Hem estat uns dies a casa d’una família gràcies al Couchsurfing. És la segona experiència. La primera vam tenir una persona a casa, ara hem estat a casa d’una família. De nou, ha estat molt positiu: 4 dies convivint amb gent que viu diferent a nosaltres, amb altres hàbits, altres formes d’estudiar, que parlen diferent…
Estem a Anglaterra. Això significa, canvi d’hora, canvi d’horaris de menjars i dormir. També significa que s’ha de conduir per l’altra banda i les rotondes van al revés. Els semàfors es posen taronja al passar de verd a vermell, però també de vermell a verd. L’aigua freda i l’aigua calenta a les dutxes també estan…
Estem en una casa que agafa una senyal d’internet gratuïta d’una forma molt precària. Hem anat a preguntar per comprar un prepaid dongle però pel que diuen no són compatibles amb Linux. Al camping on hem d’anar no hi ha wifi…. I jo he de pencar!!! Complicat!!El telèfon tampoc funciona. Tota la tecnologia en contra….
Avui havia de ser un dia de descans, però deu n’hi dó lo durillo que ha sigut… Aquí lo del pla cerdà no es coneix…. Enyoro els pobles xics i recollits…. Venga casetes i casetes, carrerons, rotondes i rètols. Però no hi ha manera de situar-te ni saber on ets i on vas. Suposo que…
Al revés del que calia esperar…. Hem començat amb pluja i hem acabat amb una posta de sol espectacular… Llàstima de la mala senyalització a les obres per les olimpíades i que molts hotels estiguessin plens. Però finalment tornem a dormir amb la piragua a l’habitació!
Hem sortit tardet però finalment hem fet els primers 800 km del viatge. A Sort feva sol, però al port de la Bonaigua el temps s’ha liat i deu n’hi dó els km que ens ha plogut. El matí ha sigut durillo, pluja i son. Però desprès ja està… A més fora de casa nostra…