Us imagineu algú del Pallars que no hagi sortit de la Comarca en el seu primer viatge a Barcelona? Arriba al Passeig de Gràcia, es planta al mig del carrer, que està buit, i de patac, veu que venen tot de cotxes cap a ell. Una feinada per esquivar-los i arribar a l’altre vorera sà i estalvi. Desprès d’això es dirigeix als mossos i a l’Ajuntament de Barcelona a dir que no l’han avisat de que el transit està regulat per semàfors. Sembla una situació còmica i irreal, oi? Doncs podria ser. Al Pallars no hi ha ni un semàfor!

Tot això em va venir al cap ahir, quan vam veure una carta d’una lectora de La Vanguardia. Seria el mateix cas… És una situació que veiem tantes vegades a l’estiu! Aquesta i moltes altres… Si no es posen a l’aigua, n’hi ha que es dediquen a fer punteria als pals de les portes. Segurament es deuen pensar com som una mica raros i les dianes, en contes de rodones les fem estilitzades! I aquells que van venir a baixar en hidrospeed i em van dir que no volien tocar cap pedra… I així n’explicaríem la tira i mitja… au va! Sort que hi ha molta més gent que sap anar per la vida!

La resposta de l’alcalde:

Potser s’haurà de posar uns garitos al Cantó, a la Bonaigua i a Collegats amb el manual d’instruccions per estancies al Pallars Sobirà.