Avui he sentit aquesta frase diverses vegades. Penso que sí que som algo, i molt, però el que està claríssim és que hi som i no sabem fins quan. En qualsevol moment podem deixar d’estar, i per tant, val la pena aprofitar el temps i passar-nos-ho el millor possible.

Avui desprès d’haver fet el lliurament de trofeus de la Territorial d’esquí alpí que hi havia a Espot, el president de l’Agrupació Territorial de Consells Esportius de Lleida, i vicepresident de la Unió de Consells Esportius de Catalunya, en Josep Batalla, ha mort mentre baixava per la cadira.

Ens hem quedat de pedra. Feia temps que no el veia. L’he anat a saludar, hem xerrat una miqueta, he fet fotos del lliurament de trofeus, i m’he anat a despedir. I res, al cap d’1 quart d’hora aproximadament se li ha acabat tot.

Potser la última foto

Un comentario

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *