L’altra banda del Triglav: Vintgar Gorge i Bled

La intenció del dia és fer les altres 25 corbes del Vršič Pass per anar a Vintgar Gorge i a Bled.  Em desperto molt matí i no vull parar en cap població a esmorzar, o sigui que em salto Kranjska Gora. Vull un lloc verd, amb bon paisatge i amb solet. Arribo fins a la frontera d’Itàlia, fins a Planica, on veig els trampolins de salts d’esquí a ple rendiment, desprès pujo fins la frontera amb Àustria i acabo a Mojstrana.

I ara penso, pq anava tant accelerada? Si tenia més dies que llangonisses!!! Podia haver visitat moltes més coses! 

A Mojstrana entro a la Oficina d’informació i turisme, però la veritat és que en trec cap profit. M’estic al costat del riu una bona estona en plan relax… bé, esmorzo i faig una mica de bricolatge i neteja a la furgo.

Vintgar Gorge

La pròxima parada és Vintgar. Hi ha un parking enorme ple de cotxes. L’entrada són 5€. És el meu autoregal d’aniversari! Al cap de 10 metres ja me’n penedeixo! Quina gentada! Vas per una passarel·la i has de parar cada pocs metres per deixar passar als que venen, o esperar que el del davant faci la foto de rigor. I tot per arribar a una cascadeta al final, i veure tot de gent remullant-se a sota… Buf! No m’està agradant gens!

A la tornada però la gent desapareix com per art de màgia i la llum baixa una mica. Les gorges comencen a tenir el seu encant. A l’arribar al parking està molt buit! Decideixo que a partir d’ara aniré als llocs més turístics desprès de dinar… Horari tardaner!

Bled

Cap a mitja tarda arribo a Bled. Sembla turístic del tot! Aquí si que hi ha gent, però ja ho sabia. Passejo pels carrers estrets i faig mitja volta al llac, tot observant la gent i el paisatge.

Goreljek

A dormir tiro cap a Goreljek. És una zona de bosc que segur que és bonica i on s’hi estarà fresquet.

Goreljek

El primer dia a Eslovènia

L’entrada a Eslovènia la faig per Stupizza (Itàlia) a primera hora del matí, sense haver esmorzat i sense haver recollit el llit. Paro en un primer pàrking, al costat d’un riu, però no em sembla prou bonic i el lavabo que hi havia no està gens net i veig un rètol que posa que s’ha de pagar (em crida l’atenció). Segueixo uns kms. Passo Kobarid i Bovec, sense entretenir-m’hi gens ni mica, i a cegues, pq no tinc cap mapa en paper. Arribo al Soča. I el trobo senzillament espectacular.

El Soča

Feia molts anys que tenia aquest riu posat al cap. El color de l’aigua que havia vist a les fotos era espectacular i sabia que tenia trams fàcils per poder remar.

Remar? Però si fa mil anys que no remo! I la última vegada va ser un fracàs… vaig ser incapaç de sortir de la contra! Ja m’agradaria tornar a agafar una mica de confiança i que, per art de màgia, em sortís l’esquimo… De totes formes, sempre tinc l’hidro.

Total, que quan veig el color de l’aigua en directe flipo… Quina aigua tan turquesa! Quina aigua tan transparent! Què bonic! I cada dos per tres hi ha parkings i entrades senyalitzades d’embarcament, un camp d’eslàlom, croquis del riu amb graus i explicacions, wc portàtils a tot arreu, taules de picinc, contenidors de reciclatge, tot molt net, cotxes i remolcs amb kayaks, rafts i altres enginys capaços de baixar pel riu! Fua! Què ben organitzat i què bonic!

El color de l’aigua impressionant. No veus on hi ha aigua i on no… És fàcil mullar-te la bamba…

Mapes i guia

Esmorço i recullo i vaig a l’oficina de turisme de Trenta. Compro un mapa de carreteres i una guia d’Eslovènia, i agafo una espècie de diari que hi ha del Parc Nacional del Triglav, amb un mapa genial i que m’anirà molt bé.

 

Vršič Pass

Segueixo fins el Vršič Pass, un port de muntanya que té 25 corbes per cada costat i que arriba als 1611 metres. A dalt em quedo parada de la quantitat de gent que hi ha. El parking a tope! Gent caminant per tot arreu! Un noi amb bicicleta i xaleco reflectant cobrant a tot el que estaciona… Buf! M’agobio amb tant personal. El paisatge és molt bonic, no fa cap mica de calor, però dono mitja volta i refaig les 25 corbes altra vegada.

Soška pot

Al fulletó del parc llegeixo que hi ha un sender (Soška pot) que va pel costat del riu des d’aquí el naixement fins prop de Bovec (25 km, unes 7 hores). Pujant ja n’he vist algun tram i sembla xulo. Així que decideixo entrar a la carretereta que porta al naixement del riu, Izvir Soča, per valorar si val la pena fer-lo tot sencer, o puc fer un tram més curt i espectacular. I decideixo que no val la pena…

Més abaix però, sí que paro i començo a caminar… Tinc la bona sort d’anar a parar a un dels trams més espectaculars que hi ha. De fet trobo una parella de Cerdanyola i em diuen que estaven buscant aquell lloc per fer la foto que havien vist per Internet. És com si m’hagués tocat la loteria!

