Despertars

Ahir em vaig despertar amb un missatge al Whatsapp. Estava a punt de neixer la Brisa! Molt bona notícia!!!

Avui el despertar ha sigut ben diferent. Una veu amplificada per un aparatejo i per la morfologia del carrer Major, capaç d’atravessar el doble vidre que tinc a les portes del balcó de l’habitació d’una tercera planta. De seguida he recordat que avui era el Via Crucis. De seguida ha arribat el punt àlgid. La 5a estació, segur que és a la porta de casa!

A la tornada he sortit al balcó a fer fotos. Això si, m’he vestit.

He comptat unes 80 persones. La gent està pel que diu el capellà, diu el pare nostre no sé quantes mil de vegades i canta, però també està pendent de qui hi ha a les poques botigues que estan obertes i si surt algú al balcó. Algun et fan un somriure, d’altres m’imagino que pensen que els que ens ho mirem som uns irreverents.

Prefereixo mil vegades despertar-me com ahir!!!

Dosi de sol

Passejadeta per les vernedes per aprofitar el sol. S’hi estava la mar de bé. Caloreta, ni gota de vent, una mica de neu, el riu, musiqueta a les orelles i jugant amb el mòbil.

Avui si

Desprès d’uns dies de vent i sensació de fred horribles (que no de temperatura) ha arribat la calma amb la neu. Molt tard, però ha arribat.
Des de casa estant veiem els flocs com cauen, i com queda a la barana.
Si pugem cap dalt, veiem les velux nevades.
Si treiem el cap per la velux petita, tots els llosats ben blanquets.
Amb l’Hug ja em fet unes corredisses tirant-nos neu. Com si no la toquessim mai!


Sempre al revés

Mentre a la resta de Catalunya neva i fa fred, i perdoneu que ho digui, sembla que s’acabi el món, a Sort res de res. Cel ben blau, temperatura normaleta i això si, una mica d’aire. Res d’extraordinari de moment.

Impressionant!

Hi ha coses que no les entenc… Ara, mentre feia unes Vernedes, m’he fixat que Tarrisses està “netejant” la seva xatarreria o cementiri de trastes vells. Ja era hora! Va i llavors veig que hi ha una rulot desintegrada en mil bocins, grans i petits, quasi tocant el riu. Espero que estigui previst recollir-ho, i que recollir-ho signifiqui estirar-ho cap dalt, no deixar-ho relliscar cap baix!

Serveix per algo!

Ahir a la classe d’anglès va sortir una “white lie” que es veu que diuen als nens anglesos:

If you eat carrots, you’ll be able to see in the dark.

Anàvem pel camí d’haver-ho de provar. Si quan surts d’anglès has de baixar a peu, sigui per on sigui, la cosa estava crua. Gens d’il·luminació. Total que dilluns al sortir ho vam comentar amb una companya i ens vam posar d’acord per anar a dir-ho a l’Ajuntament per separat. Ella ho devia fer de forma presencial, jo ho vaig fer telemàticament, amb l’idCAT, a través de l’E-Tram.

L’endemà mateix d’haver-ho dit, ja vaig rebre resposta. A més a més la resposta era positiva! Em diven que ja estava tot arreglat! I si, si, al sortir de classe ahir ho vam poder comprovar. Quin gust! Ah! i a més a més em vaig trobar la persona que m’havia contestat i la vaig poder felicitar! Molt bé!