Logarska Dolina i Velika Planina

Logarska Dolina i Velika Planina em van agradar. Crec que són dos llocs que s’han de veure o, més ben dit, caminar. Molt contenta d’haver deixat la furgo per unes hores. Imprescindibles si vas a Eslovènia.

Logarska Dolina

És una vall amb peatge. Per entrar-hi amb vehicle motoritzat has de pagar, però no amb bici o a peu. Jo vaig decidir anar-hi de bon matí i fer-la a peu. És una vall bastant recta, amb un riu i un sender senyalitzat que va de punta a punta. La meua idea era caminar de pujada, menjar en algun restaurant d’un dels poblets que trobés i tornar a baixar. Però resulta, que no hi ha poblets! Hi ha granges pel camí, on sí fan menjar, però al final vaig acabar no menjant.

El sender és bastant ombrívol pq va per dintre el bosc. Em va recordar una mica el camí que va des del parking de l’entrada al Parc Nacional d’Espot fins a Sant Maurici. De tant en tant trobes cartells que t’expliquen el bosc, la fauna, la flora i la vida dels autòctons. Acaba en una cascada, Rinka falls. Senzillament espectacular. Em va sorprendre. Va valer la pena pujar-hi!

Velika Planina

Ui Velika Planina! Això sí que em va agradar! Havia fet fotos i ja em va semblar espectacular, però in situ, la veritat és que em va agradar molt més. Tantes cabanes repartides per allí, vaques per tot arreu, verd, muntanyes espectaculars, dispensadors de sal per les vaques… Impressionant! Hi tornaria.

Atemptat de Barcelona

Entre aquestes dues excursions hi va haver l’atemptat de Barcelona. Baixant de Logarska Dolina vaig parar al parking de l’oficina de turisme de Solčava per agafar wifi. Em connecto i ja ho vaig saber… Acabava de passar. Quin patac!!! Va canviar el viatge. A partir de llavors era el tema de conversa amb tota la gent que parlava, no vaig pujar gaires més fotos, i em costava dormir a la nit. Va ser un determinant per a que el viatge durés menys del que tenia previst en un principi.

Panoramic Road

La Panoramic Road també està a la llista de coses a veure… És com una segona part del viatge. Bastant a prop hi ha la Panoramic Road, Logarska Dolina, Velika Planina i la mina de Mezica i ho tinc tot a la llista.

Solčava

La Panoramic Road comença a Solčava. Un poblet de no masses cases amb un bonica oficina de turisme, una pista polivalent coberta impressionant, uns llenyers espectaculars i una església xula…

Panoramic Road

 

Panoramic Road Eslovenia

 

La Panoramic Road és una carretera / pista circular de 37 km que té unes vistes magnífiques. A més a més ho tenen molt ben muntat. S’han inventat una història que es van explicant en uns plafons col·locats en diferents llocs.

The story of Krištof the shepherd boy and the young dragon Lintver is a story about a relationship between man and the mysterious and uncontrollable, but beautiful nature. The story of mutual respect and vigorous strength, which tells us that in order to live a full, satisfying and successful life, we have to respect nature and its laws, and bravely insist on our way despite the difficulties. 

Llàstima que el dia fos molt plujós… Hi hauré de tornar…

El Soca

A l’altra entrada vaig parlar de la part de dalt del Soca, el color de l’aigua, el sender, etc. En aquesta em centro en la seva vesant més lúdica i kayakera.

El croquis del Soca


Croquis del Soca river

A totes les entrades al riu hi ha un plafó tipus aquest, molt útil per tots els kayakistes. Si es llegeix el QR o es visita la web del riu hi trobem les normes de navegació pel riu i alguns consells.

 

Normes per navegar pel riu

  • El nostre objectiu és garantir que tothom pugui utilitzar el riu de manera segura i agradable. Només podem aconseguir-ho seguint de manera diligent les normes escrites a l’Ordenança que determina del règim de navegació als rius Soča i Koritnica.
  • El riu Soča es pot navegar del 15 de març al 31 d’octubre de 9 a.m. a 6 p.m.
  • Totes les activitats que es duen a terme a dins o sobre el riu Soča es realitzen sota el vostre propi risc.
  • Navegar sota la influència de substàncies psicotròpiques i en una condició psicofísica que impedeixi una navegació segura està estrictament prohibit.
  • L’accés al riu només està permès als punts d’entrada i sortida marcats específicament.
  • Per utilitzar els punts d’entrada i sortida, l’usuari ha de tenir un permís vàlid. Els permisos es poden adquirir en tots els centres d’informació turística i a tots els proveïdors de serveis turístics més grans.
  • No es permet acampar fora dels càmpings.

