Copa d’Espanya d’estil lliure

Aquest cap de setmana hi ha hagut Copa d’Espanya d’Estil Lliure a Sort. Les puntuacions no han sigut massa altes i és que el rulo, amb el nivell d’aigua que baixava, no estava massa bé.

4 anys

Avui he tingut un malson. Estava jugant un partit de futbol i la pilota em venia cap a mi, davant meu hi havia un passadís claríssim per poder xutar i marcar. Es veia tant clar… Però l’ordre que ha donat el cervell de moure les cames no ha funcionat i la pilota m’ha rebotat al peu i res.
Al cap d’un moment estava al costat de la porteria, i també: la pilota venia, i hi havia un forat entre la portera i el pal claríssim. Però les meves cames tampoc s’han mogut. La pilota m’ha totat, i lentament, ha roçat el pal i ha anat fora.

Pq les ordres del meu cervell no arribaven a les cames?

Jo crec que entre la marató d’aquest any, dedicada a les malalties neurodegeneratives i la mort del meu tio, just ahir, han fet que el meu subconscient faci de les seues… I és que el meu pare va morir tot just fa 4 anys (ho he tingut de mirar, pq jo no recordo les dates de res) desprès de tenir Parkinson durant molts anys.

Aquest Nadal, doncs, tornarem a anar a enterrament. Faltaran els 2 Cuevas grans, però la resta, poc ens pensàvem passar un Nadal tan familiar… Més val trobar la part positiva de les coses.

Neu!!!

Com sempre hem estrenat la neu amb una pujada al Port de la Bonaigua per fer el fato una mica per allí. Aquesta vegada han agafat els esquís i una taula d’skate sense rodes. Han estat revolcant-se com si estiguessin a la platja, i experimentant amb una cornisa.

No erem els únics d’estar per allí, hem vist 2 o 3 cotxes de turistes i uns esquiadors amb gos. Feia bastanta rasca.

Hem trobat a faltar l’Ot. L’any passat tb va venir però avui està a la platja!

20, 17 i 14

L’altre dia em van preguntar, i tu Olga? I vaig contestar: Jo… divorciada i amb tres nens de 17, 20 i 14… Quina descripció!!! Pel context era el que havia de contestar, però deu n’hi dó! Però és el que em va sortir en aquell moment, i a sobre era mentida pq el 17 encara era un 16!

Ara sí, ara ja puc dir 20, 17 i 14. Avui és l’anniversari de l’Ian i per tan tanquem el mes d’aniversaris… L’adolescència en tres estats diferents, amb tot lo bo i el menys bo! Avorrits no n’estem!

Salut del kayak d’estil lliure

Segur que hi ha gent que pensa diferent, però jo ho veig així…

D’uns anys cap aquí el kayak d’estil lliure a nivell federatiu està malalt.

És cert que últimament hi ha bons resultats. Molt bons resultats a nivell europeu i prou bé a nivell mundial, sí, però si repassem els resultats que hi ha penjats per la xarxa (que no són tots) arribem a la conclusió de que el kayak d’estil lliure a Espanya no està en el seu millor moment i m’atreviria a dir que cada vegada està pitjor. Cada vegada hi ha menys equips, menys participants… Per què? Algo ha de fallar! i la organització i la participació a l’últim Campionat d’Espanya, a Sort, va ser un desastre important.

I per acabar-ho d’arreglar, aquest any toca mundial i és a Nantahala (EEUU). La Federació cobreix part dels costos de les places que convoca i per la resta de places, res de res… Cal pagar-se l’ampliació d’assegurança, inscripció, desplaçaments, allotjament, alimentació, la part proporcional del cost de les despeses corresponents al tècnic i l’equipament d’espanyolito que, a sobre, s’havia d’encarregar a la casa via la web de la fede, personalment.

En la categoria junior, la de l’Ian, sol hi havia una plaça convocada (subvencionada en part), la resta era pagant-ho tot. A ell, doncs, per haver quedat segon, li tocava assumir tot el cost: 2.500-3.000 Euros. Ho tenia de dir en menys de dos dies, i a més se’ns va dir que com que feia temps que tenien tancada la reserva de l’allotjament i la reserva en base a les places convocades per la RFEP, s’hauria de veure de quina forma es podia gestionar el tema.

Eren molts diners i les formes no les més correctes, però hagués fet el que fós per pagar-ho, però ell mateix va decidir que no… Ja veurem si té l’oportunitat d’anar a un altre mundial.

Primavera llarga

Aquest any ha tingut una primavera molt llarga. Sense fer cas de les dates que hi ha establertes per aquestes coses, jo diria que l’estiu aquest any ha començat fa molt poquet. I si mirem el riu diria que va començar abans d’ahir. I és que el nivell no ha baixat fins ara.

Aquesta primavera tant llarga amb tanta aigua ha permès als nens remar a totes hores i a tot arreu. Ells contents, jo… bé, contenta per ells…

La mostra: un vídeo de l’Aleix i els seus amics.