Ahir a la nit vam baixar cap a Santa Perpètua, perquè avui els meus pares tenen diverses coses per fer, entre elles anar a veure el traumatòleg, que també em visitrà a mi i anar a veure l’assistent social.
A la nit m’he despertat. Em picava el dit gros d’un peu, perquè em deu haver picat algun bitxo, i tenia calor. M’he posat a llegir una estoneta fins que m’ha entrat son altra vegada.
Al cap d’una estona he sentit sorolls i m’he pensat que el meu pare s’havia aixecat a pixar, però ben aviat he notat que els sorolls no eren normals.
M’he aixecat i he vist que al llit nomès hi havia la meua mare roncant. El meu pare no hi era, i a sobre he sentit la porta del carrer. He baixat i he trobat el meu pare fora de casa, amb el bolquer mig baixat fora de casa dient a algú que esperès que ja baixaba, tot esberat.
Segons ell havien trucat i hi havia un taxi a la porta esperant-lo. Flipant!
Normalment al matí no pot ni obrir els ulls, és incapaç de fer ni un pas perquè les cames no li funcionen, no pot baixar les escales sense perdre l’equilibri i no se l’entén quan parla. Avui ha fet tot allò que no pot fer.
La resta del dia ha anat bastant bé, però tal com ha dit la meua mare a primera hora, una mica accelerat. He tingut de guardar les eines al garatge, perquè s’ha posat a manipular el mecanisme domèstic que va muntar ell perquè pugi i baixi la cortina del lavabo.
Al migdia s’ha posat les ulleres que tant li agraden i amb les que fa molts anys va donar un susto de mort a uns guardia civils que van parar a ajudar-lo a la carretera.
Santa paciència!
Quan menja, com que es taca molt, es posa el tovalló enganxat amb pinzes a la roba. Aquest gest que fa amb la mà, és que té la teoria que així veu molt millor. I no us penseu que aquestes coses són d’ara, no… sempre ha sigut així!
Aquesta teoria que fent com un tub amb els dits de la ma davant dels ulls es veu millor no és un caprici del teu pare. A mi també em passa i em sembla que a més gent amb la vista cansada. Posaria la mà al foc que el meu pare també ho feia.
Alguna vegada m’ha passat d’anar a posar la rentadora tot just llevar-me i sense haver-me posat encara les ulleres. La meva vista està tan cansada que, sense ulleres, no veig bé les lletres de la rentadora. Fent aquesta mena de túnel amb els dits, veig les lletres molt més nítides. Alguna vegada he pensat a preguntar-ho a algun físic, però no ho he fet encara i n’estic intrigada; m’agrada saber el perquè de les coses
Quin greu! Haureu de prendre com a mínim la precaució de deixar les portes ben tancades per la nit… :(
I digues, d’on van sortir aquestes ulleres tan psicodèliques?!?
Ara les venen els xinesos penso.