Un mes

Avui tot just fa un mes que estem fora de casa i la veritat és que ara mateix estem cansats. Moltes coses diferents (horaris, llengua, menjar, conduir…) i algunes d’elles amb poc ordre, per dir-ho d’alguna forma poc healthy (sobretot el menjar). El clima últimament no ha ajudat massa i les previsions no són massa bones.

Hem estat de couchsurfing, de càmping i hem buscat una granja per anar a treballar, però no ens ha sortit. El tema de llogar una casa també era complicat. Resulta que a Anglaterra no acostumen a llogar res si no és per períodes bastant llargs (almenys és el que em van dir els autòctons).

Els nens estan prou bé, podrien allargar sempre i quan hi hagués una motivació o alguna novetat pel mig. Pel que fa a jo, trobo a faltar els meus amics, el meu lloc, sortir de casa i tenir amb qui parlar sense haver de pensar com dir les coses.

Aquests dies, als càmpings he intentat parlar amb gent, sempre tenia a punt el Can I help you? (un dia vaig ajudar a engegar un cotxe i un altra a muntar una tenda), i alguna conversa ha caigut… però clar… la gent fa la seva vida… No es tracta d’anar molestant a tot cristo ;)

Així que ara ens hem de decidir… I costa!

Un esmorzar, un dinar

Esmorçant desprès d’una nit de molt vent i algo de pluja…
Un dinar en una àrea de servei d’aquelles que hi van. Menú: arrós i truita a la francesa, alguna amb formatge i tot.

Aparcament i kms

Tenia ganes de parlar sobre l’aparcament a Anglaterra. Hi ha molts pàrkings de pagament: Pay & diplay, que els trobava caríssims per cert. Així que he intentat aparcar sempre en d’altres llocs, que no fossin cases particulars és clar i sense tapar entrades a cases. Això si, sempre a llocs que em semblessin adequats, perquè cal dir que els anglesos això del pàrquing s’ho fan molt i molt malament. En un carrer estret, o en una carretera, si no hi ha la línia groga, aparquen. És igual que quedin al mig, és igual que un quedi a la dreta i l’altre a l’esquerra. Tant és… La qüestió és aparcar! Flipant!

Ahir va ser dia de km’s, la majoria amb vent i pluja. Però bé, el bon humor no es perd! Els nens amb la seva càmera s’ho passen la mar de bé.

 

Hillhend campsite

Ha acabat l’estada al Hillhend campsite, a la Gower Peninsula. Desprès d’una nit de tormenta de vent, sorra i pluja ens hem mudat… Gràcies a uns taps per les orelles que ens hem fet amb paper de wc i a que la tenda ha aguantat la mar de bé, pq és nova i estava ben plantada i tensada (tot i que una de les vegades les varilles han arribat a tocar al cap de l’Ian) hem pogut dormir bastant.

Ahir el dia no va acompanyar massa. Vam aprofitar per pujar a una muntanya-duna alta per veure el voltant i menjar-nos unes xoco cookies arresarats del vent i poca cosa més… Bé els nens van anar a jugar a les dunes, i a la nit tenien els ulls fets caldo… Plens d’arena!

Un càmping que ens ha agradat força. Llàstima que una de les nits hi haver una mica de follón pq hi va haver “un thief” en alguna tenda i crits, i em vaig acollonir (una no és tant valenta com sembla) i pel temps… Llàstima del vent perquè us asseguro que seria un lloc encantador, per anar-hi a passar uns quants dies. Clar que deu ser una de les gràcies del lloc…

Platja per platja

Doncs si, hem canviat de platja… No masses km, però hem canviat d’escenari. Si la platja anterior i el càmping estàven bé, ara encara millor. Això si! wifi i menjar més lluny, crec. Han aparegut dunes! paraula màgica pels nens!

El càmping anterior, Newgale
La platja d’ara
El paradís! Tot i que el càmping és d’herba la tenda ja està plena d’arena, és clar!
L’Ian ha flipat amb les onades! I l’hug sense kayak ni bodyboard també!
Del càmping a la platja hi ha una bona caminata, i si la marea està baixa no veas! No cal anar a còrrer ni res.

Vent i pluja altra vegada

Ahir a la nit vent. A la matinada pluja…. Cap a les 9 mig ha sortit el sol… Hem esmorzat a fora. Al cap d’una estona l’Ian ha anat amb el kayak i l’Hug i jo jugàvem a barquitos a la tenda, mentre plovia…

Ha sortit el sol i anàvem a veure l’Ian i a fer volar l’estel, quan hem notat que estavem sobre d’una tolla important! Sort que la tenda aquesta és prou guai!

L’Hug i jo hem tret totes les piquetes i hem traslladat la tenda a un lloc més sec… En el trasllat una mica més i surten tenda i Hug volant!!! Llàstima que ningú ha fet un vídeo!

Per celebrar-ho cap al Mc Donalds… Només fan que entrar quinquis de totes les edats, a part de famílies! La wifi va fatal… No em deixa baixar el correu, ni connectar el Pidgin ni l’Skype….