El primer dia a Eslovènia

L’entrada a Eslovènia la faig per Stupizza (Itàlia) a primera hora del matí, sense haver esmorzat i sense haver recollit el llit. Paro en un primer pàrking, al costat d’un riu, però no em sembla prou bonic i el lavabo que hi havia no està gens net i veig un rètol que posa que s’ha de pagar (em crida l’atenció). Segueixo uns kms. Passo Kobarid i Bovec, sense entretenir-m’hi gens ni mica, i a cegues, pq no tinc cap mapa en paper. Arribo al Soča. I el trobo senzillament espectacular.

El Soča

Feia molts anys que tenia aquest riu posat al cap. El color de l’aigua que havia vist a les fotos era espectacular i sabia que tenia trams fàcils per poder remar.

Remar? Però si fa mil anys que no remo! I la última vegada va ser un fracàs… vaig ser incapaç de sortir de la contra! Ja m’agradaria tornar a agafar una mica de confiança i que, per art de màgia, em sortís l’esquimo… De totes formes, sempre tinc l’hidro.

Total, que quan veig el color de l’aigua en directe flipo… Quina aigua tan turquesa! Quina aigua tan transparent! Què bonic! I cada dos per tres hi ha parkings i entrades senyalitzades d’embarcament, un camp d’eslàlom, croquis del riu amb graus i explicacions, wc portàtils a tot arreu, taules de picinc, contenidors de reciclatge, tot molt net, cotxes i remolcs amb kayaks, rafts i altres enginys capaços de baixar pel riu! Fua! Què ben organitzat i què bonic!

El color de l’aigua impressionant. No veus on hi ha aigua i on no… És fàcil mullar-te la bamba…

Mapes i guia

Esmorço i recullo i vaig a l’oficina de turisme de Trenta. Compro un mapa de carreteres i una guia d’Eslovènia, i agafo una espècie de diari que hi ha del Parc Nacional del Triglav, amb un mapa genial i que m’anirà molt bé.

 

Vršič Pass

Segueixo fins el Vršič Pass, un port de muntanya que té 25 corbes per cada costat i que arriba als 1611 metres. A dalt em quedo parada de la quantitat de gent que hi ha. El parking a tope! Gent caminant per tot arreu! Un noi amb bicicleta i xaleco reflectant cobrant a tot el que estaciona… Buf! M’agobio amb tant personal. El paisatge és molt bonic, no fa cap mica de calor, però dono mitja volta i refaig les 25 corbes altra vegada.

Soška pot

Al fulletó del parc llegeixo que hi ha un sender (Soška pot) que va pel costat del riu des d’aquí el naixement fins prop de Bovec (25 km, unes 7 hores). Pujant ja n’he vist algun tram i sembla xulo. Així que decideixo entrar a la carretereta que porta al naixement del riu, Izvir Soča, per valorar si val la pena fer-lo tot sencer, o puc fer un tram més curt i espectacular. I decideixo que no val la pena…

Més abaix però, sí que paro i començo a caminar… Tinc la bona sort d’anar a parar a un dels trams més espectaculars que hi ha. De fet trobo una parella de Cerdanyola i em diuen que estaven buscant aquell lloc per fer la foto que havien vist per Internet. És com si m’hagués tocat la loteria!

La part del Soča més bonica

Soča estret

Cases a la vora del Soča

No camino massa, pq el peu em fa mal… La fascitis plantar aquesta que tinc em martiritza bastant!

Descans

A mitja tarda vaig fins a Log Pod Mangartom, i desprès cap a Bavšica. Hi paro una estona i fins i tot m’estiro a l’hamaca durant una estona. S’hi està molt tranquil, fresquet i bé!

Descansant

Arriba l’hora de buscar lloc per dormir… Serà un dels “drames” diaris durant tot el viatge. A Eslovènia està prohibit dormir a qualsevol lloc.

Desprès de comprar alguna cosa en un Merkator de Bovec (i fer una cua immensa per pagar) vaig a l’àrea d’AC de Bovec. Ens reunim 3 furgos i 1 AC (Manresa, Barcelona i San Sebastian) per parlar d’on passar la nit. Preguntem preus i ens demanen 15€ per 12 hores… No hi ha ni wc, ni dutxa, o sigui que no val la pena. La parella catalana ens expliquen que estan un càmping que costa 9.5€ per persona, taxa inclosa, i decideixo anar amb ells. Però el càmping està ple. Full. I el del davant també. Tot full. Total, que acabo sopant al trencall de Zadnjica i dormint al parking del darrera de la oficina d’informació de Trenta. Passo la nit tranquil·la i bé.

Això pinta que…

  • Hi ha molta més gent del que em pensava
  • Serà difícil trobar llocs per dormir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *