Quan era petita tenia la iaia Emília (mare de la meua mare), la iaia Pilar (mare del meu pare), la padrina (padrina de bateig de la meua mare) i la iaia velleta (mare del meu avi, pare de la meua mare).
La iaia velleta, que es deia Mariona, va morir als 96 anys crec recordar. De tant en tant l’anàvem a veure i fins i tot vam passar uns dies a Gelida durant un estiu a casa la padrina. No tenia masses dents però menjava patates fregides de bossa!
Dijous, mentre buscàvem pis de lloguer, vam passar per davant la casa on vivia. Ara és una casa okupada. A la meua mare li va fer bastanta impressió. Ella hi havia viscut.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
No tenía gaires dents, però les que tenía encara eren las dents de llet…molt curios..qué fort…a mi tb m’ha impresionat, m’enrecordo del pepito ballant clake a l’entradeta aquella, i de l’arbre de nadal, d’on podiem arrencar un regalet…