Viatge a Croàcia

Aquest any, a principis d’octubre he estat a Croàcia. Un viatge diferent als que acostumo a fer i als que tinc a la llista de pendents.

Desplaçaments

L’anada i tornada la vam fer en avió, amb Vueling. De Barcelona a Split són 2 hores de viatge que passen ràpid. Cal dir que l’aereoport d’Split és d’aquells que semblen de joguina, pq surts de l’avió caminant.

Just arribar vam recollir la furgoneta que havíem llogat a Rentalcars. Va resultar ser una Renault Trafic de 9 places que anava molt bé, la veritat. Ah! i sort que vaig agafar el GPS! Ho vam trobar tot bastant fàcil.

Visites

El temps ens ha respectat molt i hem pogut anar a tots els llocs que teníem previstos. El fet de tenir l’allotjament fix ens vam centrar en tot el que hi havia més a la vora.

Trogir

Està situat just al sortir de l’aereoport, així que vam aprofitar la tarda del primer dia. La part emmurallada de la ciutat ens va agradar molt. Els carrers són molt estrets i distribuïts d’una forma bastant caòtica… Res a veure amb l’eixample! A algunes del grup els va sobtar molt la roba estesa en cordes mòbils a través de corrioles, estacades a cases diferents.

Illa de Pag

L’Illa de Pag la teníem ben a la vora. És una illa allargada molt curiosa. Hi ha diferents tipus de paisatge. Una part és molt àrida. Sembla que estiguis en un desert. En canvi a l’extrem, és bastant verda, amb unes oliveres impressionants.

Plitvicka jezera

Un parc on les cascades prenen tot el protagonisme. Vam optar per seguir l’itinerari H, i tot i que va anar de pèls, vam veure la “Big Waterfall” per acabar. La zona en sí és molt espectacular, però em molesta enormement tanta artificialitat per tot arreu: passarel·les de fusta per tot arreu, vaixells, zones de bar – pic-nic – botigues de regals, etc. Moltíssima gent i grups de turistes molt nombrosos… No em vull ni imaginar com està en plena temporada alta.

Kornati

Aquest dia vam agafar un viatge organitzat en vaixell per poder veure aquest grup d’illes. Una activitat per fer una vegada i mai més, per jo… Ens van donar un xupito de Grappa, sol començar, unes pastetes per picar i un entrepà de formatge i “salami” mentre ens hi acostàvem i estàvem esperant que pugés la temperatura exterior. Desprès de passejar-nos entre les illes, vam desembarcar per dinar en un bareto amb un lavabo de dones impracticable. El dinar consistia en un plat de col amanida, i un plat amb un tros de carn, puré de patates i un peixot i postres, tot regat amb aigua i vi de la casa. El dinar va ser ràpid pq feia un fred que pelava. Desprès vam una mica més d’1 hora i mitja per anar a veure un llac salat i els penya-segats de la zona. Part de la tornada, algunes, la vam passar dormint a la coberta aprofitant el solet i la brisa. Desprès vam parar en un poblet de pescadors…. Una experiència més…

Zadar

Vam passejar per la part emmurallada. A destacar el mercat. Tot cobert amb toldos, amb passadissos super estrets, paradetes de fusta, i molts colors. El terra, com a tots els pobles que vam visitar, està molt gastat, suposo que del pas de la gent… Quan plou rellisca bastant.

I l’altra cosa que em va “flipar” va ser l’orgue de mar. Impressionant! Em va encantar. Estirar-te allí, al solet, amb el so de l’orgue al ritme de les onades…. Una molt bona migdiada!

Krka

Un parc també amb algunes cascades. Molt menys espectacular que el de Plitvicka, però amb un ecomuseu interessant. El vaig trobar massa preparat també. Passarel·les, escales, miradors, baranes…. I moltíssima gent. I molts obsessionats per banyar-se (de fet vam veure banyar-se gent per tot arreu).

Biograd

No hi vam estar massa estona i a més a més plovia, però ens va cridar molt l’atenció les terrasses dels bars que hi havia a primera fila de mar. Molt originals totes elles.

Paklenica

Un parc que per comparar-ho amb algo, seria com Collegats. Pleníssim de vies d’escalada i amb un caminet pel mig d’una fageda… a destacar uns túnels rehabilitats que s’havien fet per amagar la gent del govern durant la guerra de Iugoslàvia.

Menjar

Quasi bé cada dia vam fer una de les menjades en el algun restaurant. La veritat és que a tots els que vam anar la carta era molt similar. El que més menjar italià. Pasta, pizzes, amanides, carn i algo de peix. A l’hora de triar bastant complicat pq no dominàvem el vocabulari gastronòmic en cap dels idiomes en que estaven les cartes. En general, però tot molt bo!

Ah! i allí encara es pot fumar als bars… Ens molestava bastant, ja no hi estem gens acostumats.

Idioma

Buf el croat!!!  Moltes consonants…. Però bé, entre signes, algo d’anglès, algo d’italià, ens vam entendre a tot arreu. En un bar de poble on no entenien l’anglès pràcticament gens, un home, que parlava italià per qüestions familiar, va preguntar que en què parlàvem, pq no ens acabava d’identificar. Li vaig explicar que parlàvem català, que veníem dels Pirineus de Catalunya. Llavors, un del darrera, que no entenia ni anglès, ni italià, salta i diu en croat, que Catalunya no era Espanya, Referèndum….  Divertida la conversa entre tots plegats!

Moneda

La moneda de Croàcia és la Kuna. Vam decidir canviar directament a les ciutats o pobles. Havia llegit que sortia millor que canviar al banc i a l’aereoport, i així va ser. El millor canvi que vam aconseguir va ser 7.44

Un agraïment molt especial a la propietària de la casa on ens vam estar, per la casa i la informació ;)