Aquest matí he vist que han twittejat un article sobre la dislexia: Sin dislexia no hay Silicon Valley. Evidentment m’ha fet fer un repàs mental de gran part de la nostra família… El meu germà, la meua germana, el meu pare, l’Aleix, l’Ian, l’Hug, jo… Que hagin passat proves n’hi ha dos, però bé, el nom de la cosa no és el que importa…
M’ha fet gràcia llegir:
De pronto aparecen estos niños que piensan en imágenes o que resuelven ecuaciones matemáticas casi de inmediato, pero que no pueden leer y/o escribir.
I és que ahir va venir l’Hug indignadíssim pq la profe de mates li havia pegat la bronca per resoldre un problema gràficament. El resultat era correcte però no ho havia fet com s’esperava que es fes.
Aquesta setmana he parlat amb l’Insti de La Seu on l’Ian està fent Batxillerat. Parlant del tema em van donar unes de les respostes més decebedores possibles.
Que encertat és aquest paràgraf:
Todavía somos una sociedad que no acepta la diversidad del talento humano, mucho menos se preocupa por alimentar la pasión y el desarrollo personal fundamentado en lo que eres, no en lo que haces. Afortunadamente contamos con la tecnología para explorar caminos distintos donde encontrar el “éxito” no precisa que seas “normal”.
Está claríssim, si no t’enfonses del tot pel camí, arribes a ser capaç d’enfrontar-te a qualsevol problema.
Imatge treta de http://tinyurl.com/d72j5la
Què et van dir a l’insti de l’Ian?
Van venir a dir que els professors no es poden entretenir amb els alumnes amb dificultats… Deixar més temps pels exàmens si, però poca cosa més.
Això de l’Hug m’ha recordat una vegada a 1r de BUP que en un examen vaig resoldre una equació de 2n grau o així i la profe em va dir… «no sé com t’ho has fet perquè m’has fet unes matemàtiques de la galàxia d’Andròmeda que no les sé entendre, però com que el resultat final és el bo…» ;)
Els números no em van cridar mai, m’hi havia d’esforçar massa!, però potser hauria tingut més èxit innovant per aquella via, qui ho sap!
Els profes, en general, volen tots els alumnes ‘fàcils’ i quietons… I clar, no són tots iguals, per sort!