Més dislexia

Aquest matí he vist que han twittejat un article sobre la dislexia: Sin dislexia no hay Silicon Valley. Evidentment m’ha fet fer un repàs mental de gran part de la nostra família… El meu germà, la meua germana, el meu pare, l’Aleix, l’Ian, l’Hug, jo… Que hagin passat proves n’hi ha dos, però bé, el nom de la cosa no és el que importa…

M’ha fet gràcia llegir:

De pronto aparecen estos niños que piensan en imágenes o que resuelven ecuaciones matemáticas casi de inmediato, pero que no pueden leer y/o escribir.

I és que ahir va venir l’Hug indignadíssim pq la profe de mates li havia pegat la bronca per resoldre un problema gràficament. El resultat era correcte però no ho havia fet com s’esperava que es fes.

Aquesta setmana he parlat amb l’Insti de La Seu on l’Ian està fent Batxillerat. Parlant del tema em van donar unes de les respostes més decebedores possibles.

Que encertat és aquest paràgraf:

Todavía somos una sociedad que no acepta la diversidad del talento humano, mucho menos se preocupa por alimentar la pasión y el desarrollo personal fundamentado en lo que eres, no en lo que haces. Afortunadamente contamos con la tecnología para explorar caminos distintos donde encontrar el “éxito” no precisa que seas “normal”.

Está claríssim, si no t’enfonses del tot pel camí, arribes a ser capaç d’enfrontar-te a qualsevol problema.


Imatge treta de http://tinyurl.com/d72j5la