Consells útils

El Soča és un riu alpí d’aigua freda amb un pendent pronunciat i un nivell de dificultat significatiu en alguns llocs. Pot ser perillós per als visitants sense experiència, per això recomanem els següents:

  • Comprovar que les seccions i les seves característiques s’adequen al nivell que es té i no s’infravaloren, que es coneixen les àrees perilloses on la navegació està estrictament prohibida.
  • Assegurar-se que es coneix tota la informació urgent necessària per navegar amb seguretat pel riu.
  • Tenir en compte si s’està suficientment qualificat per navegar pel riu Soča i no sobreestimar les propies capacitats. Es recomana contractar guies locals qualificats i experimentats.
  • Assegurar-se que es comprova detingudament la seguretat i l’adequació de l’embarcació. Navegar pel riu només si es porta tot l’equip necessari.
  • Pensar en la vostra seguretat i la seguretat dels altres.

Es recomana utilitzar el següent equipament de seguretat

  • Casc
  • Armilla salvavides
  • Vestit de neoprè
  • Sabates de neoprè
  • Anorak
  • Corda de rescat (almenys 15 m)
  • Kit de primers auxilis
  • Ganivet

El Soca en fotos

Descens Soca river

Dia de càmping, dia de pluja

La meteorologia s’ha aliat amb jo!  Un dia de càmping és perfecte! Necessito una dutxa, un dia de relax, un dia per netejar roba, un dia per treballar… Al matí m’aixeco ploient, però al cap d’una estona hi ha clarianes. Monto el toldo, rento la roba i l’estenc. Treballo una bona estona, faig una mica de bricolatge (muntar uns leds i arreglar un frontal) i surto a donar la volta caminant de rigor.

Vaig fins el poble que es veu una mica més enllà pq té campanar, crec que és Grahovo ob Bači. On hi ha el càmping és un grup de 4 cases comptades.

Grahovo ob Bači

Segueixo un sender temàtic. Es tracta d’una zona que va ser escenari d’una pel·lícula de cine i hi ha uns plafons que ho expliquen.

Sender temàtic a Grahovo ob Bači

A la que arribo al poble comença a ploure! M’he de posar sota un voladís fins que para una mica… De tornada vaig per la carretera i quan arribo a les cases d’on hi ha el càmping torna a descarregar amb ganes… Au, una altra estoneta sota un voladís. La roba estesa s’ha remullat del tot.
Torno a treballar i de cop i volta comença a arribar una negror i un vent impressionants… El vent va augmentant d’una manera espectacular. Hi ha uns minuts de caos… La gent que està en tenda les ha d’agafar pq no marxin, jo agafo un dels pals pq les piquetes salten. Les he tingut de posar massa horitzontals pq hi ha pedra molt a prop de la superfície.

Al cap d’una estona es va aclarint i tot torna a la normalitat. La roba s’asseca i segueix el relax…

El càmping

El Camp Šorli , és semblant a altres que veuré més endavant… Petitó, amb els serveis justos i necessaris, una recepció-bar-botiga, el riu al costat, amb gespa ben verda… El preu d’aquest, perfecte, 8 Euros. Un bon lloc per passar-hi un parell de nits!

mes que brom

De Goreljek al Camp Šorli Koritnica

Goreljek

El bosc a Goreljek és impressionant. Atapeït, amb arbres molt alts… Aquí potser sí que et puguin sortir ossos… Hi ha pistes forestals per donar i per vendre, i vas trobant grupets de “bordes” per tot arreu.

M’encanten. Són totes de fusta. Aquí la gespa no està tant dallada, però igualment és molt bonic… Sembla ben bé de conte. N’hi ha que estan habitades. Segur que moltes d’elles estan llogades a turistes. Imagino  que per trobar-les se’n deuen fer un fart, tot i que hi ha bastants rètols amb el nom.

