– Serà com una pessigadeta! – em va dir el metge abans de començar a treure les grapes. Una pessigadeta? Una sentida desagradable cada una. En un principi vaig pensar que les aniria comptant, però massa mal! També vaig pensar en endur-me alguna grapa per ensenyar-les als nens, i la desgrapadora. Però em vaig acontentar en fer la última foto a la ferida grapada.

Sempre penso que els metges deuen pensar que estem mig bojos de voler veure i saber-ho tot. No saben que això és una cosa de família.

A part de les grapes em van ampliar l’angle i el moviment del walker. La clau allen la portava a la butxaca! Ben bé com quan feia de monitora d’esquí. La clau allen de les botes a la butxaca sempre!

I aquest matí, la primera dutxa amb els dos peus dins la banyera. La veritat és que no l’he disfrutat massa. Això de tenir el peu lliure no fa massa gràcia i el tinc ben estirat… Amb el walker agafa una posició més normal, però sense, queda en equí total!

El peu sembla un botifarró. Morats i inflamacions diverses, trossos de pell en diferents estats… de fet la cicatriu ara mateix és lo de menys.

No res, paciència. Comença el segon període de no apoiar el peu: 3 setmanetes més.

Mentrestant, anar millorant el nivell d’autonomia tot alternant crosses i cadira de rodes!

Ara ja és més visible ;)

peu

2 comentarios

  1. aissss, mare meva, quin mal…puaffff, quin tajo… a veure si aviat torna al seu estat natural…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *