El primer dia a Eslovènia

L’entrada a Eslovènia la faig per Stupizza (Itàlia) a primera hora del matí, sense haver esmorzat i sense haver recollit el llit. Paro en un primer pàrking, al costat d’un riu, però no em sembla prou bonic i el lavabo que hi havia no està gens net i veig un rètol que posa que s’ha de pagar (em crida l’atenció). Segueixo uns kms. Passo Kobarid i Bovec, sense entretenir-m’hi gens ni mica, i a cegues, pq no tinc cap mapa en paper. Arribo al Soča. I el trobo senzillament espectacular.

El Soča

Feia molts anys que tenia aquest riu posat al cap. El color de l’aigua que havia vist a les fotos era espectacular i sabia que tenia trams fàcils per poder remar.

Remar? Però si fa mil anys que no remo! I la última vegada va ser un fracàs… vaig ser incapaç de sortir de la contra! Ja m’agradaria tornar a agafar una mica de confiança i que, per art de màgia, em sortís l’esquimo… De totes formes, sempre tinc l’hidro.

Total, que quan veig el color de l’aigua en directe flipo… Quina aigua tan turquesa! Quina aigua tan transparent! Què bonic! I cada dos per tres hi ha parkings i entrades senyalitzades d’embarcament, un camp d’eslàlom, croquis del riu amb graus i explicacions, wc portàtils a tot arreu, taules de picinc, contenidors de reciclatge, tot molt net, cotxes i remolcs amb kayaks, rafts i altres enginys capaços de baixar pel riu! Fua! Què ben organitzat i què bonic!

El color de l’aigua impressionant. No veus on hi ha aigua i on no… És fàcil mullar-te la bamba…

Mapes i guia

Esmorço i recullo i vaig a l’oficina de turisme de Trenta. Compro un mapa de carreteres i una guia d’Eslovènia, i agafo una espècie de diari que hi ha del Parc Nacional del Triglav, amb un mapa genial i que m’anirà molt bé.

 

Vršič Pass

Segueixo fins el Vršič Pass, un port de muntanya que té 25 corbes per cada costat i que arriba als 1611 metres. A dalt em quedo parada de la quantitat de gent que hi ha. El parking a tope! Gent caminant per tot arreu! Un noi amb bicicleta i xaleco reflectant cobrant a tot el que estaciona… Buf! M’agobio amb tant personal. El paisatge és molt bonic, no fa cap mica de calor, però dono mitja volta i refaig les 25 corbes altra vegada.

Soška pot

Al fulletó del parc llegeixo que hi ha un sender (Soška pot) que va pel costat del riu des d’aquí el naixement fins prop de Bovec (25 km, unes 7 hores). Pujant ja n’he vist algun tram i sembla xulo. Així que decideixo entrar a la carretereta que porta al naixement del riu, Izvir Soča, per valorar si val la pena fer-lo tot sencer, o puc fer un tram més curt i espectacular. I decideixo que no val la pena…

Més abaix però, sí que paro i començo a caminar… Tinc la bona sort d’anar a parar a un dels trams més espectaculars que hi ha. De fet trobo una parella de Cerdanyola i em diuen que estaven buscant aquell lloc per fer la foto que havien vist per Internet. És com si m’hagués tocat la loteria!

La part del Soča més bonica

Soča estret

Cases a la vora del Soča

No camino massa, pq el peu em fa mal… La fascitis plantar aquesta que tinc em martiritza bastant!

Descans

A mitja tarda vaig fins a Log Pod Mangartom, i desprès cap a Bavšica. Hi paro una estona i fins i tot m’estiro a l’hamaca durant una estona. S’hi està molt tranquil, fresquet i bé!

Descansant

Arriba l’hora de buscar lloc per dormir… Serà un dels “drames” diaris durant tot el viatge. A Eslovènia està prohibit dormir a qualsevol lloc.

