No miro mai els diaris… Només quan vaig a bars o a llocs on he d’esperar-me i estan a mà. Aquest sí, mentre esperàvem el metge a l’hospital, amb l’Hug, hem fullejat un diari que hi havia per allí…
Hem anat mirant algunes coses que ens han cridat l’atenció i en arribar a les esqueles, m’ha preguntat que què era. Li ho he explicat… I mirant, hi he vist un cosí del meu pare! Ja són casualitats!
No sé si la meua mare ho sap o no, pq just es devia morir el dia que marxava cap a la India… Ara li he enviat un correu.
Per assegurar-me de que ho escrivia tot bé, he fet l’intent de buscar-ho per Internet. I sorpresa!!! La Vanguardia té una pàgina especial per aquestes coses!
La vida está plena de casualitats, pero ja te has asegurat bé que sigui el cosi de ton pare?, no sigui que li donis un disguts a la mare que su deu estar passant molt bé a la India.
Un puesto maravellos.
Si, si, els cognoms i el nom segur!!!