Sindicació i RSS

Avui he investigat un nou tema. Ja fa temps que hi anava al darrera, però no me’n acabava de sortir. El Rosendo m’ha fet un comentari al respecte en un correu i he pensat que era el moment de fer-ho.

No he trobat cap lloc on en parlès de forma senzilla, però alguna cosa n’he tret clara. De moment m’he baixat una extensió del Firefox (Sage) i me l’he instal·lat. De moment hi he posat els meus blogs preferits, i ara, a esperar que algú hi escrigui per veure què passa.

Bé, de fet no hauré d’esperar massa perquè també hi he posat aquest blog, amb la intenció de veure què passa!

Alto les seques!

Que durant més d’un segle donar l’alto hagi estat privilegi de la guàrdia civil no significa que alto sigui un castellanisme, car ve del verb alemany halten, que vol dir ‘detenir, aturar’. En canvi, ja és molt més difícil de saber per què allò que cal aturar, quan es tracta de tallar l’argumentació o la protesta d’un altre, és precisament el raig de mongetes. ¿Potser perquè deixin lloc al plat per a la botifarra? Una expressió sinònima d’aquesta, però d’origen molt més obvi, és la interjectiva «Para el carro!». A totes dues, això sí, els nous temps els estan donant l’alto.
Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 13

Alto les seques, mestre! ¿On aneu tan rabent, si es pot saber?
Jaume Fuster, Les claus de vidre (Barcelona: La Magrana, 1984)

Programari lliure

Ja fa dies que em barallo amb el css. Poc a poc m’hi vaig habituant….

Ara, li toca al Linux… Hi ha coses que m’agraden, encara que crec que el 100% de moment impossible, però valdria la pena tenir-lo.

Ahir vaig probar d’instal·lar-ho! Fatal! Vaig fer malament les particions, i plaf! m’he quedat sense ordinador de moment. A veure si em poden recuperar alguna cosa, i m’ho instal·len. Encara no entenc massa bé per què no vaig fer còpia de seguretat abans de fer provatures… No n’aprendré mai!

A l’ordinador dels nens tampoc m’en he sortit. És vell i no sé si es pot. Però, el que si que he fet, és instal·lar-los programari lliure: openoffice.org, firefox, tux paint, tux type, i n’he de buscar més. Ara, el Messenger no s’ha salvat, és clar! Podria posar-hi el gaim, però llavors…ni guiños, ni tonteries… No és que xategin massa, però bueno…

Espero que dilluns a la nit, tingui l’ordinador recuperat, amb el xp i el catix i amb els arxius vells.

Emocionant

Ahir dia 19, dimarts, dia de mercat, no sé què va passar però va venir un munt de gent. Avui, em preguntàven que, què hi fa la gent en el Telecentre. Doncs jo diria que una mica de tot… Alguns miren el correu electrònic, d’altres venen a estudiar, altres busquen informació per la feina o per plaer, uns teletreballen i d’altres, sencillament, passen l’estona.

Hi ha alguns Telecentres que no tenen el Messenger instal·lat. Bé, qui diu el Messenger diu qualsevol altre programa de missatgeria instàntania, que lo de la casa tant és… Però jo si que l’hi tinc. Penso que és una bona eina. Pots fer treballs en grup, pots passar l’estona, et comuniques amb qui vols d’una forma ràpida i entretinguda.

Fa poc vaig posar webcams, auriculars i micro a tots els equips que hi ha. Alguns debien pensar que no n’hi havia cap necessitat. Però jo penso que si, que val la pena. Si ho tens és probable que ho utilitzis, sinóo, ja no tens ni la oportunitat.

Bé, doncs ahir, vaig veure que tot això ha valgut la pena. Una usuària ha vingut tres tardes, em va demanar que li ensenyés unes cosetes… Res, mirar i escriure el correu. Li vaig explicar que existia el messenger i la webcam. Vam pràcticar una estoneta. Jo des del despatx, ella des de la sala de connexió. I al cap d’una estona es va estrenar en serio. Ahir ho va fer servir! Va veure els seus fills, que feia 2 anys que no veia. Si, si, dos anys! La felicitat d’aquella dona es podia palpar! I jo encantada d’ajudar-la.

Thunderbird

He instal·lat el Thunderbird, però he tingut problemes amb el correu sortint… Ja he perdut un parell d’hores i no me’n surto. No entenc el que em passa, i no trobo cap lloc que m’ho aclareixi. Mala sort! Un altre dia serà!

Depenents?

Aquest matí, mentre esperava al llit que fos l’hora d’aixecar-me pensava en lo molt depenents que ens estem tornant de la tecnologia…

A casa som cinc. Tenim 3 ordinadors instal·lats, un portàtil i un altre que està mig desmuntat i no sé què fer-ne, perquè pobret ja és una mica vell. El meu home i jo ens hi passem bastantes hores, per qüestions de feina bàsicament. Els nens per jugar, però també per fer algun que altre treball, per estudiar les taules de multiplicar i per buscar dibuixos per pintar.

A part d’això pràcticament tot depén de la llum. Si no hi ha llum, no ens hi veiem, tenim fred, no…

Evidentment això no vol dir que no sapiguem fer res si tot això ens falta. Una vegada a l’any intentem anar de càmping, i sense cap mena de comoditat, i ens ho passem molt bé, per exemple.

Però el dia a dia… Avui, no sé si té alguna relació, ens hem quedat sense adsl unes quantes hores… Doncs mira hem aprofitat per endreçar, que feia dies que ho havíem de fer. Perfecte! (Per cert els de Telefònica ja es passen en pocs dies em tingut talls d’adsl bastant importants…)

Res, que m’encantaria tenir una casa domotitzada, o sigui que encara més depenent!