Desprès de comprar alguna cosa en un Merkator de Bovec (i fer una cua immensa per pagar) vaig a l’àrea d’AC de Bovec. Ens reunim 3 furgos i 1 AC (Manresa, Barcelona i San Sebastian) per parlar d’on passar la nit. Preguntem preus i ens demanen 15€ per 12 hores… No hi ha ni wc, ni dutxa, o sigui que no val la pena. La parella catalana ens expliquen que estan un càmping que costa 9.5€ per persona, taxa inclosa, i decideixo anar amb ells. Però el càmping està ple. Full. I el del davant també. Tot full. Total, que acabo sopant al trencall de Zadnjica i dormint al parking del darrera de la oficina d’informació de Trenta. Passo la nit tranquil·la i bé.

Això pinta que…

  • Hi ha molta més gent del que em pensava
  • Serà difícil trobar llocs per dormir

Un solo a Eslovènia

Ja fa temps vaig anar un cap de setmana sola en furgo aquí a la Cerdanya Francesa. Per setmana santa vaig anar fins a Cabo de Gata, i aquest agost, com que tots els nens treballen i ja són prou autònoms, he aprofitat per fer un viatge més llarg i més lluny.
Em va costar decidir-me. La cosa estava entre les Highlands i Eslovènia. Al final va ser Eslovènia. Estava més a prop i no ho coneixia gens ni mica. Era anar més a l’aventura.

Viatge d’anada

Per anar vaig estar 2 nits. Vaig fer més km del compte, pq la meua intenció era dormir per la platja. Vaig parar a la Camarga, en un lloc bastant idíl·lic. Vaig sopar, però feia tal calor, que em vaig agobiar i vaig decidir muntar el llit, i anar a dormir a Briançon. Segur que s’hi estava més fresc! Vaig acabar dormint al costat del llac de Savina lo Lac.

L’endemà tenia previst fer tot Itàlia i ja dormir a Eslovènia, entrant per Stupizza, per anar a parar a la muntanya directe. Però a última hora hi havia una tormenta brutal, d’aigua i llamps, uns llamps espectaculars, i vaig preferir dormir a Gorizia mateix.

Eslovènia

En resum, podria dir que he fet 2 voltes al Parc Nacional del Triglav, he voltat pels Alps de Kamnik i de la Savinja, i he estat a la capital: Ljubljana (Ara que ja he tornat, començo a saber-ho escriure).

En línies generals es pot dir que la majoria del què he vist és com un jardí molt ben cuidat. Les cases estan al seu lloc, plenes de flors de colors, l’herba de tot arreu impecable, els llenyers envejables…

Al cap de poc de ser-hi em vaig agobiar una mica… Hi havia moltíssima gent (era principis d’agost, o sigui que comprensible) i a tot arreu feven pagar. Poc, però feven pagar! Pàrkings, gorges, cascades, wc… Total, que vaig aprendre que als llocs més massificats s’hi havia d’anar cap al migdia-tarda-vespre. Els eslovens i els europeus porten un horari molt diferent del nostre i s’ha d’aprofitar. I l’altra era anar a l’aventura. Agafar carreteretes petites i descobrir llocs no tan turístics. Suposo que si hagués portat el viatge ben planificat hagués fet molts menys kms, però no és lo meu…

Viatge de tornada

Vaig dormir a Itàlia. Vaig fer un intent de dormir a Palmanova, un poble que pintava molt guai (queda pendent), però al lloc que indicava el Park4night estava molt buit, i vaig tirar fins a Codroipo. Aquella nit també va ploure fort. L’endemà a primera hora vaig enfilar cap a la zona de Briançon. M’havien recomanat pujar a un glaciar. Molt bonic. També queda pendent tornar-hi! La segona nit a la zona la vaig passar al pàrking de l’estació d’esquí Réallon. I desprès ja cap a Sort.

18 dies i 4.419 km

Tenia previst estar-hi més dies, però la veritat és que l’atemptat de Barcelona em va descol·locar bastant. Ho vaig saber al moment. Vaig passar males nits… i tothom que trobava comentava el mateix… Tothom estava bastant afectat. Suposo que si hagués anat en companyia hagués sigut diferent.

De fet, vaig evitar al màxim mirar les informacions que anaven publicant, i tampoc tenia ganes de penjar fotos… Amb aquell follón i jo penjant fotos de llocs bucòlics i dient mira tot que bonic.

