Avui he tingut un malson. Estava jugant un partit de futbol i la pilota em venia cap a mi, davant meu hi havia un passadís claríssim per poder xutar i marcar. Es veia tant clar… Però l’ordre que ha donat el cervell de moure les cames no ha funcionat i la pilota m’ha rebotat al peu i res.
Al cap d’un moment estava al costat de la porteria, i també: la pilota venia, i hi havia un forat entre la portera i el pal claríssim. Però les meves cames tampoc s’han mogut. La pilota m’ha totat, i lentament, ha roçat el pal i ha anat fora.
Pq les ordres del meu cervell no arribaven a les cames?
Jo crec que entre la marató d’aquest any, dedicada a les malalties neurodegeneratives i la mort del meu tio, just ahir, han fet que el meu subconscient faci de les seues… I és que el meu pare va morir tot just fa 4 anys (ho he tingut de mirar, pq jo no recordo les dates de res) desprès de tenir Parkinson durant molts anys.
Aquest Nadal, doncs, tornarem a anar a enterrament. Faltaran els 2 Cuevas grans, però la resta, poc ens pensàvem passar un Nadal tan familiar… Més val trobar la part positiva de les coses.