Quan jo era petita la forma de jugar era diferent. A casa no vam tenir tele fins bastant tard, i quan la vam tenir era molt petitona i és clar, en blanc i negre. Recordo haver-me comprat el primer cassette de música als 14 anys aproximadament, 20 éxitos de oro dels Beatles. No hi havia ordinadors, ni consoles, ni ipods…
Els meus fills fan molt esport, els agrada sortir a jugar al carrer, normalment a jugar a bàsquet, o amb el patinet, o a passejar amb els amics. Quan estan a casa a vegades dibuixen, a temporades monten cotxets de la lego, però normalment tot el que sigui pantalles és el que més triunfa. Són 3 i entre ells es porten força bé, i juguen força estones.
M’agrada molt portar-los de càmping, que sàpiguen què és estar sense les comoditats i les distraccions de sempre. Penso que és una bona forma d’aprendre a omplir el temps lliure i que els servirà en un futur.
Aquest any, no hem estat en tenda, perquè la previsió del temps d’on anàvem, Les Landes, era força dolenta. Hem estat en un mobil home, i una casa de fusta ben reduïda.
Com sempre que hem anat de vacances vam agafar l’scrabble, i com a novetat també vam agafar el Cluedo, però aquesta vegada l’scrabble no ha sortit de la motxilla. Els primers dies van jugar al Cluedo. Però desprès vaig ensenyar-los varies coses de les que feia jo quan era petita:

  • Fer argolles i formes amb l’escorça dels pins o el suro de les alzines sureres, amb l’ajut d’una navaja. Va ser fer-ne jo una, i de seguida enganxar-s’hi ells.
  • Jugar a Animals, coses, plantes… Es tracta d’apuntar paraules que comencin amb una lletra de l’alfabet a l’atzar. I guanya el que va més ràpid. En aquest cas vam fer una adaptació de les normes. Són lents escrivint i per tant la ronda acabava quan tots ho teníem tot, o el màxim de coses.

L’última nit, que plovia a saco, vaig pensar que tots els jocs als que juguen normalment i la majoria d’esports que fan són molt competitius, així que vaig pensar algun joc col·laboratiu per fer amb ells. Vaig decidir fer-los explicar una història entre els tres.

Jo els posava una pregunta, tipus:

  • Qui és Navi? (no posava article per no definir el sexe)
  • Què li passa al Navi? (al que desenvolupava el nus ja sabia quin sexe tenia el protagonista)
  • Com va acabar el Navi? (segons el nus la tercera pregunta podia variar una mica)

Ells escrivien la seva part, sense veure què havien escrit els anteriors. Un escrivia la presentació del/dels protagonistes, l’altre el nus, i el tercer el desenllaç.
Quan van sentir que es tractava d’escriure van arrufar el nas, però ho van provar.
La primera història va tenir un màxim de sis línies d’una cuartilla. Els va agradar.
La segona història va tenir unes 20 o 30 línies. Tots ells es van enrotllar molt.
Crec recordar que vam fer un total de 4 històries. Tot un èxit!

I com que estaven de molt bon humor, els vaig col·locar com si estiguessin fent una classe de risoteràpia, mentre jo rentava els plats, i es van pixar de riure durant una bona estona.
Ahir tornant els vaig preguntar com s’ho havien passat durant aquestes vacances de l’1 al 10. Van contestar 10. Bé, molt bé, estic satisfeta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.