Aniré posant entrades del viatge, més que res, pq a mi em serveix de memòria (que en tinc poca) i sempre pot servir d’inspiració a algú.

Ruta per Eslovènia

Del futbol a l’hidrospeed i la furgo

Un dia, desprès d’algun partit, va sortir la idea de pujar al Pallars a fer hidrospeed. N’hi ha que els hi va la marxa i jo contenta!!! Vam obrir convocatòria i a l’hora de la veritat només érem 4.

El planning podia ser fer hidro, menjar bé i veure l’entorn.

  • Hidro: estava clar. Aníriem a Rubber River, pq hi ha l’Ian fent-hi de guia.
  • Menjar bé: Casa Kiko a Llessui. Claríssim.
  • Veure l’entorn: Fer ruta, de Llessui a Espot. Al mes de juny hi ha possibilitats de que el temps i la temperatura aguanti i s’hi podria fer bivac.

A la meva furgo sol hi cabem 3, però a última hora vam disposar d’una altra furgo, gens camperitzada, però per 2 nits, suficient!

Va arribar el cap de setmana i cap al Pallars! I la veritat, és que tot plegat va ser un èxit! Jo diria que vam disfrutar amb cada una de les coses que vam menjar, vam fer i vam veure.

La furgo que van deixar ja s’està camperitzant i de ben segur que farem més sortides :D

Matinant per anar a fer hidro

Dissabte vam aixecar-nos d’hora, sense plorar, desprès d’una nit curta.

L’Alba, la Txell i l’Esther no havien fet mai hidrospeed. Una experiència inolvidable per elles, i per mi, un alegria tornar al riu. A més a més acompanyades per l’Ian i el Xavi de Rubber River ;) A la rentadora no hi havia l’Alberto, però hi havia el Titín i també és una alegria veure’l allí! Gràcies per les fotos Aixa, Aika i Titín!

 

El dinar al Kiko, com no podia ser d’una altra manera, un èxit. L’all i oli de codony va agradar molt!

El Kiko de Llessui

 

De Llessui al parking de Mainera va ser espectacular… Estava tot tant verd!!! Les vaques i les eqües acabaven de pujar… Un regal! La Txell es va quedar sense carret en un moment… I això que va amb un Iphone!

M’encanta despertar-me allí dalt.

Habitació amb vistes

Amb tota la calma del món vam enfilar cap a Espot. La Txell va aprofitar per fer fotos per Kinobs i a Espot per baixar una vermella…

Mainera

La idea era dinar al Burgerplatz, però sóc molt gafe! Feien vacances. La pròxima vegada els trucaré abans de decidir dates!

Llavorsí

Ja podem anar maquinant la pròxima!

Camí de ronda

Escapadeta ràpida a Roses, Cadaqués i Cap de Creus… Per qüestions de feina sortim dissabte migdia direcció Roses, per l’AP7. Al Park4night he vist un lloc per dormir que pinta bé. No ens costa de trobar i la veritat és que in situ, segueix pintant bé! Vistes al golf de Roses, camí de Ronda als peus, i alguna zona plana per dormir anivellades.

Fem un tros de camí de ronda just a l’arribar. Caletes i racons espectaculars….

Apareixen un grup d’ornitòlegs que estan fent un concurs… Ells s’ho passen la mar de bé, veuen moixons de molt tipus, nosaltres ni veiem res ni entenem res del que diuen, però sentim els moixonets…

Ornitòlegs

Esmorzar davant del mar, amb un solet perfecte i gens de vent i colem cap a Cadaqués. La idea és fer el camí de ronda de Cadaqués a Port-Lligat, pq és circular. No acabem de veure que existeixi un camí que vagi tota l’estona per la vora del mar. No és el que ens esperàvem, però igualment tot és molt bonic, i caminem, que és el que volíem…

A l’hora de dinar anem al Cap de Creus… Un lloc per tornar-hi pq hi ha un munt de camins que han de ser espectaculars… Si es pogués triar el dia de no vent seria espectacular segur… Tudela. Apunto aquest nom.

Dinem un arrosset i un llobarro al restaurant Cap de Creus. Molt bo i vistes espectaculars. Repetiré segur!

