Gran Nord

Em faltava, si! I és que he estat a la part tècnica de la tele, però també he estat a l’altra banda, tant en premsa escrita com televisió. M’agrada veure com funcionen les coses i viure experiències noves.

I ara he tingut l’oportunitat de fer de figurant en una sèrie rodada al Pallars, Gran Nord. M’importa poc el que desprès se’m vegi o no, però si que m’interessava molt veure com funciona tot aquest món, des del més a prop possible.

Coses que m’han cridat l’atenció són:

• Cada ú té la seua feina i la quantitat de gent que intervé en tot el procès. Unes maquillatge, altres vestuari, algun el paper de dur, l’altre mimant actors, aguanta paraigües, fer caure les gotes d’una barana molla per la pluja, canviar cartells de la carretera, parar el tràfic de la carretera, xòfers, càmeres, só… Molta gent i un no parar.
• La concentració d’alguns actors… N’hi ha que si no estan actuant no se’ls veu, n’hi ha que aprofiten qualsevol racó per repassar el text que han de dir, alguns twittegen allò que els inspira el que veuen, el que pensen o el que diuen.
• El bon rotllo que transmeten algunes persones i lo tibats que semblen algunes altres.
• La facilitat d’alguns per aprendre’s els noms de gent que no han vist mai i segurament no tornaran a veure.
• Com es clava alegrement una super tatxa en una porta de fusta.
• La gran feina que s’està fent per parlar Pallarès.
• Lo pesada que pot arribar a ser alguna veïna del poble.
• Lo agradable que és aconseguir que ningú parli ni faci soroll i poder gravar el só dels moixons i la natura en general.
• Què llarg es fa el dia quan el comences a les 6 del matí.
• El difícil que es parlar amb algú només en mímica.
• El que es troba a faltar una tassa de caldo quan tens fred i una tassa de xocolata calenta quan acabes la jornada.
• Que un plat d’espàrrecs amb maionesa tingui més amanida que espàrrecs.

En general, molt bona experiència. Llàstima del temps. Ja em noto el coll. Espero no haver agafat faringitis.