No sé com es diu ara, però de fet és indiferent, perquè encara que canvii el nom em fa l’efecte que sempre ha funcionat igual.
Avui he anat a la tercera reunió de principi de curs. Això ens passa per tenir 3 nens i cap bessó! S’ha parlat de temes que ja s’havien tocat en d’altres cursos: la sisena hora, del funcionament del centre, dels horaris, dels professors, de l’ampliació del centre, de les assignatures, etc.
Hi ha alguns punts preocupants:
– El tó de la redacció en que s’ha llegit un escrit dirigit als pares. He tingut la sensació de que m’estiguessin pegant una gran bronca. De que m’estiguessin dient què he de fer i com. Crec que no he sigut la única en viure-ho així. De totes formes, estic seguríssima que la intenció no era aquesta ni molt menys.
– L’ampliació de l’escola. Tema molt preocupant! L’escola s’ha quedat petita, i per qüestions burocràtiques, polítiques i de mala planificació no crec que es trii la millor opció. Dec tenir el dia pessimista.
– Professors nous. Els professors són destinats al Pallars, normalment en contra de la seva voluntat. N’hi ha que han de separar-se de la seva família i de la seua zona. A part d’aquest gran detall no coneixen la zona on aterren. No coneixen la problemàtica d’una zona de muntanya, i és quan es fan comentaris que poden ferir. Avui, per posar un exemple, han dit que els nens han d’utilitzar Internet de forma correcta, que els pares estiguin al cas. Però ja ho sabien que a moltes cases Internet no hi arriba? Han comentat que fins i tot els semblava inconstitucional. Si senyor! però així com Internet, també hi ha la tele, el telèfon, la sanitat, etc.
Sort n’hi ha que l’equip directiu i docent inverteix tots els seus esforços a millorar i solventar totes les incidències que van sortint.
I quines eren les opcions? Per ampliar l’escola, vull dir. Explica, explica… ;)