La part del Soča més bonica

Soča estret

Cases a la vora del Soča

No camino massa, pq el peu em fa mal… La fascitis plantar aquesta que tinc em martiritza bastant!

Descans

A mitja tarda vaig fins a Log Pod Mangartom, i desprès cap a Bavšica. Hi paro una estona i fins i tot m’estiro a l’hamaca durant una estona. S’hi està molt tranquil, fresquet i bé!

Descansant

Arriba l’hora de buscar lloc per dormir… Serà un dels “drames” diaris durant tot el viatge. A Eslovènia està prohibit dormir a qualsevol lloc.

Desprès de comprar alguna cosa en un Merkator de Bovec (i fer una cua immensa per pagar) vaig a l’àrea d’AC de Bovec. Ens reunim 3 furgos i 1 AC (Manresa, Barcelona i San Sebastian) per parlar d’on passar la nit. Preguntem preus i ens demanen 15€ per 12 hores… No hi ha ni wc, ni dutxa, o sigui que no val la pena. La parella catalana ens expliquen que estan un càmping que costa 9.5€ per persona, taxa inclosa, i decideixo anar amb ells. Però el càmping està ple. Full. I el del davant també. Tot full. Total, que acabo sopant al trencall de Zadnjica i dormint al parking del darrera de la oficina d’informació de Trenta. Passo la nit tranquil·la i bé.

Això pinta que…

  • Hi ha molta més gent del que em pensava
  • Serà difícil trobar llocs per dormir

Un solo a Eslovènia

Ja fa temps vaig anar un cap de setmana sola en furgo aquí a la Cerdanya Francesa. Per setmana santa vaig anar fins a Cabo de Gata, i aquest agost, com que tots els nens treballen i ja són prou autònoms, he aprofitat per fer un viatge més llarg i més lluny.
Em va costar decidir-me. La cosa estava entre les Highlands i Eslovènia. Al final va ser Eslovènia. Estava més a prop i no ho coneixia gens ni mica. Era anar més a l’aventura.

Viatge d’anada

Per anar vaig estar 2 nits. Vaig fer més km del compte, pq la meua intenció era dormir per la platja. Vaig parar a la Camarga, en un lloc bastant idíl·lic. Vaig sopar, però feia tal calor, que em vaig agobiar i vaig decidir muntar el llit, i anar a dormir a Briançon. Segur que s’hi estava més fresc! Vaig acabar dormint al costat del llac de Savina lo Lac.

L’endemà tenia previst fer tot Itàlia i ja dormir a Eslovènia, entrant per Stupizza, per anar a parar a la muntanya directe. Però a última hora hi havia una tormenta brutal, d’aigua i llamps, uns llamps espectaculars, i vaig preferir dormir a Gorizia mateix.

Eslovènia

En resum, podria dir que he fet 2 voltes al Parc Nacional del Triglav, he voltat pels Alps de Kamnik i de la Savinja, i he estat a la capital: Ljubljana (Ara que ja he tornat, començo a saber-ho escriure).

En línies generals es pot dir que la majoria del què he vist és com un jardí molt ben cuidat. Les cases estan al seu lloc, plenes de flors de colors, l’herba de tot arreu impecable, els llenyers envejables…

Al cap de poc de ser-hi em vaig agobiar una mica… Hi havia moltíssima gent (era principis d’agost, o sigui que comprensible) i a tot arreu feven pagar. Poc, però feven pagar! Pàrkings, gorges, cascades, wc… Total, que vaig aprendre que als llocs més massificats s’hi havia d’anar cap al migdia-tarda-vespre. Els eslovens i els europeus porten un horari molt diferent del nostre i s’ha d’aprofitar. I l’altra era anar a l’aventura. Agafar carreteretes petites i descobrir llocs no tan turístics. Suposo que si hagués portat el viatge ben planificat hagués fet molts menys kms, però no és lo meu…

Viatge de tornada

Vaig dormir a Itàlia. Vaig fer un intent de dormir a Palmanova, un poble que pintava molt guai (queda pendent), però al lloc que indicava el Park4night estava molt buit, i vaig tirar fins a Codroipo. Aquella nit també va ploure fort. L’endemà a primera hora vaig enfilar cap a la zona de Briançon. M’havien recomanat pujar a un glaciar. Molt bonic. També queda pendent tornar-hi! La segona nit a la zona la vaig passar al pàrking de l’estació d’esquí Réallon. I desprès ja cap a Sort.

18 dies i 4.419 km

Tenia previst estar-hi més dies, però la veritat és que l’atemptat de Barcelona em va descol·locar bastant. Ho vaig saber al moment. Vaig passar males nits… i tothom que trobava comentava el mateix… Tothom estava bastant afectat. Suposo que si hagués anat en companyia hagués sigut diferent.

De fet, vaig evitar al màxim mirar les informacions que anaven publicant, i tampoc tenia ganes de penjar fotos… Amb aquell follón i jo penjant fotos de llocs bucòlics i dient mira tot que bonic.

Aniré posant entrades del viatge, més que res, pq a mi em serveix de memòria (que en tinc poca) i sempre pot servir d’inspiració a algú.

Ruta per Eslovènia