L’esmorzar

Aquest matí plovia… No feva cap ganes d’aixecar-se, però al final ho hem fet. Per esmorzar hi havia croissant d’Artesa. El vaig comprar ahir, venint de Barcelona… També en fan a Ponts, però ens agraden més aquestos.

Centre F. Esplai

Durant aquests dos dies que he estat en el workshop he estat instal·lada en el mateix centre. És un edifici que té de tot: alberg, auditori, zona esportiva, parking, sales per fer-hi activitats, biblioteca, menjador, sales de descans, jardí…

És un edifici que s’ha pensat… Té mil i un detalls per fixar-s’hi… A la web ho expliquen.
La vista des de l’habitació: l’aereoport. Però no se senten els avions… Curiós.

Un edifici sostenible. El croquis que hi ha a l’habitació:

Alguns detalls de les habitacions:

Ves tu per on…

No miro mai els diaris… Només quan vaig a bars o a llocs on he d’esperar-me i estan a mà. Aquest sí, mentre esperàvem el metge a l’hospital, amb l’Hug, hem fullejat un diari que hi havia per allí…

Hem anat mirant algunes coses que ens han cridat l’atenció i en arribar a les esqueles, m’ha preguntat que què era. Li ho he explicat… I mirant, hi he vist un cosí del meu pare! Ja són casualitats!

No sé si la meua mare ho sap o no, pq just es devia morir el dia que marxava cap a la India… Ara li he enviat un correu.

Per assegurar-me de que ho escrivia tot bé, he fet l’intent de buscar-ho per Internet. I sorpresa!!! La Vanguardia té una pàgina especial per aquestes coses!

Aigües

Abans de marxar cap a Nottingham l’Ian em va dir que li donés més diners del compte perquè havia de veure molta coca-cola. Deia que l’aigua del canal tenia unes bacteries i que la coca-cola les matava!

No me’l vaig prendre massa en sèrio, però resulta que si…. Aquests dies han tingut mal de panxa, algun fins i tot s’ha quedat sense remar algun dia i han tingut de beure coca-cola. De fet ara, per l’altra post, he trobat informació al respecte:

Water quality

The Trent is well known for having poor quality of water, with many agricultural and industrial facilities on the banks of the river. Anything above low/medium levels on the Trent often leads to run off from farms and the water can be polluted leaving paddlers with a stomach upset; colloquially known as “Trent belly”.

There are no known preventative measures to take, other than not swallowing river water, and making sure any cuts are well covered. Coca Cola ™ works really well to stop the “Trent Trots”!!

 Abans de l’estiu, tornant d’Alemanya i Àustria, recordo que l’Aleix xic també va dir que havien parat a remar en una ola que es deia Toxic Wave a França. El nom li ve del mateix!

Me n’alegro de que la Noguera es conservi tant bé. No guanyaríem per Coca-cola!

Moragues

Fa un temps, al bloc, vaig parlar del Moragues, concretament del Parc Moragues de Barcelona. Ves per on el nom ve d’un General relacionat amb Sort. Aquí una explicació que ens ha passat el Bibliotecari de Sort. Ho he trobat interessant i fa gràcia perquè conec algunes de les persones que nombra.

DESCENDENTS DEL GENERAL MORAGUES CONVIDATS A L’OFRENA FLORAL DE SORT

L’Ajuntament de Sort ha contactat amb la historiadora Lluïsa Cases per tenir accés a l’estudi sobre la descendència del General Moragues que amplia el coneixement sobre la seva persona aportant dades molt importants.Segons aquest estudi en el que ha col•laborat també el biòleg Jordi Font, Josep Moragues Mas i Sobrevia, en plena Guerra de Successió, es casava amb Magdalena de Geralt i Massa (de fet, el nom correcte és Magdalena de Geralt i Canal). Es desconeix la data exacta del casament, però se suposa que fou pels volts de 1710.

El matrimoni Moragues-de Geralt tingué dos fills: Joan Baptista i Maria Anna, que devia morir jove i possiblement a Àustria. Joan Baptista Moragues passà la infantesa a Sort fins que, ja adult, la seva mare, Magdalena de Geralt, aconseguí el seu trasllat a Viena, la capital de l’imperi austríac.

Retornat a Catalunya visqué uns anys a Barcelona per establir-se definitivament a Sort. Fou aleshores, ja gran, que va contraure matrimoni amb Januària de Giner de València d’Àneu. Per la seva part, el matrimoni tingué quatre fills, l’hereu, Josep, Magdalena, que l’any 1770 es casava amb Francesc Nat de casa Senyora de València, i Gaspar i Januària, ambdós sense descendència.

També garanteix que quant a la descendència del General Moragues, hi ha dues línies bàsiques: l’arrelada a les Valls d’Àneu i l’arrelada a la Vall Ferrera. Així doncs, Casa Sintet d’Alins, estudiada per Zoí Casimiro, són els hereus més directes del General, per via del seu nét i hereu, Josep de Moragues i de Giner, i actualment en una línia de parentiu que va dels néts cinquens als novens, mentre que a les altres línies s’està entre les generacions X i XII, i en algun cas es deu arribar als néts tretzens.

De fet aquest estudi també aporta noves dades sobre l’esposa sortenca de Moragues, el cognom de la qual seria “de Geralt” i no Giralt com s’ha escrit en algunes publicacions.

El més important però és que permet afirmar que tota la descendència del  General Moragues és pallaresa tot i que a la segona meitat del segle XIX, a causa de la primera gran emigració que es produí als Pallars, moltes d’aquestes famílies emigraren a altres parts del Principat o de la península i, encara més enllà, a Amèrica.

En aquests moments s’està treballant amb més de 50 nuclis familiars que formarien part d’aquesta línia de descendència i als quals l’Ajuntament de Sort està contactant per reunir per l’homentatge al General o fer-los partíceps en la distància de tan il•lustre avant-passat i posar la primera pedra per donar a conéixer públicament aquestes dades

Més informació: Ajuntament de Sort, tlf. 973 620 010 / 609 547 601

Carbassó

Divendres no hi era i ahir el van haver de collir… Es veu que els carbassons estan creixent una bestiesa.

Demà per sopar havíem quedat de fer arrós… La crema de carbassó haurà d’esperar a demà passat. En tindrem per més d’una vegada, em penso!

Gràcies Lu!