Cabo de gata

Feia molt de temps que tenia ganes d’anar a Cabo de Gata. També feia molt de temps que volia fer un viatget sola en la furgo. I ja està… Les dues coses fetes. A més a més, he anat treballant pel camí, tot i que s’ha de dir que no gaire. Per poder ser nòmada digital en serio, necessito moltes més dades i un millor ordinador.

Etapes

  1. Sort – Delta de l’Ebre
  2. Delta de l’Ebre – Las negras
  3. Las negras (caminada a la platja Sant Pedro) – Platja de l’Elefante (Mojácar)
  4. Platja de l’Elefante
  5. Platja de l’Elefante –  La Vila – Espadilla
  6. Espadilla (pujada a Penya Saganta) – Delta de l’Ebre
  7. Delta de l’Ebre – Barcelona

Km: 2054

Les nits

Al Delta de l’Ebre, he acabat dormint a la zona de la Punta de la Banya les dues vegades. La primera nit tranquil·litat total, allà a l’escola de Kitesurf. La última, més accidentada la cosa… Van venir uns fiesteros i es van muntar la rave allà al costat, o sigui que va tocar canviar de lloc.

A Las Negras, vaig estar en un parking del poble, la mar de bé.

A la platja de l’Elefante, perfecte! Hi havia poc pla, però jo em vaig poder col·locar prou bé, i a la cala del costat, la del Sombrerico, hi havia dutxa. Freda però amb pressió. Molt guai!

A Espadilla, em van obligar a dormir en un llit normal, just a sota del campanar.

Paisatges

De baixada no vaig agafar cap autopista, i xino xano, vaig anar observant el paisatge.

Del Delta em va cridar l’atenció que està tot sec en aquesta època. Quina diferència amb l’última vegada que hi vaig estar… M’agrada molt més quan està tot verd i inundat.

A Almeria les extensions de plàstic són impressionants!

El Parc Natural del Cabo de Gata, bé. Em va agradar. M’ha quedat una part per veure, però Monsul, Genoveses, Escullos, Media Luna y San Pedro em van agradar. Ah, i em va sorprendre, pq estava tot molt net! Queda pendent tornar-hi, i fer més canyes per allí.

Una de les coses que més em va agradar van ser les dues sortides de lluna a la Platja de l’Elefante. Senzillament espectacular!

Anar sola

Bé, bona experiència! Repetiré segur. Tinc la sensació de que m’ha faltat temps… Està bé pq t’organitzes com vols, coneixes gent, tens temps de fer tot el que et ve de gust… bé, bé…

La gent que vaig conèixer bé! Les “VanGirls” divertides :D

El llibre

Jo no llegeixo llibres quasi bé mai. Tinc un problema i és que m’adormo… Han de ser coses curtes, amb una lletra gran, i que m’enganxin molt. Quan vaig en furgo aprofito per fer-ho. Aquesta vegada he llegit Haru, de Flavia Company. Me’l van recomanar abans de Nadal, i la veritat, és que m’ha agradat molt. Gràcies Clara ;)

La música

Ha sigut el viatge d’Equilibri de Blaumut.

Les imatges

Capbreton

Abans de desperdigar-nos pel món hem fet una sortideta amb la furgo. La furgo no està preparada per 4, però amb bona voluntat per part meua, que sóc la més baixeta, hem dormit tots a dintre.

Hem estat en un parking gratuït, amb limitació d’alçada d’1.90, al costat de l’àrea d’autocaravanes, a la platja de les Oceànides. Un bon lloc! Molt tranquil, amb wc autonetejable, aigua, dutxes a la platja, i accés a la platja allí mateix. A més a més a entre les 8.45 i les 9.30 hi va un bon home amb una furgoneteta a vendre pa i pastes per poder esmorzar en condicions.

El plan ha sigut fer surf, bodyboard i jugar amb la planxa els nens, agafar oles amb el kayak l’Ian,  i jo sol una miqueta de bodyboard i observar ;)

Quan tornem a estar tots per aquí pensarem quina sortida fem… Ara bé, aniria molt bé tenir un sostre i poder dormir els 4 en condicions!

Ah! i novetat! Ens hem repartit els km entre tres! Ja tenim nou conductor a la família! Sols en falta un!