Ostres, dos posts més abaix parlava del cap de setmana que ens esperava… Buf! doncs no tenia massa a veure amb el que ha sigut: molt més complicat!

Divendres vaig pujar al meu germanet, papà recent, i el vaig tenir de pujar a Peramea, el que em va significar arribar bastant més tard a casa. Exactament a quarts de dues.

Dissabte a quarts de vuit del matí ens van trucar de Cerler, que el mitjà vomitava i tenia febre. Au, col·loca el xic i cap a Cerler!

Al cap de poc d’arribar ja vam saber la desaparició del pare del Lionel. Així que va acabar les semifinals i l’Aleix va tornar a casa, me’n vaig anar a “buscar”. Vam repassar tota la part de dalt del poble, entrant a totes les portes que trobàvem obertes, i repassant totes les obres i els trossos que ens trobàvem. Desprès vam anar a Sa Verneda, a marxa ràpida pq es feva de nit. I vaig empalmar amb el sopar del club (Avorrit, inacabable i ple de fum, com sempre!)

A la nit l’Ian ha estat fatal… Canvi de pis, termòmetre, dalsy, humidificador… A més a més he anat repassant llocs possibles on trobar el Lluis de la Llar. A les 7 aixeca’t i desperta l’Aleix… He enviat un missatge al Lionel dient que no podria anar a ajudar perquè l’Ian estava fatal!

Però a la tarda m’he afegit a la recerca… Una bona batuda a les vernedes… Desprès cap al camping. Hem salvat una cuallarga (menys mal!), i llavors ens han dit que ja l’havien trobat!

Fort, molt fort!

I ara necessito descansar!

One Comment

  1. quin cap de setmana! tens tota la raó, ha sigut tan trist lo del pare del lionel, hem posat mans i mànigues per trobar-lo i al final era tan aprop!

    de vegades sembla que tot és capgiri quan menys t’ho esperes i costa moltíssim tornar a trobar el nord

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.