Doncs sí, dec ser e-nòmada o knowmad…

L’altre dia en una conferència de la Raquel Roca vaig sentir per primera vegada el concepte Knowmad (potser un pèl tard!). Vaig tenir la mateixa sensació que el dia que em van explicar què li passava al meu fill mitjà per ser dislèxic. A mida que explicaven el què, m’anava sentint més identificada.

Per resumir-ho una mica diria que compleixo les cinc claus que la Núria Bigas posa al seu article Els e-nòmades: una nova espècie de treballador que va publicar al UOC-news:

• Estic present, física o virtualment, on hi ha la feina.
• Utilitzo necessàriament les TIC.
• Estic hiperconnectada, no tinc horaris de treball estables i amb hora de finalització. M’organitzo el dia depenent de la meteorologia i les ganes que tinc de fer les coses més personals.
• Ja fa dies que tinc ganes de canviar d’entorn físic, social o cultural de treball i estic en ello. Ara estic a Barcelona, el mes que bé estaré al Pallars i tinc tallers a l’Alta Ribagorça, Val d’Aran, Tèrmens, Pallars Jussà…, i el que anirà sortint. A la que pugui m’encantaria agafar la furgo i fer km pel món i anar treballant, com faig durant les vacances.
• Utilitzo i transformo gran quantitat d’informació, «estic hiperinformada».

Si em miro la llista d’habilitats d’un knowmad segons la wikipèdia, doncs també. Totalment identificada!

1. No està limitat a una edat determinada.
2. Creatiu, innovador, col·laboratiu i motivat.
3. Utilitza la informació i genera coneixements en diferents contextos.
4. Altament inventiu, intuïtiu, capaç de produir idees.
5. Capaç de crear sentit socialment construït.
6. No solament busca accedir a la informació, procura utilitzar-la oberta i lliurement.
7. Creador de xarxes, sempre connectant a persones, idees, organitzacions, etc.
8. Capacitat per utilitzar eines per resoldre diferents problemes.
9. Alfabetitzat digitalment, comprèn com i per què funcionen les tecnologies digitals.
10. Competència per resoldre problemes desconeguts en contextos diferents.
11. Aprèn a compartir (sense límits geogràfics).
12. És adaptable a diferents contextos i entorns.
13. Conscient del valor d’alliberar l’accés a la informació.
14. Atent als contextos i a l’adaptabilitat de la informació.
15. Capaç de desaprendre ràpidament, sumant noves idees.
16. Competent per crear xarxes de coneixement horitzontals.
17. Aprenentatge permanent i per a tota la vida (formal-informal).
18. Experimenta constantment TIC (en col·laboració).
19. No tem el fracàs.

Aquest concepte és una evolució del teletreball i penso que els que tenim certa edat i ens podem considerar e-nòmades o knowmads, és pq abans que aparegués Internet ja teníem unes inquietuds i manera de fer semblants.

Però tinc un petit problema! Estic molt acostumada a treballar en 2 pantalles i quan no estic en un lloc fixa ho passo malament. Enyoro molt els meu 8 escriptoris de l’Ubuntu. Quan vagi en furgo ja m’ho muntaré, però mentrestant, si marxo per pocs dies i vaig sol amb el portàtil, pateixo.

Ah! i alguns dels meus clients! Alguns, sobretot, els més “tradicionals” els costa entendre que la distància no és cap problema. Poc a poc els he d’anar demostrant que sí que es pot.

Res tu, que em puc considerar e-nòmada o knowmad ;)

I més val que m’ho prengui bé i tingui ganes de seguir igual pq vaig sentir que actualment a una persona de 50 anys encara li queda quasi bé el 50% de vida laboral!