Les cabanes de Goreljek

Llac Bohinj

Quan arribes a la zona del llac Bohinj la cosa ja no és tant rústica. Stara Fuzina és molt bonic. Les cases, els camps dallats, les llenyers imponents, floretes, etc.

A Ukanc, aparco al parking del telèferic de Vogel, Està en mig d’un super bosc que para molt el sol, i decideixo anar a caminar.

Ukanc

Als voltants del llac em crida l’atenció un parc infantil, d’aquests que la normativa de casa nostra no permetria tenir, i un sender dirigit als més petits.

Parc infantil a Ukanc

És d’aquelles coses que són super xules i a que al nostre pais la normativa no ho permetria de cap de les maneres!

M’arribo fins a Savica Slap. Pel camí vaig trobant bastanta gent i a l’arribar a dalt, hi ha moltíssima gent (també s’hi arriba en cotxe!). Per veure la cascada cal pagar i hi ha tal acumulació de personal que passo, i m’enfilo muntanya amunt per un bosc molt bonic i ombrívol.

Al tornar al llac segueixo un tros de sender especial per a famílies i nens. Fa pinta de distret.

Agafo una parella de xecs que van a Bohinjska Bistrica. Allí faig un intent de trobar una dutxa en una àrea d’autocaravanes i un càmping, però en la primera no n’hi ha, i el càmping està full del tot. No em vull esperar tant a la recepció. Dino al peu d’una estació d’esquí on m’hi hagués quedat a dormir però és una mica tètric.

Sorica

Continuo i em trobo amb Sorica (Hi ha Spodnja Sorica i Zgornja Sorica. Imagino que deuen ser la de dalt i la de baix). Quin paisatge, m’encanta… Paro diverses vegades per badar… A més el sol està baix i queda tot molt bé. Em llegeixo la biografia d’ Ivan Grohar :D

Sorica

Sorica

M’encanta trobar-me les coses sense esperar-les gens ni mica. Agafar carreteres que no saps on et portaran…

A dormir vaig al Camp Šorli Koritnica.

 

L’altra banda del Triglav: Vintgar Gorge i Bled

La intenció del dia és fer les altres 25 corbes del Vršič Pass per anar a Vintgar Gorge i a Bled.  Em desperto molt matí i no vull parar en cap població a esmorzar, o sigui que em salto Kranjska Gora. Vull un lloc verd, amb bon paisatge i amb solet. Arribo fins a la frontera d’Itàlia, fins a Planica, on veig els trampolins de salts d’esquí a ple rendiment, desprès pujo fins la frontera amb Àustria i acabo a Mojstrana.

I ara penso, pq anava tant accelerada? Si tenia més dies que llangonisses!!! Podia haver visitat moltes més coses! 

A Mojstrana entro a la Oficina d’informació i turisme, però la veritat és que en trec cap profit. M’estic al costat del riu una bona estona en plan relax… bé, esmorzo i faig una mica de bricolatge i neteja a la furgo.

Vintgar Gorge

La pròxima parada és Vintgar. Hi ha un parking enorme ple de cotxes. L’entrada són 5€. És el meu autoregal d’aniversari! Al cap de 10 metres ja me’n penedeixo! Quina gentada! Vas per una passarel·la i has de parar cada pocs metres per deixar passar als que venen, o esperar que el del davant faci la foto de rigor. I tot per arribar a una cascadeta al final, i veure tot de gent remullant-se a sota… Buf! No m’està agradant gens!

A la tornada però la gent desapareix com per art de màgia i la llum baixa una mica. Les gorges comencen a tenir el seu encant. A l’arribar al parking està molt buit! Decideixo que a partir d’ara aniré als llocs més turístics desprès de dinar… Horari tardaner!

Bled

Cap a mitja tarda arribo a Bled. Sembla turístic del tot! Aquí si que hi ha gent, però ja ho sabia. Passejo pels carrers estrets i faig mitja volta al llac, tot observant la gent i el paisatge.

Goreljek

A dormir tiro cap a Goreljek. És una zona de bosc que segur que és bonica i on s’hi estarà fresquet.

Goreljek