Goreljek
El bosc a Goreljek és impressionant. Atapeït, amb arbres molt alts… Aquí potser sí que et puguin sortir ossos… Hi ha pistes forestals per donar i per vendre, i vas trobant grupets de “bordes” per tot arreu.
M’encanten. Són totes de fusta. Aquí la gespa no està tant dallada, però igualment és molt bonic… Sembla ben bé de conte. N’hi ha que estan habitades. Segur que moltes d’elles estan llogades a turistes. Imagino que per trobar-les se’n deuen fer un fart, tot i que hi ha bastants rètols amb el nom.
Llac Bohinj
Quan arribes a la zona del llac Bohinj la cosa ja no és tant rústica. Stara Fuzina és molt bonic. Les cases, els camps dallats, les llenyers imponents, floretes, etc.
A Ukanc, aparco al parking del telèferic de Vogel, Està en mig d’un super bosc que para molt el sol, i decideixo anar a caminar.
Als voltants del llac em crida l’atenció un parc infantil, d’aquests que la normativa de casa nostra no permetria tenir, i un sender dirigit als més petits.
És d’aquelles coses que són super xules i a que al nostre pais la normativa no ho permetria de cap de les maneres!
M’arribo fins a Savica Slap. Pel camí vaig trobant bastanta gent i a l’arribar a dalt, hi ha moltíssima gent (també s’hi arriba en cotxe!). Per veure la cascada cal pagar i hi ha tal acumulació de personal que passo, i m’enfilo muntanya amunt per un bosc molt bonic i ombrívol.
Al tornar al llac segueixo un tros de sender especial per a famílies i nens. Fa pinta de distret.
Agafo una parella de xecs que van a Bohinjska Bistrica. Allí faig un intent de trobar una dutxa en una àrea d’autocaravanes i un càmping, però en la primera no n’hi ha, i el càmping està full del tot. No em vull esperar tant a la recepció. Dino al peu d’una estació d’esquí on m’hi hagués quedat a dormir però és una mica tètric.
Sorica
Continuo i em trobo amb Sorica (Hi ha Spodnja Sorica i Zgornja Sorica. Imagino que deuen ser la de dalt i la de baix). Quin paisatge, m’encanta… Paro diverses vegades per badar… A més el sol està baix i queda tot molt bé. Em llegeixo la biografia d’ Ivan Grohar :D
M’encanta trobar-me les coses sense esperar-les gens ni mica. Agafar carreteres que no saps on et portaran…
A dormir vaig al Camp Šorli Koritnica.