Divendres el Nestor (osteòpata) em va deixar baldada, dilluns una altre sessió de quasi 2 hores, dimarts la fisio de rehabilitació del CAP… Total que aquest matí em semblava que estava prou bé… De divendres a avui he tocat poc l’ordinador, no he fet fotos, he estat molt estirada i he près ibuprofè… A veure si una vegada per totes em poso bé, que ja va tocant…
Avui al matí m’he aixecat disposada a acabar la memòria de la justificació del Telecentre, i quan l’Hug ja havia marxat cap al Casal, i l’Ian estava a punt de marxar cap a entrenament d’esquimotatge, ha trucat el telèfon…
La meva mare:
– Ja podeu baixar que m’acabo de trencar el braç!
Buf! Doncs au, cap a Barcelona… Ha sortit prou bé… Fractura distal de radi de la mà dreta. Igualet que jo!!! Ja són casualitats, ja… Espero, però, que tot li vagi millor que a mi i que amb 40 dies, i 1 mes de rehabilitació com a màxim en tingui prou.
Els hem pujat a casa. El meu pare necessita molta atenció i ella no pot fer res. La setmana que ve també pujarà la meua germana. Som una família de lisiats i malalts, però mai tant que no ens en sortim! ;)
Ah! i comença la Festa Major!!!
Ja m’estranyava a mi que no digessis res en tants dies.
Ara la que t’envia ànims sóc jo.
I tu cuida’t ehhh que no sigui que ara per fer-te càrrec dels teus pares t’oblidis de tu.
Salut!!!