Ahir quan ho vaig llegir vaig flipar!!! El Síndic de greuges recomana abaixar el volum de les campanes perquè un turista no ha pogut dormir…
Què el turista es queixi de les campanes ja té tela… potser que s’informi d’on va primer, no? En un poble d’aquest pais el més normal és que hi hagi un campanar i que aquestes toquin. Com si te’n vas a Turquia sents aquells càntics a tothora… Ja se sap, quan viatges a altres llocs trobes coses d’aquestes….
I que el Síndic faci cas a aquesta denúncia em sembla patètic… És que no sé ni com explicar-ho… Ja vec afluixant campanes, fent desaparèixer el pregó, dient a Badiot que no bogui, prohibint la circulació als tractors per les carreteres, posant bolquers als vidells perquè no caguin en mig dels senders senyalitzats pel Consell Comarcal, montant una brigada perquè netegi els ceps i els rovellons abans de que els cullin els turistes… Buf! la llista seria molt i molt llarga!!!

Jo ara no sento les campanes, ni els rucs de Peufort des del pis nou, i us ho asseguro que ho enyoro!

Perquè doblen les campanes?

Rafael Ribó
El síndic de greuges recomana a Sort abaixar el volum de les campanes per no molestar algun turista, de manera que demostra el seu desconeixement del món rural.

Font: SEGRE, dijous 31 de juliol del 2008 (enllaç)

El Segre l’hi posa l’ascensor cap abaix. Jo li posaria cap al centre de la terra directament…

3 Comments

  1. Hola Olga!

    Poca feina deu tindre el Síndic, ja es veu que no és de Missa diària ni del Diumenge, i si ho fos, encara li fotaria una multa per celebrar-la en castellà… això sí, de les comissions que paguem tots en el banc, això no l’interessa.
    Aquests polítics, són tots, absolutament tots, uns carellots… pocs n’hi ha que valguin.

    Et llegeixo sempre i el que més m’agrada és que són posts absolutament quotidians, felicitats pel bloc!

    Una abraçada.

  2. A mi per regla general tampoc no em molesten… excepte aquelles nits que no pots dormir pel que sigui i que fa una mica de tírria sentir-les, o que et despertes a mitjanit, no saps quina hora és i et tornaries a dormir plàcidament si no fos perquè les campanes et diuen per quina hora passes… :)

    De tota manera, mai no oblidaré la nit abans de l’examen que em va permetre ocupar la plaça on sóc ara. Llavors vivia just al costat de la Plaça Major i aquella nit sí que juro que vaig sentir totes les campanades que van sonar, una rere l’altra… Totes! I no era que em pasés la nit estudiant, sinó que no podia clucar ull de cap manera… :)))

  3. Tot és qüestió d’acostumar-se. De petit tenia el campanar prop de cas i a més teniem un d’aquells rellotges de pèndul que li donaves corda i tocava tots els quarts d’hora, dia i nit. A part d’això també senties el rellotge del veí. Tot això mai li va treure el son a ningú de casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.