Els ciborgs del Sense Ficció i el de casa

Ahir em vaig mirar el Sense Ficció de TV3: Cíborgs entre nosaltres

El tema és curiós i no et deixa indiferent, gens! A on s’arribarà? La cosa ja està en marxa ja fa temps… Tot el que és a nivell mèdic està ben vist. El que està a dirigit a millorar o canviar capacitats ja no tant. Si més no fa més cosa…

Veient el programa, i en general, sempre que es parla d’aquests temes, recordo el cas del meu pare: Parkinson des de jove (com jo ara), arribant a un extrem en que no podia cordar-se ni els pantalons, ni menjar sol, ni conduir, ni caminar….

El portaven al Clínic, i els doctors (que per cert un d’ells va sortir ahir al programa, el Dr Valldeuriola) van decidir que l’operarien i li van posar els electrodes al cervell…. Tot tal qual com van explicar ahir… Com la dona que va sortir ahir al programa també.

Recordo que per mi va ser súper impactant i molt emocionant… Espectacular tot plegat! Veure entrar una persona al quiròfan, fet caldo, i veure’l sortir parlant, amb la motricitat fina recuperada, i sense haver passat per una anestèsia general, va ser increïble. La conversa amb un dels metges posterior també.

  • No li donaré el comandament a distància al teu pare, pq no pararia de fer-lo anar i esgotaria les piles en un no res…

De tot plegat en vam fer un blog:  Un cas particular de parkinson

 

El primer que va fer a l’arribar a casa va ser posar-se a l’ordinador. Ja podia fer servir el ratolí com tothom… Abans de l’operació l’havia d’aguantar amb l’altre mà.

Falles d’Alins

Més de 25 anys pel Pallars i encara no havia anat a cap Falles! Aquest any, però, sí! He anat a les d’Alins, a la Vall Ferrera. Em fa especial il·lusió que siguin aquestes pq a Alins i Àreu hi havia donat classes de natació als estius. Sempre m’agrada veure totes aquelles nenes i nens, que ja no ho són gens… S’han fet molt grans! Alguns ja tenen crios i tot!

S’ho han muntat molt bé a Alins. Bastants mesos abans comencen els preparatius per tenir-ho tot llest la nit de Sant Joan. Una feinada de por!

Quan arribes a Alins et trobes la falla gran plantada a la plaça del poble. Els fallaires autèntics es fan la foto de rigor abans de tirar cap al barranc del Botanal. La resta agafa la seva falla i fa temps, tot menjant i bebent alguna cosa.

Quant arriba l’hora, desprès d’uns focs artificials i els trets dels trabucaires, comença el descens pel Botanal. Des de Sant Quirc es veu com va descendint poc a poc. Ja tenen mèrit, pq no és una baixada fàcil… Si l’has vist de dia impressiona.

Els més petits i els turistes s’enfilen cap a l’ermita de Sant Quirc, i s’espera el torn per encendre la falla i començar a baixar. És una espera emocionant..

S’intenta que els dos grups de fallaires arribin a l’hora a la gran falla, que crema gran part de la nit.  desprès ball, fins a les tantes…

Falles d'Alins 2017

Fotos: Marta Lluvich, Pepucho i Olga

Anècdota del dia: Trobar-me el meu cosí de Mallorca!

Del futbol a l’hidrospeed i la furgo

Un dia, desprès d’algun partit, va sortir la idea de pujar al Pallars a fer hidrospeed. N’hi ha que els hi va la marxa i jo contenta!!! Vam obrir convocatòria i a l’hora de la veritat només érem 4.

El planning podia ser fer hidro, menjar bé i veure l’entorn.

  • Hidro: estava clar. Aníriem a Rubber River, pq hi ha l’Ian fent-hi de guia.
  • Menjar bé: Casa Kiko a Llessui. Claríssim.
  • Veure l’entorn: Fer ruta, de Llessui a Espot. Al mes de juny hi ha possibilitats de que el temps i la temperatura aguanti i s’hi podria fer bivac.

A la meva furgo sol hi cabem 3, però a última hora vam disposar d’una altra furgo, gens camperitzada, però per 2 nits, suficient!

Va arribar el cap de setmana i cap al Pallars! I la veritat, és que tot plegat va ser un èxit! Jo diria que vam disfrutar amb cada una de les coses que vam menjar, vam fer i vam veure.

La furgo que van deixar ja s’està camperitzant i de ben segur que farem més sortides :D

Matinant per anar a fer hidro

Dissabte vam aixecar-nos d’hora, sense plorar, desprès d’una nit curta.

L’Alba, la Txell i l’Esther no havien fet mai hidrospeed. Una experiència inolvidable per elles, i per mi, un alegria tornar al riu. A més a més acompanyades per l’Ian i el Xavi de Rubber River ;) A la rentadora no hi havia l’Alberto, però hi havia el Titín i també és una alegria veure’l allí! Gràcies per les fotos Aixa, Aika i Titín!

 

El dinar al Kiko, com no podia ser d’una altra manera, un èxit. L’all i oli de codony va agradar molt!

El Kiko de Llessui

 

De Llessui al parking de Mainera va ser espectacular… Estava tot tant verd!!! Les vaques i les eqües acabaven de pujar… Un regal! La Txell es va quedar sense carret en un moment… I això que va amb un Iphone!

M’encanta despertar-me allí dalt.

Habitació amb vistes

Amb tota la calma del món vam enfilar cap a Espot. La Txell va aprofitar per fer fotos per Kinobs i a Espot per baixar una vermella…

Mainera

La idea era dinar al Burgerplatz, però sóc molt gafe! Feien vacances. La pròxima vegada els trucaré abans de decidir dates!

Llavorsí

Ja podem anar maquinant la pròxima!

