Alto les seques!

Que durant més d’un segle donar l’alto hagi estat privilegi de la guàrdia civil no significa que alto sigui un castellanisme, car ve del verb alemany halten, que vol dir ‘detenir, aturar’. En canvi, ja és molt més difícil de saber per què allò que cal aturar, quan es tracta de tallar l’argumentació o la protesta d’un altre, és precisament el raig de mongetes. ¿Potser perquè deixin lloc al plat per a la botifarra? Una expressió sinònima d’aquesta, però d’origen molt més obvi, és la interjectiva «Para el carro!». A totes dues, això sí, els nous temps els estan donant l’alto.
Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 13

Alto les seques, mestre! ¿On aneu tan rabent, si es pot saber?
Jaume Fuster, Les claus de vidre (Barcelona: La Magrana, 1984)

Emocionant

Ahir dia 19, dimarts, dia de mercat, no sé què va passar però va venir un munt de gent. Avui, em preguntàven que, què hi fa la gent en el Telecentre. Doncs jo diria que una mica de tot… Alguns miren el correu electrònic, d’altres venen a estudiar, altres busquen informació per la feina o per plaer, uns teletreballen i d’altres, sencillament, passen l’estona.

Hi ha alguns Telecentres que no tenen el Messenger instal·lat. Bé, qui diu el Messenger diu qualsevol altre programa de missatgeria instàntania, que lo de la casa tant és… Però jo si que l’hi tinc. Penso que és una bona eina. Pots fer treballs en grup, pots passar l’estona, et comuniques amb qui vols d’una forma ràpida i entretinguda.

Fa poc vaig posar webcams, auriculars i micro a tots els equips que hi ha. Alguns debien pensar que no n’hi havia cap necessitat. Però jo penso que si, que val la pena. Si ho tens és probable que ho utilitzis, sinóo, ja no tens ni la oportunitat.

Bé, doncs ahir, vaig veure que tot això ha valgut la pena. Una usuària ha vingut tres tardes, em va demanar que li ensenyés unes cosetes… Res, mirar i escriure el correu. Li vaig explicar que existia el messenger i la webcam. Vam pràcticar una estoneta. Jo des del despatx, ella des de la sala de connexió. I al cap d’una estona es va estrenar en serio. Ahir ho va fer servir! Va veure els seus fills, que feia 2 anys que no veia. Si, si, dos anys! La felicitat d’aquella dona es podia palpar! I jo encantada d’ajudar-la.

Mòbils no!

Fa tres dies que sóc a Barcelona, per qüestions de força major. I m’he trobat amb moltes restriccions que no m’havien afectat gens fins ara.

– El meu home està ingressat en una clínica. No ens deixen tenir els mòbils connectats. Poden interferir en aparells mèdics. Molt bé….
– Vaig posar gasoil en una gasolinera, i vaig fer una trucada per dir que estàvem a barna explicant les raons, era una trucada més o menys urgent. Em van tallar el suministrament per parlar amb el mòbil en un lloc que està prohibit…
– Ahir al Cirque du Soleil, prohibits, cosa que em sembla perfecta i necessari.

L’altre dia se’m va morir el mòbil vell. Ja el vaig canviar, però encara no he tingut temps d’estudiar-me’l perquè no el puc engegar com aquell que diu. (em passo moltes hores dins la clínica!)

Res que el mòbil aviat estarà tant perseguit com el tabac. Em sembla bé, però estem tant acostumats…

Moltes coses

El tinc abandonat el blog. Molt abandonat.

A vegades reflexionaria en veu alta, però prefereixo guardar-m’ho i que no surti a la llum. Perquè? doncs, no sé. Suposo que per evitar-me problemes… I mira que ja em costa, eh! A mi m’agrada dir les coses com les penso, però sé que a vegades és molt millor escoltar, comptar fins a 10 i no contestar.

Igual se m’està empegant la forma de ser dels pallaresos. No queixar-se públicament i oficialment, però si parlar pel carrer.

Jo penso que si les coses que trobes malament es diuen a qui s’han de dir i d’una forma correcte, serveixen per millorar. I tothom hauria d’estar agraït de que li fessin crítiques constructives. Segur que tot milloraria!

A vegades, però, costa encaixar les crítiques… Però, sempre et queda aquell raconet que tard o d’hora et fa reflexionar…

Neorural jo?

Neorurals: Persones de diversa procedència urbana que decideixen establir-se al poble.

Vista aquesta definició si, sóc una neorural. He passat de viure a una ciutat, una gran ciutat a un poble. Si. Jo sóc de la fornada dels 90.

Neorurals: Hippies, rastes, porros, poca estabilitat, integració mínima…

Ara no, no sóc neorural.

Quina mania aquesta de les etiquetes! Perquè s’ha d’etiquetar a tothom? Cada ú fa el que fa per unes raons personals, en un moment determinat i d’una forma única. Qué un grup de gent coincideixi en algo, no significa que ho hagi de tenir tot en comú. Els estudis sobre mostres petites poca cosa ens poden dir a nivell general. Les estadístiques no deixen de ser més que això: estadístiques. Hi ha tants matissos…

Burro Català

Avui m’ha arribat un missatge amb un suposat escrit d’un periodista madrileny sobre el fenòmen del burro català.

Mentre anava llegint pensava que era molt fort que algu pogués escriure algo tant heavy. I també m’han semblat igual de forts els que feia el català que contestava.

No me’n he fiat i he buscat per la xarxa. I ho he trobat. Un dels diaris citats en el missatge desmenteix la publicació de l’escrit i l’existència del periodista esmentat.

A la xarxa s’hi pot trobar de tot i més. L’autenticitat del que hi ha és si més no dubtosa. Per navegar cal tenir una mica de sentit comú, i no caure de quatre potes a tot arreu.

De totes formes aquest missatge ha sigut el responsable de que em posi el burro al weblog, al cotxe ja li portem de fa dies.