Bitxets i bitxots

La setmana passada vam pujar a les Comes de Rubió a dinar. Hi vam estar poca estona perquè estava tronant i feia fred. Els nens van estar jugant una estona i jo vaig fer algunes fotografies…
Mentre menjàvem van acostar-se les eqües, les xones i un pseudoescorpí…
Els cavalls, sovint, s’acosten molt i si els deixes venen a ensumar tot el que portes.
Les vaques són més fates, no s’acosten i qualsevol moviment que fas les espanta. I el pseudoescorpí, és la primera vegada que el veiem: En realitat és un bitxet minúscul i no sabíem gens ni mica de que es tractava… Però el vam estar observant una bona estona i li vam fer unes fotos. Avui el David, que l’ha vist al Flickr, m’ha dit que era, ja tenim més informació ;)

Uns xinos a Sort

Ja han obert la primera botiga de xinesos (a Sort, no sé si al reste de comarca n’hi ha alguna més). Una botiga gran i atapeïda de coses, a més no poder… Si ets una mica “ample” no passes pels passadissos, i si mires a una banda no pots veure l’altre, si mires al mig no veus lo de dalt ni lo d’abaix… Una mica apretat… I no he trobat el que busco!!!

La volta dels 25


Fa uns dies, i arran d’haver guanyat un premi, vaig descobrir el bloc La volta dels 25. És un bloc de viatges que escriu un noi de 25 anys durant la volta al món que està fent amb la intenció de fer 25 entrevistes a 25 persones de 25 anys que vagi trobant pel camí.

El bloc està bé perquè va fent pinzellades d’allà on passa. Les entrevistes no les publica. Les guarda per recollir-les en un llibre a posteriori. Hi escriu i hi posa fotografies. No sé com deu finançar el viatge, però en general ho trobo molt interessant. Fent un viatge d’aquest tipus deus aprendre tantes coses….

Bilèl·lules i ninopòtams

No fa massa un amic, el David, em va demanar que li fes una portada per un recull de les entrades que ha fet al seu bloc durant els últims anys.

Aquest llibre, o quadern, que és segurament el nom que més li escau, recull les anotacions que he fet durant tres anys al meu bloc ainaiadria.blogspot.com. Són textos breus, petites reflexions escrites a manera de dietari, que pretenen reflectir el procés d’adquisició del llenguatge dels meus fills, Aina i Adrià.

Avui l’ha penjat a la xarxa per vendre, i ja li han comprat dues persones…

Trobo que està bé això de poder autopublicar…