Lentitud

Cada vegada més penso que el meu cervell per segons quines coses és més lent del normal.

  • Aquests dies, al curs de surf no vaig aconseguir aixecar-me. Vaig desistir… Però penso practicar en sec fins que em surti. Sé com s’ha de fer. Ho puc visualitzar, però no ho puc portar a la pràctica. Hi ha un genoll que és com si tingués vida pròpia. L’any que ve, ho penso tornar a provar. (Ara buscant per Internet he vist un video genial. Uns nens aprenent a posar-se de peu a la piscina…Potser la bassa de l’Escola de Piragüisme em pugui servir…)
  • L’altre és el francès. Penso en francès el que he de dir i cap problema. Bé, dins les meves possibilitats, és clar… Però a la que vull verbalitzar-ho comencen els problemes. Vaig molt lenta, hi ha paraules que se’m canvien. És una mica el mateix que em passa quan escric a l’ordinador. Si el que vull escriure va directament del pensament als dits, sense verbalitzar-ho mentalment, vaig ràpida i no m’equivoco. Però si verbalitzo, vaig molt més lenta i m’equivoco i he de mirar el teclat.

Penso que això ja ho he dit altres vegades… Però és que em passa.

One Reply to “Lentitud”

  1. Lectora corrent 14 setembre 2008 at 9:08

    Aquesta descoordinacions les conec molt bé. Sempre he de repassar els textos escrits perquè em sembla que tinc alguns dits que són més ràpids que altres i les lletres d’una paraula em surten en ordre diferent al que correspon. De vegades penso que hauria d’escriure només amb un dit, com feia el meu pare. També em passa que recordo una cançó i puc recordar-ne la melodia mentalment, però sóc incapaç de taral·larejar-la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *