Si una cosa positiva té això d’estar coixa temporalment és la de tenir la possibilitat de fer anar el cap per pensar com ser més autònoma cada dia, ara que el mal va marxant!

Fregar plats, cuinar, estendre, netejar la ximeneia, preparar el foc, portar coses amunt i avall… Són coses que fem sense adonar-nos, però que en aquest estat poden ser una complicació grossa.

Al pis del menjador-cuina hi tinc la cadira de rodes, que va la mar de bé. M’estic entrenant per poder sortir al balcó fent el cavallito i tot! Al tercer pis però, he d’anar en crosses, així que hem desmuntat un cadira de despatx a la que li començo a treure el suc.

Avui, per exemple, l’he fet servir per transportar llençols (nets d’anada i bruts de tornada) pq he canviat el llit. Ho carregues, unes patadetes per no perdre el nivell de xut, i au! El que m’ha semblat més complicat de tot, de tot, és posar la funda de l’edredó! Buf! he suat tant com els primers dies pujant i baixant escales!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.