Avui tinc mal dia. He dormit més o menys. No massa bé i potser ve tot d’aquí.
Ara escriuria al bloc una ristra de coses que fan que avui tinc moltes ganes de marxar, poder estar relaxada i dedicar-me a fer fotos o a fer alguna cosa que m’agradi, sola o acompanyada, m’és igual.
Tot això que ara escriuria són detalls de la vida diària, domèstiques i laborals. Coses que segurament no importen a ningú més que a mi, i que vistes des de fora poden semblar xorrades, coses sense importància, o fins i tot rabietes de nena mimada (no sé per qui) o manies personals. Pot ser si.
Cada ú tenim la nostra feina i les nostres tasques. Ja sigui a la família o a la feina, cada ú ocupa un lloc determinat. Normalment aquest lloc l’hem buscat nosaltres mateixos, o almenys hem decidit acceptar-lo en un moment determinat. Per tant hem d’estar capacitats, i si no n’estem prou, preocupar-nos per formar-nos el millor possible, hem de ser responsables, esforçar-nos i tenir la constància necessària per assolir tots aquells objectius marcats, i a sobre de la millor manera possible.
Potser sóc molt exigent amb mi mateixa, i vull ser-ho amb els altres. Aquest segon punt potser és el que falla. No sé. Ja dic jo que tinc un mal dia.
Vols dir que no és el canvi de temps?! Ahir tenia a tota la canalla ben revolucionada! Consolem-nos tots plegats pensant qeu aviat podrem agafar els esquís… ;)
Tots tenim dies d’aquests (alguns més sovint que altres!). Que sé en qui et vas inspirar?
Segur que avui ja estàs millor.
Petons,
Sandra