Aquí a Sort quan es mor algú sempre hi ha una ratxa dolenta, 2 o 3 morts seguits sempre hi ha. Aquesta vegada va començar la Llibradeta, una senyora de 97 anys que va caure per les escales. Estava la mar de bé encara. Al cap de pocs dies el pare del Rosendo va caure i es va desnucar, i ahir va morir el Forn, de càncer.

El Forn me l’apreciava molt. Era un home alegre, molt de la broma i sempre deia matxades. Sempre podies conversar una estona amb ell. Quan el van operar el vam anar a veure a l’hospital. Segur que portava les enfermeres de bólid. Aquests últims temps sortia una miqueta cada dia, i cada vegada es quedava més a prop de casa, fins que finalment ja no ha pogut sortir i s’ha mort. Estava ben fotut però no va perdre mai aquella alegria.

La missa d’avui l’ha feta el capellà d’Enviny (usuari del Telecentre). Quina diferència amb l’altre capellà! Molt millor! Ha fet un sermonet que ha estat molt bé. Potser és la primera vegada que surto d’una esglèsia amb una impressió més o menys positiva.

Al Forn se li ha acabat el patiment, i la família podrà descansar, que ben merescut ho tenen. Jo el trobaré a faltar.

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.