Fer fotos té un risc

El gall del meu germà i la meua cunyada és impressionant, un bon model per fer-li fotos.

Ahir li vaig voler fer fotos… Vaig fer diversos intents… Tots van acabar amb un atac per part seua. Es posa al davant, de cara, baixa el cap, i plaf! et salta a sobre amb el bec pel davant. Sort que tinc el mòbil al davant i em queda a certa distància!

De totes formes va sortir amb la seua… Quan ja havia acabat la sessió, a punt de sortir del tancat, va aprofitar que estava distreta i em va fotre picada a la cama. Resultat: una V morada i un bon morat rodó al vértex… D’aquí a uns dies ja no es veurà ;)

Algunes fotos des de dos punts de vista.

atac-1

atac0

atac00

atac1

atac2

atac3

Càmping

M’agrada sortir de casa. M’agrada anar de càmping. La furgo m’encanta!

Aquests dies hem estat al sud de França. Una vegada més el camp base ha estat el càmping Pla de Barres.

Seguim dient que d’aquesta zona i dels francesos en general n’hem d’aprendre molt. El camping, les instal·lacions que hi ha per la zona, els serveis turístics, els vide graniers…. Val la pena!

Aquesta vegada hem fet: els més peques kayak al Têt, pujada amb el telehuebo de Les Angles i baixada a peu, mirant les pistes per fer descens en bici en un futur proper, excursions a peu i en bici pel voltant del càmping, dia de piscina a Err, compres a Bolquère i a Font Romeu, ascensió al Pic Carlit (menys la més gran i el més xic), parc d’arbres i volta en pony el més xic, skate a Font Romeu, jocs de fusta al càmping, pelis, jocs, i relax al càmping…

Reservada la parcela 121 pel proper estiu. La 116 i la 117 tb estan bé…

panorama

Més de passaports

Avui hem tornat a La Seu, per renovar 2 passaports més. Un de menor, l’altre d’adult. Pel del menor ja hem portat l’autorització del pare que no estava present al moment del tràmit i no hi hagut cap problema. Hem fet la cua que calia, però no hem tingut problemes documentals.

Però no us penseu que l’autorització la van fer els mossos, no! Diuen que els seus serveis jurídics els han dit que no ho poden fer. Ja m’agradaria saber la veritat. El fet és que vam tenir d’anar a l’Ajuntament i l’autorització la va fer el jutjat de pau.

Així que si heu de renovar el passaport d’algun menor i no voleu comparèixer tots a l’hora ho podeu fer així, almenys a Sort.

Vacancetes

Desprès de les Copes del Món i del Ral·li, han tocat uns dies de desconnexió.

Com sempre que marxo he estat treballant a estones. Ja és el que té això del teletreball. Mai pots deixar de treballar. Aquesta vegada he anat uns dies a la Biblioteca de Portocolom, on podia fer servir un ordinador amb Ubuntu. Com sempre sort n’hi ha de biblioteques i telecentres. Però no em molesta tenir de treballar una estona cada dia. Té les seves avantatges. Coneixes gent, veus que els problemes que tenen són similars als de tot arreu, i, sobretot, m’obligava a donar la volta a la bahia a primera hora i observar el paisatge, els barcos i els moviments de la gent. I això és agradable. De fet era quasi bé l’únic exercici que feia…

Tot i portar 5 nens, les vacances han anat prou bé. Platges, cales, piscina, kayak, mar, sol i bona companyia… Sobrassada, caldereta, arròs i peixet… I sobretot molt descans!

Coses a destacar:

  • Agradable tenir un kayak i poder observar la vida als velers d’aprop i tenir una visió de la vida a Portocolom des del mar
  • Sopresa en agafar l’Starfish. Tot i ser algo molt turístic ens va agradar força a tots. Ens va servir per descobrir cales noves.
  • Molt desagradable l’incendi del veler al port. Em va costar molt dormir aquella nit. Un desastre que no oblidarem.
  • Vam encarregar un arrós i no va sortir gens bé! Queda pendent de fer-ne un de bó. Sort que l’endemà vam sopar d’improvisat en un xiringuito a Cala Mondragó la mar de bé.
  • El viatge de tornada. Quasi 7 hores a la tumbona del bar Estrella Damm, acompanyades dels camioneros que beuen sense parar. Bona temperatura, lectura, música i sobretot relax

 

Cap de setmana complert

Unes entrades pel Canet Rock i la furgo han donat per molt.

Parc de l’agulla, Salt, Girona, Canet, Mataró, el mar…

El Kayak Extrem

Ahir a Temps d’Aventura van fer un reportatge sobre l’Aniol Serrasolses. Recordo quan va venir a viure a Sort. El Gerd, el seu germà, ja feia dies que vivia aquí. Dos nens joves, que tenien claríssim que els agradava remar i van venir a viure al costat del riu per poder practicar el seu esport preferit.

Aniol Serrasolses

Copa d’Espanya d’Estil Lliure, Sort 2007

 

En aquella època l’Aleix i l’Ian encara no competien en estil lliure.

Ja fa temps que el Pallars no és suficient, i com diu al reportatge, tenen ganes de remar a tots els rius del món.

Al 2012 l’Aniol i el Tino Specht van fer un vídeo, que particularment m’encanta, que explica molt bé quina és la forma de viure de l’Aniol. Li agrada remar i viu per remar…

Entenc que els agradi. Entenc la sensació aquesta de por i de pujada d’adrenalina que explica l’Aniol al vídeo d’ahir. Em sembla perfecte que visquin així, amunt i avall, amb pocs medis però fent el que els agrada. I el més important, tenen el cap ben posat, s’han preparat tècnicament i són bones persones.

Jo no els vaig a veure mai en directe. Ho passaria fatal. No em fa cap gràcia veure com remen per barrancs i com es tiren per les cascades. Quan buiden les targetes de les càmeres i munten els vídeos ja ho veig prou!

Prefereixo mil vegades que vagin a fer freestyle pel món, com quan van anar l’Aniol, l’Ali i l’Aleix a Ottawa, però sembla que l’extrem els tira molt més. Què hi farem!

Aquest hivern que ve a veure a on van els nens. No els veig fent temporada a Port-Ainé.