No miro mai els diaris… Només quan vaig a bars o a llocs on he d’esperar-me i estan a mà. Aquest sí, mentre esperàvem el metge a l’hospital, amb l’Hug, hem fullejat un diari que hi havia per allí…

Hem anat mirant algunes coses que ens han cridat l’atenció i en arribar a les esqueles, m’ha preguntat que què era. Li ho he explicat… I mirant, hi he vist un cosí del meu pare! Ja són casualitats!

No sé si la meua mare ho sap o no, pq just es devia morir el dia que marxava cap a la India… Ara li he enviat un correu.

Per assegurar-me de que ho escrivia tot bé, he fet l’intent de buscar-ho per Internet. I sorpresa!!! La Vanguardia té una pàgina especial per aquestes coses!

2 comentarios

  1. La vida está plena de casualitats, pero ja te has asegurat bé que sigui el cosi de ton pare?, no sigui que li donis un disguts a la mare que su deu estar passant molt bé a la India.
    Un puesto maravellos.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.