altron

vall_assua

voltor

olga