Porto 14 anys educant els meus fills. Hi ha molts dies que tinc la sensació de ser una pesada, un policia o un sargent, és igual, que sempre repeteixo el mateix i que tot el que dic entra per una orella i surt per l’altra.

És molt cansat! Dius, expliques i crides, quan ja no pots més, però els mitjons segueixen desaparellats i perduts, la roba bruta a terra, el water ple de gotes, per entrar al llit cal fer espeleologia entre mig de roba, joguines i llibres, per poder fer servir la taula d’estudiar cal recollir una bona estona, etc. etc. etc.

Del cole i l’insti m’arriben notes de que no fan els deures, de que es distreuen a classe, de que… i en parlem, busquem solucions, però tard o d’hora arriba una pròxima nota.

No es poden agafar vacances mai en l’educació, encara que moltes vegades les necessitaríem!

Aquest video diu moltes coses que estan bé.

Editat:
Havia fet un enllaç a un altre lloc, però el deuen haver suprimit, perquè avui no es veu. Al Youtube es troba tot!

2 Comments

  1. Educar ni és fàcil ni és una tasca d’un dia. Però tens raó. És fa difícil repetir les coses mil cops…
    Sort que hi ha molts moments que compensen :)

  2. Consola’t pensant que de la biblio no n’has rebut cap, de nota… i mira que cada dia en surten unes quantes! :(

    Em sembla que aquest, el de l’incivisme que en el cas dels nens i joves sovint es tradueix en passotisme i/o mala llet, és un dels temes més greus que hem d’afrontar com a societat ara mateix, mil vegades més que l’Estatut, i Frankfurt, i fotos del Rei, i hòsties… Però clar, com que ningú sap què fer, més val no parlar-ne! Estem ben fumuts…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.