Pinzellades

No cal anar al parc d’atraccions! Al vestíbul de l’hotel del primer dia hi havia un sofà giratori tope divertit!!!
Les xuxes no podien faltar. A tots els supermercats grans hi havia una paret plena. Les venien a 6.95 Euros al kilo, i n’hi havia de tots colors i forma. Feia bonic!L’aigua és una de les altres coses que no podia faltar. Però no és el mateix banyar-se al llac que al riu o al mar! A la cabana de la llenya hi ha la calavera d’un peix enorme i amb unes dents…

Aigua, aigua i aigua. A tot arreu n’hi havia. Sort que a la cabana no en teníem d’embarcadero!!!
Llàstima que no vam poder fer més activitats però estàvem fora de temporada. L’Hug es va estrenar amb una bici “gran” i amb marxes i va flipar!
Fotos de família no en vam fer masses i que surtis la mama menys!
Vam fer molts kilómetres en cotxe. El Ford Focus era bastant cómode. El paisatge quasi sempre igual. A ratos dormien, a estones es xinxàven i en algun moment parlavem de coses “sèries”.
Vam visitar un parell de museus i una galeria d’art a Lappeeranta (o com s’escrigui) però el que més gràcia els va fer van ser els canons.
Això si que ens va agradar a tots! Una barbacoa interior! Era una cabaneta xica però espaiosa de dintre. Podies remenar el foc, torrar-te el pa i menjar ben a gust. Ens va faltar una mica de llum, perquè les làmpares d’alcohol que hi havia no estàven en condicions.

Anada i tornada

El viatge en avió dura unes 4 hores. La veritat, és que volant en Finnair almenys, passa bastant rapid. Et porten l’àpat que toca (a l’anada vam dinar i a la tornada esmorzar), desprès beguda, desprès passen la botigueta, et van passant reportatges per la pantalleta que tens al davant i en tot moment saps per on passes, a quina alçada, quina temperatura hi ha a l’exterior, quant falta per arribar…

Als nens al poc de començar el vol ja els van portar entreteniment, que van aprofitar.
L’Ian va tenir temps per estudiar-se tots els models d’avió de la companyia.

Visita a Lapperenta

En diversos fulletons de Finlandia havia vist que a Lappeenranta portàven unes quantes tonelades de sorra i contruien castells de sorra. Era una de les poques coses que estava oberta en les dates que nosaltres estàvem a Finlandia.

El dia que vam decidir anar-hi, va i plou. Però bé, vam poder veure-ho. Les figures eren impressionants. Ben fetes i grans. Ens imaginem que a part de sorra també hi posaven cola blanca o algo per l’estil, perquè no es desmuntessin.
A part dels castells hi havia muntat un parc infantil i unes cabanetes per jugar-hi els nens. M’ho imaginava tot plegat més gran, però no estava mal.

Zona d’entrenament

Un dia vam passar pel mig de Mikkeli, la població més gran que teníem més aprop. Vam sentir una megafonia i vam veure que hi havia un estadi. Resulta que estàven fent unes proves d’atletisme. Ens vam mirar els salts d’allargada i vam estar per una zona d’entrenament molt guai que hi havia.







Parcs

Un dels llocs preferits dels nens durant tot el viatge eren els parcs infantils. Normalment estàven situats davant les escoles (koulu). El que més els va agradar va ser la tirolina de Kangasniemi,
els engrontxadors de Nykäla

i els de Haukivuori. Com podeu veure la distracció era fer el salt més alt i més llarg possible. Segur que els suomis que els van veure pensàven que són una mica xeroquis.




Un dels dies van coincidir amb la sortida dels nens de l’escola. Van fugir corrent no fós cas que els fessin entrar a estudiar!