Telemedicina

Avui l’Ian, el mitjà, ha tingut un ensurt mentre feia Educació Física. Sense cap motiu aparent, no havia fet cap sobresforç, ha tingut una taquicàrdia. Ell s’ha espantat molt i el professor també. És un nen que fa molt esport i fins ara no havia tingut cap problema.

M’han trucat de seguida perquè el portés al CAP. Avui hi havia vaga de metges, però era una urgència. Ens ha atés el metge nou, crec que es diu Mitjana… L’ha oscultat (no sé si es diu així…), i ha dit que si, que tenia una taquicàrdia no sé què… I ha posat en pràctica la telemedicina! No sabia que ho tenien i m’ha semblat una meravella, tot i que he pensat que el sistema era una mica cutre.

Li han fet un electro que han gravat amb un aparell no massa gran. Quan ha acabat han trucat per telèfon a barcelona, han donat les dades del nen, i han posat l’auricular sobre l’aparell que abans he mencionat. Era com si passessin la gravació sonora de l’electro. Una vegada han acabat els “pitos”, l’enfermera s’ha posat el telèfon i li han donat el diagnóstic inmediatament.

Ha sigut com anar a l’especialista sense moure’ns de Sort. Perfecte! molt bé! Això de la telemedicina és un bon invent!

Sembla que no és res greu, però hi estarem a sobre, per si de cas!