Els ciborgs del Sense Ficció i el de casa

Ahir em vaig mirar el Sense Ficció de TV3: Cíborgs entre nosaltres

El tema és curiós i no et deixa indiferent, gens! A on s’arribarà? La cosa ja està en marxa ja fa temps… Tot el que és a nivell mèdic està ben vist. El que està a dirigit a millorar o canviar capacitats ja no tant. Si més no fa més cosa…

Veient el programa, i en general, sempre que es parla d’aquests temes, recordo el cas del meu pare: Parkinson des de jove (com jo ara), arribant a un extrem en que no podia cordar-se ni els pantalons, ni menjar sol, ni conduir, ni caminar….

El portaven al Clínic, i els doctors (que per cert un d’ells va sortir ahir al programa, el Dr Valldeuriola) van decidir que l’operarien i li van posar els electrodes al cervell…. Tot tal qual com van explicar ahir… Com la dona que va sortir ahir al programa també.

Recordo que per mi va ser súper impactant i molt emocionant… Espectacular tot plegat! Veure entrar una persona al quiròfan, fet caldo, i veure’l sortir parlant, amb la motricitat fina recuperada, i sense haver passat per una anestèsia general, va ser increïble. La conversa amb un dels metges posterior també.

  • No li donaré el comandament a distància al teu pare, pq no pararia de fer-lo anar i esgotaria les piles en un no res…

De tot plegat en vam fer un blog:  Un cas particular de parkinson

 

El primer que va fer a l’arribar a casa va ser posar-se a l’ordinador. Ja podia fer servir el ratolí com tothom… Abans de l’operació l’havia d’aguantar amb l’altre mà.