Camí de ronda

Escapadeta ràpida a Roses, Cadaqués i Cap de Creus… Per qüestions de feina sortim dissabte migdia direcció Roses, per l’AP7. Al Park4night he vist un lloc per dormir que pinta bé. No ens costa de trobar i la veritat és que in situ, segueix pintant bé! Vistes al golf de Roses, camí de Ronda als peus, i alguna zona plana per dormir anivellades.

Fem un tros de camí de ronda just a l’arribar. Caletes i racons espectaculars….

Apareixen un grup d’ornitòlegs que estan fent un concurs… Ells s’ho passen la mar de bé, veuen moixons de molt tipus, nosaltres ni veiem res ni entenem res del que diuen, però sentim els moixonets…

Ornitòlegs

Esmorzar davant del mar, amb un solet perfecte i gens de vent i colem cap a Cadaqués. La idea és fer el camí de ronda de Cadaqués a Port-Lligat, pq és circular. No acabem de veure que existeixi un camí que vagi tota l’estona per la vora del mar. No és el que ens esperàvem, però igualment tot és molt bonic, i caminem, que és el que volíem…

A l’hora de dinar anem al Cap de Creus… Un lloc per tornar-hi pq hi ha un munt de camins que han de ser espectaculars… Si es pogués triar el dia de no vent seria espectacular segur… Tudela. Apunto aquest nom.

Dinem un arrosset i un llobarro al restaurant Cap de Creus. Molt bo i vistes espectaculars. Repetiré segur!

Cabo de gata

Feia molt de temps que tenia ganes d’anar a Cabo de Gata. També feia molt de temps que volia fer un viatget sola en la furgo. I ja està… Les dues coses fetes. A més a més, he anat treballant pel camí, tot i que s’ha de dir que no gaire. Per poder ser nòmada digital en serio, necessito moltes més dades i un millor ordinador.

Etapes

  1. Sort – Delta de l’Ebre
  2. Delta de l’Ebre – Las negras
  3. Las negras (caminada a la platja Sant Pedro) – Platja de l’Elefante (Mojácar)
  4. Platja de l’Elefante
  5. Platja de l’Elefante –  La Vila – Espadilla
  6. Espadilla (pujada a Penya Saganta) – Delta de l’Ebre
  7. Delta de l’Ebre – Barcelona

Km: 2054

Les nits

Al Delta de l’Ebre, he acabat dormint a la zona de la Punta de la Banya les dues vegades. La primera nit tranquil·litat total, allà a l’escola de Kitesurf. La última, més accidentada la cosa… Van venir uns fiesteros i es van muntar la rave allà al costat, o sigui que va tocar canviar de lloc.

A Las Negras, vaig estar en un parking del poble, la mar de bé.

A la platja de l’Elefante, perfecte! Hi havia poc pla, però jo em vaig poder col·locar prou bé, i a la cala del costat, la del Sombrerico, hi havia dutxa. Freda però amb pressió. Molt guai!

A Espadilla, em van obligar a dormir en un llit normal, just a sota del campanar.

Paisatges

De baixada no vaig agafar cap autopista, i xino xano, vaig anar observant el paisatge.

Del Delta em va cridar l’atenció que està tot sec en aquesta època. Quina diferència amb l’última vegada que hi vaig estar… M’agrada molt més quan està tot verd i inundat.

A Almeria les extensions de plàstic són impressionants!

El Parc Natural del Cabo de Gata, bé. Em va agradar. M’ha quedat una part per veure, però Monsul, Genoveses, Escullos, Media Luna y San Pedro em van agradar. Ah, i em va sorprendre, pq estava tot molt net! Queda pendent tornar-hi, i fer més canyes per allí.

Una de les coses que més em va agradar van ser les dues sortides de lluna a la Platja de l’Elefante. Senzillament espectacular!

Anar sola

Bé, bona experiència! Repetiré segur. Tinc la sensació de que m’ha faltat temps… Està bé pq t’organitzes com vols, coneixes gent, tens temps de fer tot el que et ve de gust… bé, bé…

La gent que vaig conèixer bé! Les “VanGirls” divertides :D

El llibre

Jo no llegeixo llibres quasi bé mai. Tinc un problema i és que m’adormo… Han de ser coses curtes, amb una lletra gran, i que m’enganxin molt. Quan vaig en furgo aprofito per fer-ho. Aquesta vegada he llegit Haru, de Flavia Company. Me’l van recomanar abans de Nadal, i la veritat, és que m’ha agradat molt. Gràcies Clara ;)

La música

Ha sigut el viatge d’Equilibri de Blaumut.

Les imatges

7 anys

Sóc fatal per recordar dates.

Un exemple: Sóc incapaç de recordar les dates de naixement dels nens, i encara ara, desprès de 23 anys, les he de deduir. El primer va néixer al setembre, que és el mes 9 (va desprès de l’agost, que és el meu i és el 8), per tant és del dia 18 (el 8 és 1 menys que el 9). O sigui que els altres van néixer al mes següent, octubre (que és el mes 10 pq va desprès del 9). El segon és l’últim, per tant, 1 dia abans que el primer, o sigui, el dia 17. Llavors el tercer és del dia 4 d’octubre. Del 4 me’n recordo. No el dedueixo! I pels anys és més fàcil. O em ve al cap el 93 o el 99, que és un menys que el 2000, i llavors és cada 3, amunt o avall…

Bé, això venia pq deia que sóc fatal per recordar dates,entre altres coses.

Avui Google m’ha passat un recordatori de fotos, i ves per on m’ha tret fotos del cap d’any (avançat) de fa 7 anys. Va ser l’últim Nadal del meu pare.

Als que el cervell ens funciona diferent, ens va bé tenir blog i tenir penjades fotos i aquestes coses!